Text: Redacció. Imatges: Arxiu
Aquest any, els ramats d’ovelles de Catalunya i també de les Illes han viscut un brot important de llengua blava i, previsiblement, la malaltia es continuarà estenent quan arribi altra vegada el bon temps. Totes les ramaderies que la pateixen estan obligades a comunicar-ho a l’Administració i també a vacunar. En aquest reportatge hem volgut conèixer millor aquest problema sanitari i algunes alternatives per fer-hi front.
La llengua blava és una malaltia vírica infecciosa que afecta els remugants tant domèstics com salvatges i que pot arribar a causar-los la mort. Durant el 2024, Catalunya i també les Illes han viscut un episodi virulent de llengua blava que ha afectat bàsicament els ramats d’oví. Potser l’especial afectació d’aquesta espècie fa que la malaltia també es conegui com a febre catarral ovina.
Els símptomes inclouen àrees gangrenoses a la mucosa bucal i a les peülles, alteracions musculoesquelètiques i altres símptomes més inespecífics com febre, depressió o dispnea. Una de les conseqüències més importants són els avortaments i la malformació en nounats quan el virus afecta les ovelles gestants.
Per tant, encara que el ramat pugui sobreviure a una infestació de llengua blava, és fàcil que pugui quedar molt debilitat o disminuït i, de retruc, la solvència de l’explotació ramadera quedi compromesa. Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, la mortalitat pot arribar a un 70% en ovelles. L’afectació i el risc d’expansió de la malaltia són prou importants perquè sigui de declaració obligatòria a la Unió Europea i a l’OMSA (Organització Mundial de la Sanitat Animal).
El causant d’aquesta malaltia és un Orbivirus que és transmès per la picada d’un mosquit específic. És a dir, l’insecte fa de vector: quan pica un animal infectat, adquireix el virus i el transmet a altres animals també per picada. Parlem doncs d’una malaltia infecciosa però no contagiosa, perquè els remugants no se l’encomanen entre sans i contagiats en absència d’aquest insecte vector.
No tots els mosquits actuen com a vector. En concret, estem parlant de petits dípters, propers als mosquits comuns, de la família Ceratopogonidae, del gènere Culicoides. Fan entre 1 i 3 mil·límetres -molt més petit que un mosquit comú-, estan més actius a la sortida del sol, a la posta i a la nit, i es mouen més en zones exteriors que en interiors. Tots aquests condicionants són importants per a les mesures preventives.
També ho és tenir en compte els seus llocs de cria: els agraden els substrats humits amb matèria orgànica, i això vol dir que els fems, les restes de menjar i la palla, els fluids d’ensitjats i les escombraries són focus a evitar o, si més no, a intentar mantenir a distància del ramat. Les tasques de neteja s’han d’intensificar, podem plantejar-nos mantenir el ramat dins un espai tancat durant les hores crepusculars i nocturnes, o fins i tot utilitzar teles mosquiteres. No trobarem aquest tipus d’insecte en basses o recipients plens d’aigua.
Segons ens explica Magdalena Adrover, veterinària de l’Associació de Producció Ecològica de Mallorca, «en producció ecològica, els repel·lents d’insectes -en situacions normals- es limiten a productes naturals a base de plantes, i destaquen productes amb oli de neem i piretrines». I ens continua explicant que quan ja hi ha el focus de llengua blava afectant el ramat, es poden donar preparats amb acció antiviral com per exemple l’equinàcia, que estimula les defenses (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/98
O bé en format paper a la nostra botiga en línia
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
