Articles

En aquest número d’hivern parlem amb l’Annelies Broekman, especialista en recursos hídrics, celebrem l’efemèride dels 100 anys de l’agricultura biodinàmica, ens fixem en les possibilitats de la vinya a la muntanya mitjana, aprenem a fer envinagrats per conservar aliments de l’hort, descobrim les possibilitats de la llana en el compost i també coneixem la tasca de la Fundació Ferrer Sustainability en projectes de suport social i agricultura regenerativa.

SUMARI

5. Notícies

8. Opinió
L’agricultura regenerativa era una bona idea,
fins que les corporacions se’n van apoderar
Grain.

10. Entrevista
Annelies Broekman:
“Catalunya utilitza un 35% més d’aigua de la que tenim”
Redacció.

14. El bloc d’Esporus
Varietats locals d’enciam, a examen
Xènia Torras.

18. Iniciatives
Connecta Natura: recuperant les varietats tradicionals del nord del País Valencià
Iris Verge Ferrer – Connecta Natura.

21. Amb el peu al tros
Horta regenerativa per a cuines socials
Alba Gros.

24. Transformats
Conserves d’aliments. Els envinagrats
Redacció.

27. Adaptació canvi climàtic
Vinyes a la muntanya mitjana mediterrània:
una peça clau en la resiliència del paisatge
Felicidad de Herralde, Robert Savé, Olfa Zarrouk, Elisenda Sánchez, Inma Funes, Mia Morante, Eduard Pla i Diana Pascual.

32. Biodinàmica
100 anys d’agricultura biodinàmica: l’evolució d’una revolució agrícola conscient
Jordi Querol Gavilan.

35. Recursos ramaders
Compostatge amb llana: de residu a recurs
Sara Lechuga.

38. Publicacions i documents digitals en línia

Ja pots comprar la revista en format paper aquí

O bé en format digital aquí

Al nostre banc de llavors Esporus conservem més de 300 varietats tradicionals. Per conèixer les característiques diferenciadores de cada una d’elles, fem assajos a camp. La primavera i estiu del 2023 vam fer un assaig comparatiu de quatre varietats locals: el meravella, el carxofet, el tres ull i l’orella de ruc. A més, totes elles es van comparar amb una varietat comercial.

Es van mesurar caràcters fenotípics com, el color, la textura, el tipus de cabdell… i també la productivitat, la resistència a l’espigat i la finestra de comercialització.

Aquí pots llegir el document resum dels resultats

Esbrinarem com podem potenciar la biodiversitat per tenir un ecosistema hort viu i equilibrat, amb flors, arbustos, arbres, insectes, llombrius…

Dijous, 14 de març, a Manresa

Inscripcions gratuïtes a https://associaciolera.org/activitats-xarxa-dhorts/

El dissabte 17 ens trobem a l’Assemblea General de L’Era
Serà a la masia Davins, al terme de Cardona
Comencem a les 9.45
Els que passem per Manresa, quedem a les 9 al pàrquing de la FUB
https://maps.app.goo.gl/ZjaiEm2vdoyBK66SA
I els que hi aneu directament, aquí l’enllaç de googlemaps per arribar:
https://maps.app.goo.gl/XhuBHGPGTxDmYDeD8
Recordeu que quan acabem ens quedem a dinar en grup compartint el que cadascú porti

Descarrega aquí la convocatòria:

Els períodes llargs de sequera, les temperatures extremadament altes, les pluges torrencials… Tot plegat fa que haguem d’adaptar la nostra feina a l’hort per poder continuar cultivant i collint alguna cosa. En aquesta activitat gratuïta parlarem de com fer-ho, en una tertúlia oberta a tothom.

De 7 a 9 de la tarda, a la Casa de la Culla de Manresa.

Activitat de la Xarxa d’Horts Socials i Comunitaris.

Inscripcions a https://associaciolera.org/activitats-xarxa-dhorts/

Clica aquí per arribar-hi amb google maps.

A través del projecte Esporus, el nostre banc de llavors de varietats locals, cada any multipliquem part de les 353 varietats que conservem, fem assajos per caracteritzar-les, organitzem jornades de voluntariat, col·laborem amb altres finques…

Vols contribuir a conservar les varietats locals?
Associa’t a L’Era,
Apunta’t a les jornades de voluntariat,
Compra i difon les varietats locals en llavors o planter

L’agricultura ecològica té una història antiga, que ha coexistit amb la humanitat durant segles. En l’actualitat, ens trobem amb una onada d’industrialització i producció massiva que ha desplaçat les pràctiques que eren respectuoses amb la natura, en una agricultura convencional que depèn de químics i pesticides per tal d’impulsar la producció.

A la tertúlia a L’Era del pròxim 17 de gener, debatrem sobre quin futur li espera a l’agricultura ecològica. A partir de les 7 de la tarda.

A la Casa de la Culla, a Manresa. Clica aquí per saber com arribar >>

Aquesta activitat és gratuïta.

En col·laboració amb el Parc de la Séquia de Manresa.

Els primers dies de desembre, l’associació Arbre et Paysage 66 va organitzar a Elna els Rencontres de l’Agroécologie, amb conferències i debats sobre l’escassetat de pluviometria, i possibles mesures relacionades amb la gestió del territori i l’agricultura.

Arbre, vil·la i paisatge

En la seva xerrada, Frédéric Segur va parlar de la importància de l’arbrat en ciutats i pobles com a element que depassa la funció estètica aportant múltiples serveis ecosistèmics: creació d’ombra, refrigeració per evapotranspiració, depuració de l’aire i infiltració i depuració de les aigües de pluja. L’arbre actua com a refrigerant del clima.

Avui dia, es reconeix que les ciutats són “illots de calor”, on l’excés de la presència de material no orgànic (quitrà i ciment bàsicament) reté molta escalfor de dia i l’allibera de nit. La solució més lògica i natural és treballar amb l’aigua i la vegetació, és a dir, amb l’evapotranspiració i l’ombra que ens ofereix l’arbrat i en general la vegetació a les ciutats.

Segons va explicar Frédéric Segur, com que els serveis ecosistèmics que ens aporten els arbres són proporcionals a la seva superfície foliar, i no pas al nombre d’arbres que puguem tenir, el més important és poder garantir que els arbres puguin créixer bé allà on els plantem. L’expert va referenciar un estudi americà segons el qual, les ciutats que tenen entre un 30 i 40% de la superfície amb coberta arbòria, són ciutats resilients als extrems climàtics.

Per abordar el tema en poblacions que vulguin resoldre aquest problema, les passes a seguir són:

1- conèixer què hi ha,

2- adoptar mesures per a protegir-ho,

3- plantar en bones condicions,

4- realitzar una gestió de perennització de la vegetació,

5- posar en valor l’arbrat mitjançant la pedagogia i poder exportar la idea a altres ciutats.

El ponent també va fer èmfasi en l’interès a permeabilitzar les poblacions perquè les zones verdes tenen la virtut d’evitar, en gran part, les inundacions a les ciutats i pobles.

Vegetació perenne i pluviometria

Cédric Cabrol va aportar durant la seva conferència la idea de la proporcionalitat directa entre vegetació perenne i pluviometria. La vegetació perenne, que està formada pels arbres, matolls i prats permanents, ens aporta, com a mínim, els següents beneficis:

– amb les seves parts radiculars implica activitat biològica als sòls i, per tant, major emmagatzematge d’aigua al mateix sòl,

– una menor albedo, que és la reflexió de la radiació solar, la qual cosa fa que no augmenti tant la temperatura ambient,

– una evapotranspiració que permet el transport de l’aigua amb l’ajuda dels corrents de l’aire.

El ponent va explicar que si fem desaparèixer la vegetació perenne en superfícies de grans dimensions, perdem aquests efectes, que finalment són els que contribueixen al bon funcionament del cicle de l’aigua, és a dir, els que fan ploure. Si alguna part de la natura desapareix, els equilibris que la sustenten també desapareixen. La vegetació és el principal factor de formació de nombrosos sistemes i processos terrestres, entre ells, el cicle de l’aigua.

Cédric Cabrol va presentar una animació de les imatges del satèl·lit on es veu la circulació de les tempestes al sud de França i nord de Catalunya durant sis mesos d’enguany, en les quals es veu que aquestes no arriben gairebé mai al Rosselló, comparativament amb la resta de territori. Aquest expert en agroclimatologia ho justifica per la reducció de la superfície de cobertes vegetals permanents a l’oest i al nord del Rosselló, i també en l’escalfament que produeix la ciutat de Perpinyà a l’est com a punt calent que atura les pertorbacions que provenen del mar. La seva recomanació: agroforesteria d’urgència aconseguint 40 arbres/hectàrea

Un sòl cobert contínuament

Konrad Schreiber va parlar de la importància de mantenir el sòl cobert el 100% del temps. Quan el sòl queda despullat de vegetació o de qualsevol coberta, pateix de forma directa les conseqüències de la insolació, la qual cosa porta a l’aridificació o desertització. La radiació solar, si no és absorbida per les plantes, és la pitjor enemiga del sòl i de la seva biologia. Quan incideix directament sobre el sòl es desencadena una reacció oxidant anomenada ‘reacció de Fenton’, pel nom del seu descobridor. En aquest procés, l’acció de compostos metàl·lics –com ara el ferro- provoca la descomposició del peròxid d’hidrogen (H₂O₂), que comporta la formació de radicals hidroxils (OH). Aquests radicals hidroxils són altament reactius (oxidatius) i afavoreixen fàcilment el trencament de compostos orgànics, de manera que degraden els nostres sòls. Per tant, és necessari que sempre hi hagi una interfície entre la terra i el sol: la vegetació.

Segons Schreiber, algunes pràctiques agrícoles poden afavorir la pluja:

– Cultivar plantes de cicles d’estiu sempre que sigui possible, ja que aquestes segueixen un cicle més proper a la natura que no pas els cultius d’hivern, que deixen el sòl nu molts mesos de l’any. De fet, el millor seria poder fer doble cultiu a les nostres terres. Els cultius d’hivern tots sols, fabriquen la canícula.

– No treballar el sòl, o fer-ho el mínim possible. Ara bé, cal fer aquest trànsit de pràctiques amb molt coneixement, ja que no és fàcil i pot comprometre la producció els primers anys si no es fa acompanyat de certes pràctiques i aportacions, i sobretot si no hi ha bona pluviometria. Per exemple, sabem que el magnesi ajuda a fer créixer les plantes sense massa aigua. Sabem que els aminoàcids són la forma de nitrogen que menys aigua i menys energia costa a les plantes. I sabem que el silici endureix les parets cel·lulars de les plantes, la qual cosa les ajuda a resistir millor la sequera també.

– Estructurar el paisatge de forma resilient, amb elements que ens hi ajuden, com els arbres i les tanques vegetals. Practicar una agricultura bioclimàtica, com per exemple el “bocage”, que seria un  mosaic de camps no massa extensos, delimitats per tanques vegetals i arbres entre ells. 

Com cultivar la pluja?

A la tarda, la jornada va dedicar-se a una dinàmica de debat entre l’assistència, amb el títol “Com cultivar la pluja?”. Hi van intervenir productors, representants d’organitzacions associatives de caràcter ambiental, polítics locals, personal de l’administració, ciutadans, naturalistes, formadors, etc…

Una de les conclusions més interessants és que les accions a emprendre han de partir de les dues realitats socials que hi ha als territoris: la societat urbana i la rural. Cal sensibilitzar les ciutats i les vil·les, reverdint-les, permeabilitzant-les i explicant el perquè; i també sensibilitzar el món rural i la pagesia pel seu impacte directe sobre una part important del territori.

Per completar els aliments que ens dona l’hort, podem optar per tenir alguna gallina, pollastre, ànec o conill que ens aporti proteïnes de qualitat a la nostra dieta. Però si no en fem una gestió acurada, l’impacte d’aquests animals pot degradar el sòl que en cultivem. En canvi, si sabem com fer-ho, poden ser una font per augmentar la fertilitat de la terra.

En parlarem a la propera Tertúlia a L’Era el dimecres 20 de desembre de 7 a 9 de la tarda.

A la Casa de la Culla, a Manresa. Clica aquí per saber com arribar >>

Aquesta activitat forma part de les activitats de la Xarxa d’Horts Socials i Comunitaris de la Comunalitat de Manresa i és gratuïta.

En col·laboració amb el Parc de la Séquia de Manresa.

Inscripcions a https://associaciolera.org/activitats-xarxa-dhorts/

Us convidem a una jornada per impulsar un segell que informi a les persones consumidores dels aliments que s’han produït i elaborat a Catalunya seguint les normes de la producció agrària ecològica.

Alguns dels aliments que porten el logo del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica o el logotip europeu només s’envasen al nostre país, però procedeixen fins i tot de països tercers.

Amb el segell ecològic local, impulsaríem la producció i la indústria transformadora del país, i donaríem més transparència per a un consum més responsable.

Volem parlar-ne en aquesta jornada que organitzem per al dijous 14 de desembre des del conjunt de l’Aliança Fulla Verda, una plataforma de defensa de la producció agrària ecològica catalana.

A l’Auditori Pati Maning de Barcelona (c/Montalegre, 7), de 6 a 8 de la tarda.