Al segle XIV, la construcció de la Séquia de Manresa va marcar un abans i un després a la ciutat. Gràcies a aquest canal es van poder regar 800 hectàrees de terreny que es van destinar a cultius de regadiu. Així fou com l’horta manresana es va convertir en un valor incalculable per a la capital bagenca.
En aquesta visita guiada voltarem pel turó de la Talaia i coneixerem com es van construir els recs que distribueixen l’aigua de la Séquia. També aprendrem com s’utilitzava aquest recurs tan preuat.
A la nostra botigueta hi trobaràs les llavors de varietats locals d’Esporus, les revistes Agrocultura, llibres d’agricultura ecològica i agroecologia i també et podràs inscriure als cursos que organitzem.
La botiga en línia és una font de finançament de l’entitat. Ens ajuda a fer quadrar el pressupost anual i al mateix temps és un espai que ens permet gestionar les inscripcions a les activitats de manera senzilla. També és el canal que utilitzem per difondre les llavors de varietats locals que multipliquem a Esporus, vendre la revista Agrocultura -que publiquem trimestralment- i distribuir llibres interessants sobre agricultura ecològica i agroecologia.
A més, els socis i sòcies gaudeixen del 10% de descompte. Aprofita!
Comencem la temporada amb un curs més necessari que mai perquè ens ajuda a aprofitar aquest recurs tan imprescindible i escàs que és l’aigua.
Cada dia centenars, milers i milions de litres d’aigües surten de llars, pobles i ciutats contaminades i contaminant els nostres paisatges. En el millor dels casos s’inverteix una gran quantitat d’energia per sanejar-la però amb resultats no gaire satisfactoris. En aquest curs aprendrem a analitzar, dissenyar i dimensionar diferents sistemes de depuració i reutilització d’aigües residuals. Veurem i visitarem casos reals de diferents escales. Les aigües regenerades són un gran recurs que poden contribuir a augmentar la nostra sobirania alimentària i a la vegada ser més resilients als escenaris de canvi climàtic i descens energètic als quals ens enfrontem.
Sessió el 7 d’octubre a Manresa i el dia 21 visites a Mediona, Sant Sadurní d’Anoia i Esparreguera.
Paysages in Marciac és un esdeveniment de referència sobre agroecologia, celebrat des de fa 15 anys a Marciac, un petit poble al sud-oest de França (Gers – 32). En ell es tracten temes sobre el paisatge i les problemàtiques relacionades: energia, biodiversitat, clima, aigua, agricultura, desenvolupament territorial sostenible… És també un espai de debat, intercanvi d’opinions i de possibilitats de crear aliances i engegar projectes entre diferents actors del territori: pagesia, investigació i recerca, associacionisme i altres.
Podríem dir que aquestes ‘trobades’ (‘rencontres’ en diuen en francès) a Marciac és com un terreny fèrtil per a idees noves, un moment únic, propici a fer-nos reflexionar, a qüestionar-nos i a dialogar sobre les idees “de sempre”. Amb aquest esdeveniment s’obren nous horitzons. De fet, les idees que s’hi han anat tractant al llarg dels anys són, avui dia, punts clau dels temes que més preocupen a més alt nivell mundial.
Aire i ànims per continuar endavant
Per nosaltres, aquestes trobades estivals (se celebren a finals de juliol) són enormement inspiradores i ens donen molta força per avançar en el camí d’una agricultura del sòl viu, amb una gestió conscient del carboni, de l’aigua i del nitrogen. Creiem fermament que una agricultura més productiva, resilient i sostenible* (*en el seu sentit més original del terme, sense adulteracions) és possible, tanmateix, no és un camí fàcil ni ràpid, i és per això que ens hi hem de posar sense demora.
L’edició d’enguany ens fa tornar a les nostres terres amb la certesa que la gestió de l’AIGUA és fonamental per a avançar. Hem conegut millor el cicle de l’aigua i com la vegetació i la fotosíntesi són les eines que permeten regular els règims climàtics, la pluja i la temperatura.
Així que volem compartir 10 frases que hem seleccionat com a idees clau.
La vegetació i la fotosíntesi són les eines que permeten regular els règims climàtics, pluja, temperatura, etc.
Sense evapotranspiració no hi ha precipitació.
Ens cal revegetar més per regar menys.
L’arbre és el millor climatitzador natural. Els arbres són els que porten la pluja
Cal minimitzar l’aigua que arriba als rius després de la pluja, l’escolament ha de ser lent, hidratar el sòl al seu pas i alimentar les capes freàtiques. Cal evitar l’erosió.
L’absència de coberta vegetal degrada el cicle de l’aigua.
Els sòls fèrtils filtren l’aigua mecànicament i biològicament (gràcies a la microbiologia).
Les ciutats són illes de calor: en elles l’aigua no s’infiltra i no ofereix evapotranspiració que ajudi a reduir la temperatura. Cal reverdir les ciutats per climatitzar-les.
Encara estem a la civilització de la fertilització i hem d’entrar a la de la fertilitat.
Entre tots i totes podem fer el paisatge que volem i que necessitem, i l’agricultura forma part de la solució!
L’associació L’Era organitza, per al 25 i 26 d’octubre, una visita tècnica al sud de França per conèixer experiències agrícoles novedoses. El viatge té la col·laboració i el suport de l’Escola Agrària de Manresa.
En total es visitaran cinc finques de diferents municipis. Totes elles tenen en comú la pràctica de l’anomenada agricultura del carboni o del sòl viu. L’objectiu d’aquest sistema és capturar carboni en el sòl o en forma de biomassa en els arbres per contribuir a mitigar el canvi climàtic.
El viatge es farà en cotxes particulars, amb compensació econòmica per al combustible. L’allotjament i la manutenció anirà a càrrec de cada participant i tindrà un cost de 95 euros.
El viatge s’emmarca en el projecte AgroEcoPyr de la mateixa entitat i té el suport del Consorcio de Trabajo de los Pirineos i del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.
LES FINQUES A VISITAR
André Trives – Finca en Horta sobre Sòl viu (Maraîchage sur Sol Vivant- MSV)– Elna
André Trives és un horticultor del sòl viu que practica un mètode agrícola enfocat a promoure la biodiversitat i la salut del sòl. Amb el seu enfocament sostenible, afavoreix la presència de microorganismes beneficiosos, cucs de terra i altres organismes que donen suport a la fertilitat del sòl. Evita l’ús de fertilitzants químics i pesticides, prefereix mètodes naturals de fertilització i control de plagues. Mitjançant la seva acurada rotació de cultius i minimització de les alteracions del sòl, produeix hortalisses saludables, nutritives i respectuoses amb el medi ambient.
Michaël Georget – Domaine Le Temps Retrouvé – Laroque-des-Albères
Des dels 15 anys, Michaël Georget ha estat vinculat a la vitivinicultura artesana, lligada a la terra. Les seves vinyes són gestionades de manera biodinàmica i els sòls, que estan coberts de vegetació espontània natural, són el valor més important a protegir. Practicant de la poda suau, també va decidir integrar el cavall en el cor de la seva activitat per acompanyar-lo. Els vins de Michaël Georget són naturals (sense sulfits), vius, intensos i únics.
En una superfície de més de 70 hectàrees, es produeixen més de 50 herbes aromàtiques fresques i 30 flors comestibles. La finca es troba en plena transició i aposta per la preservació del seu entorn i el seu medi natural mitjançant pràctiques respectuoses (respecte al sòl, a l’aigua, a l’aire, plantació de tanques de biodiversitat, etc.).
Frédéric Bey – Domaine arboricole méditerranéen de la Mer Blanche – Argelès-sur-Mer
Frédéric BEY gestiona aquesta finca fructícola on hi cultiva diversos cítrics, magranes, figuera, figuera de moro, oliveres i altres fruiters. Va iniciar la reconversió a la producció ecològica el 2014 i també hi va integrar un taller de transformació. Les pràctiques de regeneració del sòl li desperten un interès creixent.
Carmen i Christian Soler – GAEC des Albères – Saint-Genis-des-Fontaines
Carmen i Christian Soler són fructicultors ecològics (préssec, cirera i albercoc) a una finca de 19 hectàrees. Són pioners a la comarca per les seves pràctiques ecològiques i regeneratives en preservar la salut del sòl i protegir els recursos hídrics.
Ja tenim l’últim número de la Revista Agrocultura!
En aquesta edició entrevistem l’activista agroecològic Arnau Montserrat, la Karen Hoberg ens parla de liderar la transició ecològica agrària, parlem del reconeixement que busca l’all de Belltall, revalorem la llana més enllà del sector tèxtil, en Jordi Querol ens explica sobre l’agricultura biodinàmica, veiem com és l’horta sobre sòl viu segons André Trives, i definim el cultiu del pi pinyer, entre d’altres temes.
Manresa és una ciutat amb un sistema de regadiu històric molt important, però que amb l’abandonament i el pas dels anys s’ha anat degradant. Des de les entitats agrícoles i ambientals i des de l’administració local fa temps que es treballa per a potenciar el cultiu hortícola a la zona periurbana, recuperant-ne la cultura, millorant la sobirania alimentària de la ciutat i aconseguint crear llocs de treball dignes en el sector primari.
En el moment actual de crisi climàtica, en què l’agricultura depèn d’una climatologia cada cop més erràtica i contundent, la producció d’aliments de forma local, diversa i formada mereix tot l’esforç possible. Encara més si es promou amb una perspectiva comunitària i d’enxarxament social, on diferents perfils i generacions treballen conjuntament i s’enriqueixen mútuament.En aquest context, la Comunalitat Urbana de Manresa, projecte del qual L’Era forma part, va crear la Xarxa d’horts socials i comunitaris de Manresaconjuntament amb els horts que la integren. Des de la Xarxa, doncs, s’han organitzat (amb el suport de la Diputació de Barcelona) activitats que combinen formació i divulgació, donant eines per a actuar, però alhora ajudant a reflexionar sobre els impactes que les accions humanes poden tenir en l’equilibri natural.
L’Era és una de les entitats de la nova plataforma de defensa del sector ecològic formada per Unió de Pagesos, Vida Sana, l’Associació Empresarial per l’Agricultura Ecològica (AE2), l’Associació Espanyola d’Elaboradors i Comercialitzadors Ecològics (ASOBIO), la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE) i la Sectorial de Cooperatives de Consumidores Agroecològiques.
El conjunt d’entitats actua sota el nom d’Aliança Fulla Verda i vol interpel·lar al govern català perquè tingui en compte les conclusions del II Congrés Català de la Producció Agroalimentària Ecològica i activi ja el promès Pla d’Acció 2023-2027 per fomentar la transició ecològica del sistema agroalimentari del país.
Les dades de producció ecològica de l’any 2022 mostren un estancament quant al creixement d’operadors -que va situar-se en un 2%-, mentre que entre el 2001 i el 2021 havia crescut una mitjana del 13% anual. Aquesta situació contrasta amb el requeriment de la Unió Europea d’arribar al 25% de la superfície agrària útil en certificació ecològica.
En una carta enviada al nou conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, l’Aliança exposa aquesta situació i també la preocupació perquè “els recursos per a la promoció i estructuració del sector, la protecció davant del frau i la investigació estan congelats des de fa molts anys o són inexistents”. A més, es lamenta que el procés participatiu del 2021 que va culminar amb el Congrés, i en el qual la majora de les entitats es van implicar destinant temps i esforços, no hagi servit de res fins al moment.
Per tot plegat, l’Aliança ha demanat una reunió amb el conseller amb l’objectiu de traspassar-li directament la seva preocupació per al futur del conjunt del sector.
Els impactes del canvi climàtic són evidents per a la població en general amb l’augment de les temperatures, amb la freqüència de dies de temperatures extremes, els períodes de sequera i la distribució de pluges. Però si un sector l’està vivint de forma especialment cruenta és el sector primari. Les condicions canviants de la meteorologia obliguen la pagesia a posar en qüestió i adaptar les pràctiques i el calendari habitual de les feines al camp. Entre les seves mans tenen les dues cares de la moneda, perquè d’una banda és una activitat econòmica que –com totes- emet gasos d’efecte hivernacle que acceleren el canvi climàtic, i per l’altra és el sector que més possibilitats té de contribuir a la seva mitigació a través de noves pràctiques agronòmiques.
En aquest escenari complex d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, la gestió del sòl és un dels punts fonamentals a revisar. La terra –amb tota la seva complexitat biològica- i el món vegetal són dels principals magatzems on acumular el carboni que ara es troba en excés a l’atmosfera. Amb l’activitat agrària, i especialment amb l’oxigenació i alteració del sòl que produeixen les llaurades, aquest carboni retorna a l’atmosfera, s’altera la microbiologia i l’estructura de la terra, i acaba disminuint la matèria orgànica, base de la fertilitat. Des de fa anys, un nou corrent va prenent força entre els sectors més innovadors i més sensibilitzats en relació amb el canvi climàtic. Són els pagesos i pageses que estan provant maneres de revertir processos de compactació del sòl, pèrdua de fertilitat i erosió que algunes pràctiques agràries han ocasionat, entenent que la terra és la base productiva i un ecosistema viu, no només un substrat que rep insums i dona aliments.
Fer xarxa per enfortir-se, sentir més seguretat i arribar més lluny
Ara, l’associació L’Era fa una nova proposta per posar en contacte aquestes sensibilitats a partir del que ha anomenat Xarxa pagesa de l’agricultura del sòl viu: trobades per compartir experiències relacionades amb la no llaurada, la sembra directa en producció ecològica de cultius extensius, el foment de la biodiversitat global, la regeneració de sòls degradats i l’augment de la productivitat sota una perspectiva agroecològica, és a dir sostenible ambientalment, social i econòmica. Una manera més per “enfortir la pagesia”, tal com explica la Gemma Comella, sòcia i tècnica de L’Era implicada en l’organització de la Xarxa. La primera trobada va aplegar una cinquantena de persones a Sant Jaume Sesoliveres l’11 de juliol. Pràcticament totes eren pageses de diferents subsectors: de la viticultura, la ramaderia, d’extensius, de fructicultura i altres. La de Sant Jaume va ser l’inici d’un programa de trobades que es celebraran a diferents indrets de Catalunya amb la intenció de compartir experiències, neguits i perspectives al voltant de l’agricultura del sòl viu, l’agricultura del carboni, carbon farming o agricultura regenerativa.
La jornada va començar amb la intervenció de Tomàs Llop, pagès del poble, productor d’olivera, ametller i vinya. Ell va parlar del seu recorregut professional, dels resultats de la gestió de les cobertes verdes -sense llaurar- i va exposar les seves observacions de l’impacte de la sequera en les finques que porta directament i en les finques d’arreu on fa treballs a compte d’altres. Una de les seves conclusions és que la pagesia ha d’ “entendre, observar i actuar en el moment oportú” per potenciar la regeneració del sòl i la vitalitat de la terra: “Aquesta és la veritable agricultura de precisió”, va assegurar.
La seva intervenció va obrir la tertúlia entre les persones participants, amb la moderació de Neus Vinyals, tècnica de l’associació L’Era, que va esperonar l’assistència dient “Teniu l’expertesa i la saviesa d’estar sobre la terra. La nostra feina ha de ser recollir les vostres experiències i ajudar-vos a compartir-les i a rebre-les.”
Entre les idees que van sorgir, va quedar clar que no es poden cercar solucions magistrals i que no totes les tècniques serveixen per igual a tothom. El tipus de terra d’una finca, el tipus de producció, la ubicació, el tipus de gestió feta històricament, la maquinària que s’utilitza… són aspectes que poden modificar els resultats d’una mateixa intervenció.
“En qualsevol cas, l’observació de la persona que està al peu del tros és importantíssima. Creiem que ha d’haver-hi un canvi de model i necessitem experiències pageses que comencin a avaluar les modificacions i les proves que fan, comparant dades i tipus de gestions durant anys i compartint les observacions per inspirar a d’altres”
Neus Vinyals, tècnica de L’Era.
Les proves a camp, de la mà de la pagesia més compromesa, serien les primeres passes per poder proposar estudis més complexes en les pràctiques que es vegin més prometedores. En aquest sentit, la col·laboració de pagesos i pageses es veu vital.
“Necessitem la implicació de la gent, necessitem un feedback per saber si estem estirant cap a la direcció correcta en els plantejaments tècnics que fem i per saber quins són els reptes més importants de cada un dels sectors”
Josep Ramon Sainz de la Maza, tècnic assessor, soci de L’Era i un dels impulsors de la Xarxa.
Un butlletí digital mensual per compartir informació
Per poder donar cos i sentiment de pertinença a la nova Xarxa pagesa de l’agricultura del sòl viu, l’associació L’Era ha començat la publicació mensual d’un butlletí digital que rebran totes les persones que hi estiguin interessades. El primer número ja va enviar-se a finals del mes de juny i ha tingut molt bona acollida.
“L’objectiu és fer córrer la informació al voltant de l’agricultura del sòl viu o agricultura del carboni: resultats d’assajos, experiències de finques del país o d’àrees properes, vídeos, novetats editorials, etc. A Internet ja hi ha molta informació, però és difícil saber-ne la veracitat i destriar allò que és important del que no ho és; i al capdavall, les persones el que valoren més és la informació de col·legues i persones properes amb circumstàncies productives i socioeconòmiques més similars”
Gemma Comella.
La redacció del butlletí té la col·laboració de l’entitat francesa La Vache Heureuse, inspiradora de la Xarxa catalana. A més del butlletí, l’entitat es planteja obrir altres canals que facilitin l’intercanvi d’informació entre les persones interessades, però no ha decidit encara quin serà.
Tant les trobades com el butlletí són possibles gràcies a una ajuda econòmica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que acabarà el mes d’octubre. “Necessitem finançament per continuar”, explicava en Josep Ramon Sainz de la Maza durant la trobada de la Xarxa, “i necessitem ser un grup important de gent per poder demanar a l’Administració que ens faci cas”.
L’Era té ara el compromís de mantenir i fer créixer la Xarxa a partir d’altres trobades que ja estan previstes arreu del territori català. Les següents seran el 6, 7 i 8 de setembre en forma de jornada tècnica del Pla de transferència tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, és a dir que hi haurà una part formativa destacada. Es faran a Campllong, Vallbona de les Monges i Constantí. En totes elles participarà el tècnic francès Konrad Schreiber, especialista en agricultura del sòl viu. Els programes i la informació es poden consultar a travésd’aquest mateix web. La resta de trobades es faran a Pujalt, al Parc Agrari del Baix Llobregat i a Manresa.
L’èxit participatiu de la primera jornada ha animat els tècnics de l’associació amb relació al futur de la Xarxa:
“Hem comprovat que la gent té ganes de millorar la gestió que fa de la terra des d’una perspectiva de respecte i de comprensió de l’ecosistema del sòl; i també que té ganes de compartir el coneixement que té i aprendre de la resta”
Quan a l’estiu arriba la plenitud de producció, és el moment de més feina a l’hora d’extreure i conservar les llavors de les diferents varietats per tal de tenir la millor qualitat. Per això cada any aprofitem l’ocasió per organitzar jornades de voluntariat que alhora serveixen per intercanviar coneixements i compartir experiències al voltant del món de les llavors.
