Aconseguir més pluja, el tema central a les Trobades d’Agroecologia d’Elna

Els primers dies de desembre, l’associació Arbre et Paysage 66 va organitzar a Elna els Rencontres de l’Agroécologie, amb conferències i debats sobre l’escassetat de pluviometria, i possibles mesures relacionades amb la gestió del territori i l’agricultura.

Arbre, vil·la i paisatge

En la seva xerrada, Frédéric Segur va parlar de la importància de l’arbrat en ciutats i pobles com a element que depassa la funció estètica aportant múltiples serveis ecosistèmics: creació d’ombra, refrigeració per evapotranspiració, depuració de l’aire i infiltració i depuració de les aigües de pluja. L’arbre actua com a refrigerant del clima.

Avui dia, es reconeix que les ciutats són “illots de calor”, on l’excés de la presència de material no orgànic (quitrà i ciment bàsicament) reté molta escalfor de dia i l’allibera de nit. La solució més lògica i natural és treballar amb l’aigua i la vegetació, és a dir, amb l’evapotranspiració i l’ombra que ens ofereix l’arbrat i en general la vegetació a les ciutats.

Segons va explicar Frédéric Segur, com que els serveis ecosistèmics que ens aporten els arbres són proporcionals a la seva superfície foliar, i no pas al nombre d’arbres que puguem tenir, el més important és poder garantir que els arbres puguin créixer bé allà on els plantem. L’expert va referenciar un estudi americà segons el qual, les ciutats que tenen entre un 30 i 40% de la superfície amb coberta arbòria, són ciutats resilients als extrems climàtics.

Per abordar el tema en poblacions que vulguin resoldre aquest problema, les passes a seguir són:

1- conèixer què hi ha,

2- adoptar mesures per a protegir-ho,

3- plantar en bones condicions,

4- realitzar una gestió de perennització de la vegetació,

5- posar en valor l’arbrat mitjançant la pedagogia i poder exportar la idea a altres ciutats.

El ponent també va fer èmfasi en l’interès a permeabilitzar les poblacions perquè les zones verdes tenen la virtut d’evitar, en gran part, les inundacions a les ciutats i pobles.

Vegetació perenne i pluviometria

Cédric Cabrol va aportar durant la seva conferència la idea de la proporcionalitat directa entre vegetació perenne i pluviometria. La vegetació perenne, que està formada pels arbres, matolls i prats permanents, ens aporta, com a mínim, els següents beneficis:

– amb les seves parts radiculars implica activitat biològica als sòls i, per tant, major emmagatzematge d’aigua al mateix sòl,

– una menor albedo, que és la reflexió de la radiació solar, la qual cosa fa que no augmenti tant la temperatura ambient,

– una evapotranspiració que permet el transport de l’aigua amb l’ajuda dels corrents de l’aire.

El ponent va explicar que si fem desaparèixer la vegetació perenne en superfícies de grans dimensions, perdem aquests efectes, que finalment són els que contribueixen al bon funcionament del cicle de l’aigua, és a dir, els que fan ploure. Si alguna part de la natura desapareix, els equilibris que la sustenten també desapareixen. La vegetació és el principal factor de formació de nombrosos sistemes i processos terrestres, entre ells, el cicle de l’aigua.

Cédric Cabrol va presentar una animació de les imatges del satèl·lit on es veu la circulació de les tempestes al sud de França i nord de Catalunya durant sis mesos d’enguany, en les quals es veu que aquestes no arriben gairebé mai al Rosselló, comparativament amb la resta de territori. Aquest expert en agroclimatologia ho justifica per la reducció de la superfície de cobertes vegetals permanents a l’oest i al nord del Rosselló, i també en l’escalfament que produeix la ciutat de Perpinyà a l’est com a punt calent que atura les pertorbacions que provenen del mar. La seva recomanació: agroforesteria d’urgència aconseguint 40 arbres/hectàrea

Un sòl cobert contínuament

Konrad Schreiber va parlar de la importància de mantenir el sòl cobert el 100% del temps. Quan el sòl queda despullat de vegetació o de qualsevol coberta, pateix de forma directa les conseqüències de la insolació, la qual cosa porta a l’aridificació o desertització. La radiació solar, si no és absorbida per les plantes, és la pitjor enemiga del sòl i de la seva biologia. Quan incideix directament sobre el sòl es desencadena una reacció oxidant anomenada ‘reacció de Fenton’, pel nom del seu descobridor. En aquest procés, l’acció de compostos metàl·lics –com ara el ferro- provoca la descomposició del peròxid d’hidrogen (H2O2), que comporta la formació de radicals hidroxils (OH). Aquests radicals hidroxils són altament reactius (oxidatius) i afavoreixen fàcilment el trencament de compostos orgànics, de manera que degraden els nostres sòls. Per tant, és necessari que sempre hi hagi una interfície entre la terra i el sol: la vegetació.

Segons Schreiber, algunes pràctiques agrícoles poden afavorir la pluja:

– Cultivar plantes de cicles d’estiu sempre que sigui possible, ja que aquestes segueixen un cicle més proper a la natura que no pas els cultius d’hivern, que deixen el sòl nu molts mesos de l’any. De fet, el millor seria poder fer doble cultiu a les nostres terres. Els cultius d’hivern tots sols, fabriquen la canícula.

– No treballar el sòl, o fer-ho el mínim possible. Ara bé, cal fer aquest trànsit de pràctiques amb molt coneixement, ja que no és fàcil i pot comprometre la producció els primers anys si no es fa acompanyat de certes pràctiques i aportacions, i sobretot si no hi ha bona pluviometria. Per exemple, sabem que el magnesi ajuda a fer créixer les plantes sense massa aigua. Sabem que els aminoàcids són la forma de nitrogen que menys aigua i menys energia costa a les plantes. I sabem que el silici endureix les parets cel·lulars de les plantes, la qual cosa les ajuda a resistir millor la sequera també.

– Estructurar el paisatge de forma resilient, amb elements que ens hi ajuden, com els arbres i les tanques vegetals. Practicar una agricultura bioclimàtica, com per exemple el “bocage”, que seria un  mosaic de camps no massa extensos, delimitats per tanques vegetals i arbres entre ells. 

Com cultivar la pluja?

A la tarda, la jornada va dedicar-se a una dinàmica de debat entre l’assistència, amb el títol “Com cultivar la pluja?”. Hi van intervenir productors, representants d’organitzacions associatives de caràcter ambiental, polítics locals, personal de l’administració, ciutadans, naturalistes, formadors, etc…

Una de les conclusions més interessants és que les accions a emprendre han de partir de les dues realitats socials que hi ha als territoris: la societat urbana i la rural. Cal sensibilitzar les ciutats i les vil·les, reverdint-les, permeabilitzant-les i explicant el perquè; i també sensibilitzar el món rural i la pagesia pel seu impacte directe sobre una part important del territori.

Regenerar l’hort amb petita ramaderia

Per completar els aliments que ens dona l’hort, podem optar per tenir alguna gallina, pollastre, ànec o conill que ens aporti proteïnes de qualitat a la nostra dieta. Però si no en fem una gestió acurada, l’impacte d’aquests animals pot degradar el sòl que en cultivem. En canvi, si sabem com fer-ho, poden ser una font per augmentar la fertilitat de la terra.

En parlarem a la propera Tertúlia a L’Era el dimecres 20 de desembre de 7 a 9 de la tarda.

A la Casa de la Culla, a Manresa. Clica aquí per saber com arribar >>

Aquesta activitat forma part de les activitats de la Xarxa d’Horts Socials i Comunitaris de la Comunalitat de Manresa i és gratuïta.

En col·laboració amb el Parc de la Séquia de Manresa.

Inscripcions a https://associaciolera.org/activitats-xarxa-dhorts/

Per a què un segell ecològic català?

Us convidem a una jornada per impulsar un segell que informi a les persones consumidores dels aliments que s’han produït i elaborat a Catalunya seguint les normes de la producció agrària ecològica.

Alguns dels aliments que porten el logo del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica o el logotip europeu només s’envasen al nostre país, però procedeixen fins i tot de països tercers.

Amb el segell ecològic local, impulsaríem la producció i la indústria transformadora del país, i donaríem més transparència per a un consum més responsable.

Volem parlar-ne en aquesta jornada que organitzem per al dijous 14 de desembre des del conjunt de l’Aliança Fulla Verda, una plataforma de defensa de la producció agrària ecològica catalana.

A l’Auditori Pati Maning de Barcelona (c/Montalegre, 7), de 6 a 8 de la tarda.

Troba llavors, llibres i cursos a la nostra botiga en línia

A la nostra botigueta hi trobaràs les llavors de varietats locals d’Esporus, les revistes Agrocultura, llibres d’agricultura ecològica i agroecologia i també et podràs inscriure als cursos que organitzem.

La botiga en línia és una font de finançament de l’entitat. Ens ajuda a fer quadrar el pressupost anual i al mateix temps és un espai que ens permet gestionar les inscripcions a les activitats de manera senzilla. També és el canal que utilitzem per difondre les llavors de varietats locals que multipliquem a Esporus, vendre la revista Agrocultura -que publiquem trimestralment- i distribuir llibres interessants sobre agricultura ecològica i agroecologia.

A més, els socis i sòcies gaudeixen del 10% de descompte. Aprofita!

https://associaciolera.org/botiga/

Agrocultura de tardor

El número de tardor de la nostra revista Agrocultura ens porta una entrevista amb el pagès i activista Gerard Batalla; Terra Franca exposa les dificultats per l’accés a la terra; coneixem més de prop Llavora, una granja de porcí ecològic km. 0 de principi a fi; en Josep Mestres ens explica com porta la gestió d’arvenses a la seva finca d’horta eco; un extens article ens explica què és Regensol i com estan intentant fer horta eco amb el mínim treball del sòl. Consulta el sumari i troba altres continguts.

Si vols, pots comprar aquesta revista a la nostra botiga en línia: https://bit.ly/AC93

O bé, en format digital, al portal de capçaleres en català iquiosc.cat

SUMARI

5. Notícies

7. Opinió
Sobre la censura governamental de l’homeopatia aplicada a la sanitat vegetal
Charles-André Descombes i Teresa Soler.

9. Entrevista
Gerard Batalla, activista rural i pagès:
“Ens dediquem a exportar una aigua escassa en forma de fruita i de carn”
Redacció.

12. El bloc d’Esporus
El lent retorn dels blats del país a casa nostra
Ramon Serra.

16. El bloc d’Esporus
Llavors d’oportunitats per l’agricultura social
Rebeca Molero.

18. Amb el peu al tros
La Vall Bio: control d’arvenses amb maquinària innovadora
Alba Gros.

21. Anàlisi
L’accés a la terra: l’eina clau per a la sobirania i per evitar l’extermini de la pagesia
Terra Franca.

25. Ramaderia
Llavora: porcí eco i de proximitat de principi a fi
Redacció.

28. Fertilitat
Regensol: construcció de sistemes productius d’horta sense llaurada
Olivier Chantry, Rocío Hernández, Alex Pérez-Ferrer, Marina Pérez-Llorca i Joan Romanyà.

33. Hem llegit
Els cicles “oblidats” de l’aigua
Gemma Comella.

35. Adventícies
Arrels per fer licors
Lluís Borrell.

37. Publicacions i documents digitals en línia

Assaig varietal d’albergínies

Des d’Esporus s’ha dut a terme l’assaig de quatre varietats d’albergínia. Els assajos varietals tenen l’objectiu de valorar les diverses varietats agràries des de totes les vessants, des de la part agronòmica, productiva, econòmica i d’ús (en el cas de les albergínies gastronòmic).

Podeu consultar el document cercant a la nostra biblioteca!

Subscriu-te al butlletí de l’agricultura del sòl viu

Compartim i difonem informacions i activitats vinculades a la millora dels processos agronòmics per transformar la nostra agricultura i els nostres sòls en fèrtils, productius i resilients als efectes del canvi climàtic.

Vols rebre el butlletí a la teva adreça electrònica mensualment? Fes clic aquí i et redirigirà a la pàgina del butlletí, on podràs veure els que ja tenim.

La inspiració de Paysages in Marciac

Paysages in Marciac és un esdeveniment de referència sobre agroecologia, celebrat des de fa 15 anys a Marciac, un petit poble al sud-oest de França (Gers – 32). En ell es tracten temes sobre el paisatge i les problemàtiques relacionades: energia, biodiversitat, clima, aigua, agricultura, desenvolupament territorial sostenible… És també un espai de debat, intercanvi d’opinions i de possibilitats de crear aliances i engegar projectes entre diferents actors del territori: pagesia, investigació i recerca, associacionisme i altres.

Podríem dir que aquestes ‘trobades’ (‘rencontres’ en diuen en francès) a Marciac és com un terreny fèrtil per a idees noves, un moment únic, propici a fer-nos reflexionar, a qüestionar-nos i a dialogar sobre les idees “de sempre”. Amb aquest esdeveniment s’obren nous horitzons. De fet, les idees que s’hi han anat tractant al llarg dels anys són, avui dia, punts clau dels temes que més preocupen a més alt nivell mundial.

Aire i ànims per continuar endavant

Per nosaltres, aquestes trobades estivals (se celebren a finals de juliol) són enormement inspiradores i ens donen molta força per avançar en el camí d’una agricultura del sòl viu, amb una gestió conscient del carboni, de l’aigua i del nitrogen. Creiem fermament que una agricultura més productiva, resilient i sostenible* (*en el seu sentit més original del terme, sense adulteracions) és possible, tanmateix, no és un camí fàcil ni ràpid, i és per això que ens hi hem de posar sense demora.

L’edició d’enguany ens fa tornar a les nostres terres amb la certesa que la gestió de l’AIGUA és fonamental per a avançar. Hem conegut millor el cicle de l’aigua i com la vegetació i la fotosíntesi són les eines que permeten regular els règims climàtics, la pluja i la temperatura.

Així que volem compartir 10 frases que hem seleccionat com a idees clau.

  1. La vegetació i la fotosíntesi són les eines que permeten regular els règims climàtics, pluja, temperatura, etc.
  2. Sense evapotranspiració no hi ha precipitació.
  3. Ens cal revegetar més per regar menys.
  4. L’arbre és el millor climatitzador natural. Els arbres són els que porten la pluja
  5. Cal minimitzar l’aigua que arriba als rius després de la pluja, l’escolament ha de ser lent, hidratar el sòl al seu pas i alimentar les capes freàtiques. Cal evitar l’erosió.
  6. L’absència de coberta vegetal degrada el cicle de l’aigua.
  7. Els sòls fèrtils filtren l’aigua mecànicament i biològicament (gràcies a la microbiologia).
  8. Les ciutats són illes de calor: en elles l’aigua no s’infiltra i no ofereix evapotranspiració que ajudi a reduir la temperatura. Cal reverdir les ciutats per climatitzar-les.
  9. Encara estem a la civilització de la fertilització i hem d’entrar a la de la fertilitat.
  10. Entre tots i totes podem fer el paisatge que volem i que necessitem, i l’agricultura forma part de la solució!

Arriba la Revista Agrocultura número 92

Ja tenim l’últim número de la Revista Agrocultura!

En aquesta edició entrevistem l’activista agroecològic Arnau Montserrat, la Karen Hoberg ens parla de liderar la transició ecològica agrària, parlem del reconeixement que busca l’all de Belltall, revalorem la llana més enllà del sector tèxtil, en Jordi Querol ens explica sobre l’agricultura biodinàmica, veiem com és l’horta sobre sòl viu segons André Trives, i definim el cultiu del pi pinyer, entre d’altres temes.

Pots comprar aquesta revista en format digital a la plataforma iquiosc.cat o en paper a la nostra botiga botiga.associaciolera.org

Obertes les inscripcions a les activitats gratuïtes de la xarxa d’horts socials i comunitaris

Manresa és una ciutat amb un sistema de regadiu històric molt important, però que amb l’abandonament i el pas dels anys s’ha anat degradant. Des de les entitats agrícoles i ambientals i des de l’administració local fa temps que es treballa per a potenciar el cultiu hortícola a la zona periurbana, recuperant-ne la cultura, millorant la sobirania alimentària de la ciutat i  aconseguint crear llocs de treball dignes en el sector primari.

En el moment actual de crisi climàtica, en què l’agricultura depèn d’una climatologia cada cop més erràtica i contundent, la producció d’aliments de forma local, diversa i formada mereix tot l’esforç possible. Encara més si es promou amb una perspectiva comunitària i d’enxarxament social, on diferents perfils i generacions treballen conjuntament i s’enriqueixen mútuament.En aquest context, la Comunalitat Urbana de Manresa, projecte del qual L’Era forma part, va crear la Xarxa d’horts socials i comunitaris de Manresa conjuntament amb els horts que la integren. Des de la Xarxa, doncs, s’han organitzat (amb el suport de la Diputació de Barcelona) activitats que combinen formació i divulgació, donant eines per a actuar, però alhora ajudant a reflexionar sobre els impactes que les accions humanes poden tenir en l’equilibri natural.

Els programes de cada una de les activitats i les inscripcions es poden consultar a la pàgina https://associaciolera.org/activitats-xarxa-dhorts