Text: Rosa Binimelis Imatges: Mercè Vinyals. Cedides per l’Escola Agrària de Manresa.
El terme agroecologia viu un moment de molta expansió. Tothom vinculat a alternatives productives agràries la utilitza en algun moment. Però aquest ús, és legítim? En aquest article, les autores ens expliquen els valors que porta associats l’agroecologia, de tal manera que ens puguem situar i tenir una visió crítica.
Una alumna fent pràctiques a la finca can Poc Oli – Escola Agrària de Manresa.
Tot i que el terme agroecologia fou utilitzat per primer cop per un autor rus als anys 1920, les arrels de l’agroecologia, tal com la coneixem ara, se situen en els coneixements i pràctiques indígenes i pageses de Mesoamèrica, els Andes i el tròpic humit de l’Amèrica Llatina.
Durant les dècades dels 1970 i 1980, agrònoms com Steve Gliessman o Miguel Altieri van reconèixer que aquest coneixement empíric, basat en l’observació i la pràctica, i amb un fort arrelament cultural al context, oferia eines i un enfocament crític per fer front a la Revolució Verda.
Es volia revitalitzar l’agricultura camperola en resposta a l’entrada d’empreses transnacionals dels països del Nord, acaparant les millors terres i els recursos hídrics, expulsant la pagesia local, per desenvolupar una agricultura industrial d’exportació que va provocar l’empobriment de les comunitats locals, i la pèrdua de sobirania alimentària.
L’enfocament va ser adoptat per diverses ONG durant les dècades dels 1980 i 1990, en el marc d’un programa regional de recerca, capacitació i extensió basat en l’establiment de finques demostratives (els anomenats fars agroecològics) que també posaven en marxa projectes de desenvolupament rural a les comunitats on es situaven.
A Europa, i concretament a l’Estat espanyol, l’agroecologia es difon, sobretot als anys 1990, mitjançant el SOC (Sindicato de Obreros del Campo) i sobretot l’equip de l’ISEC (Instituto de Sociología y Estudios Campesinos) a Còrdova, encapçalat per Eduardo Sevilla-Guzmán, que va desenvolupar el cos teòric de la sociologia agroecològica, i va ser clau en la formació d’agroecòlegs amb una visió social crítica.
Aquest paradigma es va anar enllaçant al concepte de Sobirania Alimentària introduït per La Via Campesina l’any 1996, al Fòrum Mundial per la Seguretat Alimentària a Roma i que, posteriorment, va generar la Declaració Final sobre Sobirania Alimentària a Cuba, l’any 2002. En aquesta declaració es vincula aquest concepte a reivindicacions com el dret a l’alimentació, el relleu agrari, el comerç local, el paper de les dones en l’alimentació o l’accés i ús sostenible als recursos naturals entre d’altres.
La Via Campesina va adoptar l’agroecologia com a pilar fonamental de la sobirania alimentària a finals de la dècada dels anys 2000, situant-la clarament en un marc polític de transformació social. Així, podem parlar de les tres dimensions de l’agroecologia: com a ciència transformadora en la seva dimensió ecològica-productiva; com a pràctica d’innovació social en la seva dimensió socioeconòmica i cultural i com a (…)
Pots consultar aquest article en format pdf: agroecologia-que-es
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/100
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
