Articles de la revista Agrocultura

Elisenda Guillaumes: “L’aplicació de purins com a tal té els dies comptats”

Elisenda Guillaumes encapçala el Servei d’Agricultura dins el macrodepartament de la Generalitat de Catalunya que s’ocupa del sector primari. Nascuda a Sant Joan de les Abadesses el 1977, és enginyera agrònoma, doctorada en Medi Ambient i Ciències del Sòl. Ha estat vinculada a la gestió d’espais naturals, directora dels serveis territorials del Departament d’Agricultura a Girona i actualment és regidora al ...

L’horticultura que vol deixar de llaurar

Practicar una agricultura realment sostenible, que ajudi a mitigar el canvi climàtic i que no sigui una font més d’emissió de gasos d’efecte hivernacle és un desafiament que alguns pagesos estan afrontant. Ho fan a cost propi, posant les seves terres a prova, deixant-hi hores i assumint despeses que no sempre retornen amb una bona producció. En aquest número, hem estat ...

El cultiu d’ametller es reinventa cap a la producció ecològica i de regadiu

La dificultat per aconseguir un bon preu per a l’ametlla convencional, en clara competència amb l’arribada de la de Califòrnia a preus més baixos, ha motivat la reconversió a la producció ecològica. Bona part de l’ametlla ecològica es produeix per a l’exportació a Europa. L’entrada de les plantacions en regadiu ha tingut un paper important en aquesta reconversió. Des de la ...

Sa porgadora: neteja de gra de varietats locals i ecològic

A Mallorca, un projecte impulsat des de l’associacionisme està aconseguint millorar la qualitat del gra que s’utilitza per a consum humà i per a pinsos. L’Associació de Varietats Locals de Mallorca, conscient de les dificultats de la pagesia per netejar de manera prou qualitativa el seu gra, està tirant endavant Sa Porgadora, una instal·lació que permet obtenir graus de puresa elevats ...

Jaume Miquel Aleu: olivera, ametllers i fruita dolça a la Ribera d’Ebre

Un pagès o pagesa és més que el producte que ven o les terres que porta. Cadascú té la seva manera de veure la professió, d’entomar la gestió del camp i d’afrontar els reptes i dificultats. De cada persona, la resta en pot aprendre. La pluralitat del sector és una riquesa que l’ajuda a avançar en resiliència i a superar les ...

L’arbre: un aliat per al futur

En un context d’inestabilitat de les societats i de degradació dels ecosistemes, enmig de les múltiples crisis que travessem, l’arbre, a contracorrent, representa la durabilitat, la solidesa, la complexitat d’un sistema viu, coherent i resistent. Quan ens aturem i l’observem, descobrim un organisme molt sofisticat, altament interactiu; un explorador del cel i del sòl inigualable. I ens adonem que proporciona una ...

Dietes de porcí ecològic amb aliments locals

En una producció agrària ecològica sembla lògic pensar que l’alimentació dels animals sigui a base d’ingredients cultivats en àrees properes. En el cas dels monogàstrics, aquest repte és important perquè totes les racions incorporen soja, importada d’altres països i fins i tot d’altres continents. En aquest article, els autors presenten una petita part d’una tesi doctoral que avalua el potencial dels ...

Recursos públics per a la biodiversitat agrícola

Fa alguns anys que la conservació de les varietats de plantes d’ús agrícola té un cert reconeixement. Dues dècades enrere, quan l’associació L’Era va impulsar el banc de llavors Esporus, la situació era molt més precària. Ara, arreu del territori català diferents associacions treballen en la mateixa línia i també el govern ha posat en marxa eines de protecció com el ...

Els bancs de terres: facilitar l’accés a la terra des del món local

Mentre el sector agrari es va envellint, hi ha gent jove que s’hi voldria sumar però té dificultats per formalitzar arrendaments o altres maneres de vinculació a la terra que no és de propietat. Els bancs de terres són iniciatives normalment impulsades per l’Administració que intenten mediar entre les parts i facilitar el procés. Per Anna Roca, Sònia Callau i Neus ...

L’orenga i el crespinell

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Per Lluís Borrell i Marc Talavera. Col·lectiu Eixarcolant i Universitat de Barcelona. @eixarcolant La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions ...