Articles de la revista Agrocultura

Categories: Agrocultura núm. 77, Articles Agrocultura, Entrevista

Natxo Tarrés: “Irehom és un espai on validar i experimentar el canvi de paradigma”

En Natxo Tarrés és conegut sobretot com a integrant del grup musical Gossos, encara que les seves inquietuds van molt més enllà del món de la música. Des de fa gairebé 10 anys impulsa, junt amb un grup ampli de persones, el projecte Irehom, Institut de Recerca Holístic de Montserrat que, entre altres, experimenta amb materials de bioconstrucció i s’ha obert ...

El me (xai) ecològic de Mallorca

La disminució del consum de carn de xai i l’arribada de carn d’importació ha ajudat que el preu pagat al pagès per animal anés disminuint amb els anys. Tips d’aquesta situació, els ramaders de Mallorca es van aliar per traure al mercat una marca que reflotés les seves finques partint de la qualitat de la producció ecològica. L’experiència està sent un ...

Obradors compartits, una tendència a l’alça

Fa mesos que els obradors compartits estan atraient moltes mirades. La comunitat agroecològica els veu com un recurs per dinamitzar l’economia rural i també per assumir projectes que, d’altra banda, serien inabastables. En algunes institucions, l’obrador compartit és un viver d’empreses on els emprenedors i les emprenedores poden iniciar una activitat estalviant el cost de la infraestructura fins no tenir-la consolidada. ...

Arantast. Una sidra aranesa sense sulfits en el pòdium internacional

En Henning Gerdt fa sidra des que era petit a casa els seus pares, a Alemanya. Quan es va traslladar a Catalunya, per mals d’amor, poc s’ho devia pensar que amb els anys en tornaria a fer, de sidra, i que la faria de tanta qualitat que mereixeria el reconeixement en el premi internacional més important, el Cider World Award 2019. ...

L’optimització de l’ús del rascle de pues flexibles

En cultiu ecològic d’extensius és molt habitual utilitzar el rascle de pues flexibles. En aquest article, l’autor ens explica el resultat d’experiències destinades a conèixer quina és la millor manera d’optimitzar-ne l’ús: profunditat, moment del cicle del cultiu i moment del cicle de les adventícies. Per Gabriel Pardo Sanclemente. Amb la col·laboració d’Alícia Cirujeda El rascle de pues flexibles és un ...

Rampes i escales al jardí

Fer jardineria en un lloc pendent pot suposar un bon handicap, i la primera necessitat que ens pot venir al cap és la d’aplanar tan terreny com sigui possible. En realitat un jardí en un terreny irregular dona moltes oportunitats per crear racons variats. Les escales i les rampes són els elements que ens han de permetre la navegació entre aquests ...

Ocells a l’hort i al fruiterar

Si en un article anterior parlàvem de com atraure ocells al jardí, en aquest parlarem de com foragitar-los o, si més no, com evitar que ens facin malbé la collita. Per Teresa Soler De ben segur que us han explicat mil i un mètodes per mantenir els ocells a ratlla. Es tracta de penjar espantaocells, mussols de plàstic que girin el ...

Dona a l'Índia fent un assecador solar domèstic

Un assecador solar per a la sobirania alimentària

La globalització del sistema agroalimentari anul·la la capacitat d’autonomia de les societats pageses. En països com l’Índia, el patiment pot ser extrem i la necessitat d’apoderar-se per tirar endavant és una emergència vital. En aquest país, una escola d’agroecologia ofereix recursos a pagesos i pageses, de vegades amb el suport de cooperants arribats del nostre país. En aquest article, l’autora explica ...

La malva arbòria, l’herba dels cinc nervis i el blet blanc

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten en els camps, els seus rodals o en els horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant. Per Marc Talavera. Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant LA MALVA Nom ...

Els fruiters i nosaltres

La captivadora i productiva relació cultural entre els arbres de fruita i la societat es remunta a milers d’anys. Giuseppe Barbera, professor de la Universitat de Palerm, ens ho confirma en el seu llibre, Tuttifrutti. Barbera1 afirma que aquesta història va començar fa uns deu mil anys, a les fèrtils valls del Tigris i l’Èufrates, quan l’ésser humà esdevingué sedentari i, ...