Articles de la revista Agrocultura

Categories: ,

Jairo Restrepo i Nacho Simón: “L’agricultura ecològica de debò es fa cada dia, quan et lleves i et governes a tu mateix”

Alba Gros Parlar amb en Jairo Restrepo és estar disposat al fet que et tiri tots els conceptes per terra i no quedi res dempeus: els termes d’“agricultura ecològica”, d’“agroecologia”… fins i tot d’“agricultura regenerativa” no sobreviuen al discurs d’aquest colombià-brasiler; i encara menys la certificació o la formació universitària. Discutible? Oi tant! Aquí hi ha la gràcia. En Nacho Simón, ...

Fer-se un mateix el polisulfur de calç

Jaume Brustenga També conegut com a brou sulfocàlcic, aquest remei tradicional per a les plantes, dels primers “de síntesi” que s’havien utilitzat, ha anat passant de moda, però en producció ecològica, on està autoritzat, encara continua sent prou útil. Darrerament hem conegut la seva aplicació no ja com a remei, sinó com a adob foliar per millorar la nutrició de sofre ...

Can Feixas: un projecte cap a la sostenibilitat total

Jaume Brustenga i Alba Gros L’Esteve i l’Amàlia són una parella que ho té clar: “volem ser un punt sostenible en un món sostenible”, i tot el que emprenen està dirigit cap aquesta direcció. Ell va penjar els hàbits enginyers fa vuit anys per tirar-se de cap a la piscina de can Feixas, una finca agrícola amb bosc, hort, fruiters, vinya, ...

Cultiu d’enciams sota con

Redacció L’ús de cons per poder tenir enciams en ple hivern és una idea molt fàcil d’aplicar, molt rendible i molt satisfaent quan el dia s’escurça i volem continuar menjant del nostre hort el màxim possible. Mans a la feina! Cultiu d’enciams sota con

Les infraestructures ecològiques d’una finca agrícola: els elements seminaturals

Àngel Igelmo Segura Per infraestructura ecològica d’un agrosistema entenem els elements del paisatge com sèquies, closos, camins, arbres aïllats, que permeten als éssers vius que l’habiten poder alimentar-se, refugiar-se, desplaçar-se i reproduir-se. Amb un diagnòstic de la qualitat, abundància i connectivitats d’aquests elements podrem conèixer si la nostra finca conté prou biodiversitat per mantenir-se en equilibri o si podem millorar-la per ...

Un embolic de pebrots!

Xènia Torras. Esporus Hi ha cinc espècies de pebrots cultivats arreu del món i els científics encara no s’han acabat de posar d’acord en com diferenciar-les. A Esporus hem elaborat la llista dels descriptors que trobem més útils a l’hora de caracteritzar les nostres varietats i hem mirat de confeccionar una clau d’identificació clara i fàcil d’aplicar a l’hora de diferenciar ...

Preparem el planter per a la tardor

Yolanda Delgado Alcántara Durant l’estiu és quan hi ha més feina a l’hort, i no només perquè les collites són més abundoses i freqüents, sinó també perquè hem de pensar què volem menjar o vendre a la tardor i l’hivern següent. Segons la rotació prevista i els nostres interessos, començarem a preparar el planter: de cols, espinacs, pastanaga, ravenet… Preparem el ...

El moreu. Una lleguminosa força desconeguda

Pep Tuson Valls La darrera sessió del curs “Viure del secà”, organitzat per L’Era el 2012, es va dedicar a fer pràctiques de cuina. D’entre totes les receptes, la que més va sorprendre i agradar fou una crema feta de moreus. No es tracta pas d’un aliment nou, introduït recentment des de terres llunyanes, sinó que el cultiu i la seva ...

Peter Brown: “Teníem el somni de fer una granja comunitària”

Charles-André Descombes Mentre al nostre país l’agricultura biodinàmica està vivint un moment d’expansió, a Gran Bretanya ja hi ha experiències molt potents i plenament consolidades. És el cas de Tablehurst, una granja comunitària de 200 hectàrees i més de 200 caps de bestiar al sud d’Anglaterra. En Peter Brown, un dels socis fundadors, ens explica com es va gestar, com la ...

El bestiar com a eina per sembrar i per convertir un fenassar en una pastura permanent

Jaume Brustenga En les nostres terres és costum dallar el farratge a la primavera per donar-lo al bestiar a l’estiu i a l’hivern, quan les pastures són més migrades. Però el sistema de gestió holística ens proposa un maneig completament diferent: moure el bestiar en parcel·les molt petites per augmentar la fertilitat del sòl i fer evolucionar la vegetació cap a ...