Els sistemes agroforestals combinats: peça clau de l'agroecologia

Text i imatges: Jaime Coello, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya

Cada vegada hi ha més sistemes agraris que s’acomplexen en diversitat de funcions. És a dir, ja no cal projectar un camp dedicat només a cultius extensius o un camp de fruiters, sinó que podem dissenyar sistemes més complexos on la pastura, els arbres fruiters o l’horta convisquin. En diem sistemes agroforestals. En aquest article, l’autor ens explica quins models s’estan aplicant i també alguns exemples que ja tenen una certa trajectòria.

Els sistemes agroforestals (SAF) són pràctiques d’ús de la terra que integren vegetació llenyosa (arbres i/o arbustos) amb usos agraris (agrícoles i/o ramaders) en un mateix terreny. Aquests sistemes són una pràctica agroecològica que és part essencial de (o plenament sinèrgica amb) l’enfocament regeneratiu, sintròpic, en línia clau, de la producció integrada, ecològic o de l’agricultura de conservació.

Una de les maneres més habituals de classificar els SAF és en silvoarables (vegetació llenyosa amb cultius agrícoles), silvopastorals (vegetació llenyosa amb ramaderia) i agrosilvopastorals (tots tres usos).

Considerant tota la diversitat d’arbres, cultius i ramats que es poden emprar, l’ús anterior del terreny (agrícola, pastura o bosc) i les múltiples disposicions dels components del sistema (vegetació llenyosa en fileres intercalars, en el perímetre, dispersa pel terreny, agrupada en illes… i a diverses distàncies) podem concloure que hi ha tants tipus de SAF com finques.

FONAMENT DELS SISTEMES AGROFORESTALS

L’objectiu d’aquesta combinació és doble:

Aprofitar d’una manera més eficient els recursos disponibles (aigua, sòl, nutrients), tant en l’espai (per exemple, solapament parcial de les arrels i les fulles dels arbres amb les del cultiu o la pastura associats) com en el temps, per les complementarietats dels cicles vegetatius: per exemple, combinar cereal d’hivern amb fruiters permet que tots els dies de l’any hi hagi almenys un component actiu.
Obtenir beneficis de les interaccions entre els components: la vegetació llenyosa pot reduir l’efecte dessecador del vent i de la insolació; també suavitza les temperatures extremes i permet prolongar el període vegetatiu del cultiu o la pastura associats. Altres beneficis directes són l’acollida de fauna auxiliar i el bombament d’aigua i de nutrients des de capes profundes del sòl; en el cas del silvopastoralisme, els arbres milloren el benestar animal. Per una altra banda, el component agrícola o ramader també pot ser beneficiós (…)

Aquest article encara no està disponible al nostre web.

Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/98

O bé en format paper a la nostra botiga en línia