Articles de la revista Agrocultura

L’all de Belltall busca el reconeixement que el llanci a la fama

Belltall és un nucli que pertany a Passanant a la Conca de Barberà, prop de Montblanc, a la serra de Forès. A gairebé 800 metres d’altitud, destaca per la producció del que es denomina l’all de Belltall, una varietat d’all català que dona prestigi tant al poble com als productors que el cultiven. Gràcies a l’alçada en la qual es troba ...

Lactofermentats d’òrgans subterranis comestibles

La lactofermentació és una tècnica ancestral que serveix per conservar de manera fàcil i econòmica diferents aliments, aconseguint que mantinguin –i fins i tot, sovint, millorin– els nivells de nutrients i de vitamines. Text i imatges: Lluís Borrell. Col·lectiu Eixarcolant. Eixarcolant.cat @eixarcolant La tècnica per aconseguir una lactofermentació és simple: deixar fermentar els aliments en una maceració de sal o salmorra ...

Llana: revalorar-la més enllà del sector tèxtil

Tothom ho sap: esquilar les ovelles repercuteix negativament en el balanç econòmic d’una finca d’oví. Si en la primera meitat del segle passat i segles anteriors, la llana era un recurs que contribuïa a l’economia familiar de les explotacions ramaderes, ara s’ha convertit en un maldecap. La seva venda no compensa el cost de la feina de la ‘patrulla’ que esquila ...

Mentides i veritats sobre l’agricultura biodinàmica

La certificació de l’agricultura biodinàmica -Demeter- encara és poc coneguda al nostre país. Tret del sector vitícola, on gaudeix de més renom, a la resta d’orientacions agràries la biodinàmica és poc practicada, i a vegades s’hi associen conceptes com l’esoterisme o l’astrologia, que no s’adiuen amb la realitat. Text i Imatges: Jordi Querol Gavilán, assessor en agricultura biodinàmica reconegut per Demeter ...

El potencial del cultiu del pi pinyer

Sens dubte, el pinyó és el fruit sec més valorat econòmicament parlant. A més, quan a l’etiqueta hi figura la paraula ‘nacional’, el preu és més car, però resulta que el pinyó també té unes característiques nutritives més interessants. A Catalunya, l’IRTA i Forestal Catalana estan potenciant el cultiu d’aquest fruit sec a partir de diferents programes que avaluen les seves ...

La certificació de comerços d’alimentació ecològica

El comerç minorista és la darrera baula del sistema de certificació de la Producció Agrària Ecològica, és a dir, el lloc on les consumidores podem adquirir un producte alimentari amb la garantia que ha estat produït i elaborat seguint la normativa ecològica. Tanmateix, el fet és que en l’actualitat ben pocs comerços estan certificats, i en aquest article volem explorar-ne les ...

L’horta sobre sòl viu d’André Trives

Amb 200 euros a la butxaca, amb moltes idees al cap, empenta i 3.800 metres quadrats, l’André Trives es va llançar a la producció hortícola ecològica l’any 2017 a Elna, al sud de França. Després de sis anys, ha augmentat la superfície a 10.600 metres quadrats, factura 100.000 euros/any, té autonomia financera i el que és més interessant: ha aconseguit establir ...

Com són els meus tomàquets?

A gairebé tothom li agraden els tomàquets. N’hi ha de formes, mides i colors molt diferents, i a la pràctica els distingim per si són buits o plens i per si s’utilitzen per sucar, amanir o fer conserva. Més enllà d’aquests trets bàsics, presentem els descriptors més interessants per a definir tècnicament les varietats catalanes i fixar-nos realment com són. Text: ...

El sector ecològic ha de liderar la transició agrària

La producció agrària ecològica compta amb una normativa a escala europea que la regula i que recull el Reglament que hi fa referència. Actualment no hi ha cap altre conjunt de normes agràries que sigui més exigent pel que fa a aspectes ambientals i, per tant, l’aposta del Pacte Verd de la Unió Europea l’ha de tenir en compte i, en ...

Aigua i carboni: dos cicles indissociables

Text: Gemma Comella. Fa 2500 anys, Plató ja establia un lligam entre les pertorbacions del cicle de l’aigua, la pèrdua de sòl i de la seva fertilitat i la desforestació. Així mateix, Cristòfol Colom, al segle XV, constatà que la destrucció de la coberta forestal de Madeira per a la producció de canya de sucre va comportar una alteració dels règims ...