Articles de la revista Agrocultura

Categories: Articles Agrocultura, Sin categoría

El «petit cicle de l’aigua»

Text de Gemma Comella a partir de Comprendre les cicles hydrologiques et cultivar l’eau pour restaurar la fécondité des sols et prendre soin du climat, de Jean-Luc Gelabert La manera com treballem i cultivem la terra té una conseqüència directa sobre el que alguns hidròlegs anomenen ‘el petit cicle de l’aigua’. Les precipitacions es nodreixen en més del 50% d’aquest cicle ...

Les vaques al punt de mira

Dins el context actual d’intent de mitigació i adaptació al canvi climàtic, hi ha qui diu que cal eliminar la producció de vacum i tendir a dietes veganes. El motiu d’aquest raonament és que les vaques emeten metà, un gas d’efecte hivernacle. D’altres, opten per potenciar la carn de laboratori. I finalment d’altres, aposten per l’opció de mantenir ramats de vaques ...

Editorial #94 Plou molt poc, i hem d’aconseguir que la terra aprofiti al màxim cada gota que rep

Tornant a la terra No sabem fins a quin punt la gent, les persones governants i les responsables d’institucions públiques són conscients que els mercats de crèdits de carboni són un pedaç en un sistema econòmic que no sap deixar de créixer, de gastar energia i de contaminar. Això no vol dir que no s’hi hagi de participar, només ens referim ...

Agroforesteria – L’arbre i el sòl – L’arbre i el clima

Avui dia ja no podem parlar de clima sense pensar en la vegetació. Les plantes es veuen influïdes directament pel medi en el qual viuen, i sobretot per les condicions meteorològiques que les acompanyen al llarg de la seva vida. I recíprocament, les plantes i el sòl que recobreixen influeixen sensiblement sobre l’ambient climàtic de l’espai que ocupen. Ho fan de ...

No hi ha plantes sense aigua, no hi ha aigua sense plantes

Extret de Comprendre les cicles hidrològiques et cultivar l’eau. Un equip internacional de recerca de l’Escola Politècnica Federal de Zúrich s’ha plantejat la qüestió de si l’aridesa, és a dir, la manca d’aigua, modifica els ecosistemes de manera gradual o sobtadament, i si indueix a canvis específics o ecosistèmics. Les conclusions de les seves investigacions es poden consultar en l’article de ...

Marisol Garrido Valero: “La biodinàmica dona resposta a aquesta percepció que hi ha ‘alguna cosa més’”

La Marisol Garrido (Madrid, 1956), doctora enginyera agrònoma amb un doctorat en edafologia, va començar a interessar-se per la biodinàmica els anys ’90, arran d’un assaig que va resultar revelador. Des d’aleshores va anar creixent en aquest àmbit fins a fer-se un referent a escala estatal. Molta gent la coneix també per dirigir durant dinou anys l’oficina de certificació Demeter a ...

El microbioma del sòl com a pedra angular de la salut planetària

Durant molts segles, la humanitat ha tingut sota els seus peus un ecosistema complex i bast que ha passat gairebé desapercebut. Afortunadament, en els darrers anys, el sòl, la terra i tota la vida que s’hi allotja estan ocupant investigacions que ens confirmen la petitesa del coneixement que en tenim i la magnitud de la seva complexitat i riquesa. Entre tots ...

Agricultura del carboni i crèdits de carboni

El mercat dels crèdits de carboni interpel·la directament el sector agrari perquè adopti pràctiques agronòmiques que contribueixin al segrest de carboni en el sòl. D’aquesta manera, l’agricultura podria deixar de ser emissora de gasos d’efecte hivernacle, compensar les emissions de diòxid de carboni d’altres sectors i, a més, treure’n un rendiment econòmic. A part de la dificultat agronòmica que pugui suposar, ...

Cobertes vegetals en vinyes de secà. L’experiència a L’Olivera

A la cooperativa L’Olivera, tres experiments han testat i comparat l’efecte de diferents maneigs del sòl amb coberta vegetal i encoixinats. Els resultats no són definitius, però sí que donen pistes de l’interès de cada tipus de gestió. En aquest article, els autors ens expliquen en què han consistit i quines conclusions n’han tret. Text i imatges: Bàrbara Baraibar, Àurea Guiu, ...

Com s’emmagatzema l’aigua dins del sòl?

La capacitat d’aprofitament de l’aigua per part dels cultius està molt relacionada amb la qualitat del sòl. Els sòls compactats, sense vida ni estructura no poden retenir-la per posar-la a disposició de les plantes. D’altra banda, l’aigua s’emmagatzema a la terra de diferents maneres i les cobertes vegetals també formen part d’aquest entramat que ens pot ajudar a gestionar la seva ...