Text: Gemma Comella. Associació L’Era.
El biochar o biocarbó, i també el compost, són esmenes del sòl riques en carboni. Els beneficis que ens aporten tots dos ens suggereixen aportar-los barrejats. El biochar dona més quantitat de carboni estable, millora l’estructura i la capacitat de retenció d’aigua. El compost pot subministrar nutrients més a curt termini, gràcies a la comunitat microbiana que ja té. Com podem fer les aportacions per treure’n al màxim profit?
Un grapat de biocarbó o biochar | Imatge cedida per Javier Fernández Caracena de CARBÓN VIVO SCCL.
Tant el compost com el biocarbó (biochar) són esmenes riques en carboni (C) que podem aplicar als nostres sòls per a obtenir uns beneficis de producció.
Quan apliquem compost i/o biocarbó al sòl, estem afavorint una sèrie de canvis al sòl que l’afectaran físicament, químicament i biològicament. Estarem:
El grau de millora que aconseguirem en relació amb aquests canvis dependrà del punt de partida del nostre sòl. Així, un sòl més empobrit serà més fàcilment millorable que un que ja gaudeixi d’una bona salut.
El biocarbó, més conegut pel seu nom en anglès (biochar), és el producte resultant de la piròlisi (carbonització) de matèria orgànica, com ara fusta, residus agrícoles, o altres restes de materials orgànics, escalfats generalment a temperatures compreses entre 300 °C i 800 °C en una atmosfera pobra en oxigen.
En aquest procés es produeixen habitualment tres tipus de productes: líquids (bio-oli, obtingut per refredament dels gasos de piròlisi condensables), sòlids (biocarbó) i gasos (syngas). Existeixen diferents tecnologies de piròlisi que, a partir de combinar una determinada temperatura i temps de piròlisi, permeten l’obtenció preferencial d’algun d’aquests tres productes. La producció de carbó vegetal tradicional a les carboneres és un exemple del tipus més simple de piròlisi(1).
El producte final és una mena de pols grollera i és de color negre. Té la mateixa aparença que el carbó vegetal, però és de granulometria menor i diversa.
Una de les principals característiques que diferencia el biocarbó del compost és que el biochar proveeix més quantitat de carboni estable i aleshores incrementa en major grau la matèria orgànica del sòl. De fet, el biocarbó augmenta quatre vegades més els nivells de carboni al sòl que el compost, segons ha referenciat la USDA(2).
A més a més, el carboni del biocarbó es degrada molt més lentament que el del compost. Segons dades científiques, el 60-80% del carboni del biochar roman al sòl després de 100 anys; en comparació del 2-14% del carboni que prové del compost(2).
Una altra característica que els diferencia és que el biocarbó ofereix un hàbitat molt favorable per la vida microbiologia del sòl, i és gràcies a la infinitat de microporus que el conformen. Té una gran superfície específica que li permet, a banda d’absorbir contaminants, augmentar molt el contingut hídric del sòl, en retenir aigua als seus porus.
Aquest espai porós i la microbiota que s’hi instal·la rep el nom de carbosfera. De fet, un compost pot tenir un 7% d’aigua útil (disponible per al cultiu) quan el biocarbó n’ofereix un 52%; per tant, si es barregen biocarbó i compost amb dosis econòmicament viables, es pot assolir una aigua útil del 30% en la barreja. La capacitat de retenció d’aigua del sòl és un dels efectes més immediats del biocarbó.
En canvi, podríem dir que els beneficis nutricionals que proveeix s’han d’esperar a més llarg termini que els del compost. Aquest últim conté ja una comunitat microbiana activa que el biocarbó no té inicialment, la qual cosa fa que pugui subministrar els nutrients a curt termini. El biochar al primer moment “captura” el que el sòl té disponible i ho va alliberant a poc a poc durant molt de temps. Així, el biocarbó també pot incrementar la capacitat d’intercanvi catiònic de sòls pobres, augmentant l’absorció de nutrients i evitant les pèrdues per lixiviació.
Sabent tot això, semblaria que la millor opció fora aplicar una combinació de tots dos productes, per a obtenir els beneficis de tots dos. Mentre que el biochar milloraria l’estructura, els nivells de matèria orgànica i la capacitat de retenció d’aigua dels nostres sòls, el compost nodriria els cultius de forma més immediata amb nutrients i microbiologia activa.
Una bona combinació de compost i biocarbó ofereix diversos beneficis per a la salut del sòl i, en conseqüència, per a la producció del cultiu, com ara l’eficiència en l’ús dels nutrients, la gestió del flux de nutrients, l’activitat biològica del sòl, la capacitat de retenció d’aigua, etc. L’aplicació conjunta aconsegueix millors resultats que l’aplicació individual de biocarbó o compost.
El fet que el biocarbó sigui inicialment estèril i actuï com una esponja amb tot allò que sigui mòbil al sòl, fa que hàgim de tenir en compte una consideració important a l’hora de fer-lo servir:
Els beneficis de la càrrega del biocarbó han desembocat en el desenvolupament dels FBB o fertilitzants a base de biocarbó, que aprofiten la possibilitat de produir diversos tipus de biocarbó adaptats a necessitats específiques.
La quantitat correcta d’aplicació del biocarbó o biochar i la manera de fer-la dependrà del punt de partida del sòl i de l’objectiu que vulguem aconseguir. S’ha aconseguit mostrar efectes positius consistents en diferents estudis a partir de l’aplicació de 2,5 tones/hectàrea(3).
Pel que fa a la barreja de biochar i compost, les dades de Carbón Vivo SCCL obtingudes amb mètriques d’agricultura de precisió, mostren que amb l’aplicació de 0,5 tones/hectàrea, es pot augmentar més d’un 10% el desenvolupament vegetatiu en vinya (aplicació localitzada).
Degut a la seva gran estabilitat del biocarbó, no és una esmena que calgui aplicar repetidament.
Barreja de biocarbó i compost | Imatge cedida per Javier Fernández Caracena de CARBÓN VIVO SCCL.
L'aplicació es pot fer en format sòlid, líquid o barrejat amb les llavors a la tremuja de sembra
Els mètodes d’aplicació poden ser diversos. D’una banda, es pot aplicar sobre la superfície del sòl amb un escampador de fems o bé un embut de fertilització. Ara bé, en aquests casos, sempre és millor aplicar-lo barrejat per evitar que la pols marxi amb el vent. També es pot aplicar en líquid, però en aquest cas ha de ser un biocarbó micronitzat (0.02 mm de mida de partícula) que es dissolgui en el líquid. Una altra manera és barrejat amb les llavors a la tremuja de sembra. I en el cas de cultius llenyosos, es pot aplicar tot fent una rasa al sòl per tal que el biocarbó quedi a prop de les arrels.
Carbón Vivo SCCL recomana l’aplicació incorporada al sòl (no en superfície) pels següents motius:
A l’anterior butlletí vam veure on podíem aconseguir compost de qualitat. I si volem biochar…?
A Catalunya, actualment no hi ha productors industrials de biochar.
Carbón Vivo produeix des de 2017 adobs i esmenes orgàniques a base de biochar, que comercialitza sota la marca LivingChar. Els seus productes combinen biochar certificat pel European Biochar Certificate (EBC) amb compost ecològic i altres adobs orgànics per contribuir a una agricultura i una jardineria més sostenibles i resilients davant dels efectes del canvi climàtic.
La certificació EBC del biochar és clau per garantir la sostenibilitat, la qualitat i la seguretat d’ús de qualsevol biochar. Aquesta certificació avalua el procés de producció del biochar, des de l’obtenció de la biomassa fins a la seva aplicació als sòls. També garanteix que el biochar produït presenti un balanç de carboni negatiu, és a dir, que el producte captura més carboni de l’atmosfera del que emet el procés de piròlisi. D’aquesta manera, la fabricació i l’ús del biochar en agricultura contribueixen a fixar carboni als sòls i a mitigar els efectes del canvi climàtic, en lloc d’accelerar-los.
Finalment, la certificació EBC ofereix als usuaris una garantia de qualitat i seguretat d’ús, ja que assegura que el producte compleix la normativa vigent per a l’agricultura ecològica pel que fa al contingut màxim de metalls pesants i altres possibles contaminants que pugui contenir.
1.Font: Carabassa, V.; Pous, M, González, R.; Domene, X.; Vidal, A.; Raya, I.; Batlló, G.; Alcañiz, JM. (2024) Manual d’aplicació d’esmenes orgàniques en rehabilitació de sòls. Agència de Residus de Catalunya.
2. Font: USDA Natural Resources Conservation Service (2026) Planning CPS 336 – Soil Carbon Amendment-Frequently Asked Questions.
3. Schmidt, H.P., Kammann, C., Hagemann, N., Leifeld, J., Bucheli, T. D., Sánchez Monedero, M. A., and Cayuela, M. L. 2021. Biochar in agriculture – A systematic review of 26 global meta-analyses. GCB Bioenergy, 13, 1708– 1730. https://doi.org/10.1111/gcbb.12889.
