Laia Viñas: "La pagesia ecològica més petita i local s'hauria de poder diferenciar"

Quants socis té l’ADV Ecològica de Ponent?
Ara tenim més de 135 socis en producció ecològica. La majoria tenen tota la producció certificada, d’altres tenen producció mixta (mantenen algun cultiu en convencional). Nosaltres només assessorem les finques que tenen producció ecològica i biodinàmica.

I quines són les principals orientacions productives?
Molta fruita dolça i olivera, també ametller, extensius, horta i vinya bàsicament. Gairebé 3.000 hectàrees en total. Principalment, abastem les comarques del Segrià, Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues, Noguera i Franja d’Aragó fins a Ribera d’Ebre.

Quins són els reptes principals que es troba la pagesia eco?
El principal és que augmenti el consum. Està estancat i en alguns sectors fins i tot ha anat a la baixa, com per exemple en cereal ecològic i fruita. Estem parlant tant de consum intern com d’exportació. I això ens està afectant: tenim baixes de socis perquè la comercialització és molt complicada. Fer ecològic però haver de vendre al circuit convencional no és viable, en general.

Per què hi ha poc consum?
El consumidor més conscienciat i militant no ha incrementat, encara que la producció sí (tot i que segueix essent molt baix en comparació al convencional). Ara hi ha més oferta, però no hi ha consum suficient. A més, el consumidor no conscienciat té el perjudici que ecològic és més car. De fet, ara, la paraula ‘ecològic’ no ven, i a vegades genera l’efecte contrari. Sabem d’algun comerç que ha tret el cartell que indicava quins aliments eren ecològics perquè en venia menys. Ara els ven sense indicar que són eco, al mateix preu que abans!

Això no incentiva gaire la producció eco
No. Hi ha persones que no es donen d’alta perquè: 1) la certificació eco no els garanteix que vendran més o millor 2) perquè la llavor o el planter els costarà més diners i 3) perquè ja estan fent una gestió la més ecològica i regenerativa possible, fent-se insums ells mateixos que, si haguessin de passar la certificació, tot serien exigències per conèixer l’origen dels ingredients per elaborar-los.

Tornant als reptes, quin altre destacaries?
Un altre repte és comú a tota la pagesia: hi ha poc relleu. Tot i que n’hi ha més en eco que en convencional, no és suficient. Hi ha un grup d’agricultors que estan arribant als 60, o als 60 i pocs, que ja fa molts anys que fan producció ecològica i que no tenen ningú que continuï al darrere. I són finques que funcionen. Però com que hi ha aquesta baixada de consum o exigències diferents…

A què et refereixes?
Per exemple en fruita, alguns clients o punts de venda demanen més producció i una continuïtat que no tenen finques petites/mitjanes. Cal reinventar-se, reinvertir, i si no tens ningú al darrere i amb la incertesa actual del mercat… És una situació recent, de fa uns cinc anys; està la cosa complicadeta.

I altres orientacions productives?
L’ametlla eco també està en crisi absoluta. I en oli, com que ha pujat molt el preu del convencional, no hi ha marge que incentivi a entrar en producció ecològica. És clar, si fas més quilos en producció convencional, i te’ls paguen bé, no cal canviar. Hi ha hagut ocasions en què ha sigut més econòmic l’oli eco que l’altre! Molt surrealista. Tot això no ajuda, perquè l’esforç i la burocràcia —no ens n’oblidem— tiren la gent enrere.

A les Terres de Ponent també hi ha molta producció cerealista

(…)