Text i imatges: Redacció
A la comarca de les Garrigues, l’associació Salvatge Agricultura i Biodiversitat recupera oliveres centenàries amb l’objectiu de preservar i millorar la biodiversitat de la Vall Major de Bovera. Ho fan també des de la perspectiva de l’agricultura regenerativa i ecològica i també de la imprescindible sostenibilitat econòmica.
La biodiversitat és fonamental per al bon funcionament dels ecosistemes i per a la supervivència de la vida al planeta. Boscos, mars i sòls depenen de la diversitat d’espècies per mantenir els serveis ecològics essencials: la pol·linització, la regulació del clima, la purificació de l’aigua i la producció d’aliments. No obstant això, en els darrers 50 anys, el planeta ha perdut més d’un 60% de les espècies animals i vegetals, segons el World Wildlife Fund (WWF).
Aquesta pèrdua accelerada de biodiversitat, causada per la desforestació, la contaminació i el canvi climàtic, té efectes devastadors: la desaparició d’espècies clau pot alterar l’equilibri de tot un ecosistema, creant una cadena de danys que afecten des de les collites fins als hàbitats humans.
A l’Associació Salvatge és una qüestió que tenen molt clara i també saben que l’agricultura i la ramaderia intensiva impacten de manera acusada en aquesta biodiversitat. Les llaurades repetitives, l’aplicació d’herbicides i insecticides, i la consegüent pèrdua de fauna i flora agreugen processos d’erosió i afebleixen els ecosistemes davant d’episodis climàtics virulents com poden ser pluges torrencials o incendis forestals.
Per contrarestar la tendència agrària a la intensificació i l’impacte ambiental que suposa, l’Associació va comprar una finca a la Vall Major de Bovera, a la comarca lleidatana de les Garrigues,
a tocar del Parc Natural de la Serra del Montsant, per fer un projecte pilot de gestió sota criteris de producció agrària ecològica i agricultura regenerativa.
La finca és un espai de gairebé cinc hectàrees que combina zones forestals amb espais de cultiu d’olivera i ametller. Fins on arriba la vista, es veuen esquitxos de bosc i camps ocupant feixes construïdes amb pedra seca. Aquí i allà, masets, barraques i aljubs que ofereixen refugi i
espais de nidificació a la fauna salvatge.
Aquest tipus de gestió més extensiva ha configurat un paisatge associat a una biodiversitat pròpia que es beneficia també de les infraestructures agràries de pedra seca que al llarg de la història s’hi ha anat construint. És el que es considera un sistema agrari d’alt valor natural.
Arribem a la finca amb la Laura Domínguez, veterinària i responsable del voluntariat, educació ambiental i ús públic, que ens explica una mica més sobre el plantejament de l’entitat: «Volem
que no es facin servir biocides i que a més es tingui una visió més àmplia de protecció de
l’hàbitat, dels recursos hídrics…».
A l’arribada, una de les coses que més sorprèn (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/98
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
