Text i imatges: Rafaela Cáceres – IRTA– i Joan Devis – Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord.
A la pila de compost, habitualment, s’hi afegeixen residus d’origen animal per activar el procés i perquè el resultat final sigui més complet i fertilitzi millor la terra. Ara, un assaig dut a terme a la cooperativa agrícola Conreu Sereny ha posat en evidència que podem obtenir un bon fertilitzant a partir, només, de restes vegetals. En aquest article, els autors ens porten les dades de l’assaig comparatiu i ens donen el detall de la metodologia per poder-la replicar. Han determinat propietats químiques dels materials i, a banda, han avaluat la possible correspondència entre les lectures de temperatura (mesurades en continu) que proporciona un equip estàndard emprat per a estudis de compostatge i les que proporciona una sonda de cost reduït i sense cablejat.
Garbellat del compost a la finca.
Després de tres anys produint compost amb restes vegetals en els horts de la cooperativa agrícola Conreu Sereny, situats a Sant Jeroni de la Murtra, s’inicia la col·laboració amb l’IRTA i el Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord, mitjançant el projecte COMdeHORT, per dur a terme l’estudi del procés de compostatge de dues piles de material vegetal.
Una primera pila (RV-GA) tenia restes vegetals amb 120 quilos de gallinassa seca; la segona (RV-CONTROL) només tenia restes vegetals. Es van instal·lar sondes per al control de la temperatura i es van fer diversos mostreigs al llarg dels 11 mesos de compostatge. Els resultats obtinguts mostren la viabilitat de realitzar un compost en la pròpia explotació agrícola i, alhora, que aquest estigui elaborat exclusivament a partir de les restes vegetals generades a la finca.
Es van preparar dues piles de compost vegetal de 7 × 1,2 × 1,2 metres, situades a l’aire lliure, amb la mateixa proporció de components a les dues piles: fusta triturada procedent de la tala d’Ailanthus altissima i de Robinia pseudoacacia i petites brancades de micaquers (Eriobotrya japonica), amb aportacions de verd dels camps (males herbes, restes de les collites) i minves de les parades del mercat de la cooperativa Conreu Sereny.
En una d’elles afegírem 120 quilos de gallinassa d’una explotació de producció ecològica d’ous (pila RV-GA) i l’altre s’utilitzà de control, atès que no contenia res més que restes vegetals (pila RV-CONTROL). La gallinassa no era fresca; es tractava d’un producte que, tot i que no era madur, s’havia assecat i era força homogeni; la seva composició es detalla a la taula 1; el contingut de nitrogen amoniacal era alt i el de nitrogen amoniacal i orgànic, també. No obstant això, val a dir que normalment, quan la gallinassa és fresca, sol presentar continguts molt superiors (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/97
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
