Articles de la revista Agrocultura

Categories: Articles Agrocultura, Entrevista, Sin categoría

Gloria I. Guzmán: «El camí de sustentabilitat ambiental, sense equitat social, no és sostenible»

Gloria Isabel Guzmán és una de les investigadores en agroecologia de més recorregut a l’Estat espanyol. La seva especialitat és l’estudi dels sistemes agroalimentaris en perspectiva històrica i social, des del Departament de geografia, història i filosofia de la Universidad Pablo de Olavide. És professora del Màster d’Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona i membre del Laboratori Història dels Ecosistemes. ...

Fruits petits al bosc d’aliments

Els petits fruits boscans estan recuperant l’espai que probablement ja havien tingut segles enrere en la vida rural. Gerds, mores, groselles, aranyons i fins i tot gojis i també les clàssiques i populars maduixes poden tenir un espai en el nostre tros que ens ajudi a omplir el cistell de fruita. En aquest article, els autors ens expliquen com integrar-los en ...

Un nou cicle superior en agroecologia posa la cirereta

El pròxim curs 2022-23, l’Escola Agrària de Manresa estrenarà un nou cicle formatiu de grau superior per formar en agroecologia i acció climàtica, tot avançant en la proposta formativa reglada que fins ara deixava els estudis especialitzats en aquesta temàtica en l’àmbit del grau mitjà. L’aposta és poder dotar a la societat de persones que tinguin capacitat de gestió i incidència, ...

Les anàlisis de saba: seguiment de l’estat nutricional de les plantes

Com aquell qui mira es controla els nivells de colesterol en una anàlisi de sang, ara hi ha la possibilitat d’avaluar els elements nutritius amb què compta una planta. Ens en van parlar tècnics i tècniques de l’ADV Ecològica de Ponent i el tècnic Albert Lacunza en una jornada del Pla Anual de Transferència Tecnològica que resumim aquí. Redacció «Qualsevol plaga ...

Sobre el sofre i la seva versatilitat

Els dos grans minerals usats en agricultura ecològica són el coure i el sofre. Molt se’n parla, de la insubstituïbilitat del coure i de la seva acció de cremat dels embrions de les espores dels fongs que afecten les plantes; una acció preventiva prou segura però amb l’enorme problema que el coure no es degrada en ser un metall pesant. Tanmateix, ...

Lo Vilot, cervesa eco amb llúpol, ordi i llevats de producció pròpia

Lo Vilot és una cerveseria excepcional en molts sentits. Arribem a Almacelles, al Segrià, i la Quiònia Pujol ens introdueix a un projecte que durant els últims vuit anys ha anat creixent amb molta cura, molta dedicació i, sobretot, molta consciència. Ens explica que la convicció de cuinar amb productes ecològics els va empènyer a produir-los, ja que no en trobaven ...

El panisset, un gran desconegut

El panisset és un cereal d’estiu que necessita poca aigua i aguanta bé la sequera. A més d’aquests dos avantatges, és interessant perquè permet tenir el sòl cobert, evitant l’erosió que poden provocar els xàfecs d’estiu, i es pot aprofitar de diferents maneres. Una d’aquestes és entrant-hi el bestiar, una altra dallant per ensitjar o per a farratge. I finalment, també ...

Editorial #87 Agroecologia per transformar-se

El pròxim mes de maig, el sector agroalimentari ecològic català se cita en el que serà el seu II Congrés. El primer va tenir lloc el 2005 a Mollerussa i va posar sobre la taula els principals reptes de futur a afrontar. Després de tants anys, d’uns quants simposis tècnics entremig, d’un augment significatiu de persones operadores en el sector, de ...

La margaridoia i la salicòrnia

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat. Text i imatges: Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant, Universitat de Barcelona.Lluís Borrell, Ildefons baig Pagès. Col·lectiu Eixarcolant. Eixarcolant.cat @eixarcolant LA MARGARIDOIANom científic: ...

L’hort i el seu ecosistema a la primavera

Un cop conclosa la temporada d’hivern, havent recollit les darreres remolatxes, pastanagues, raves, naps, cols, bròquils i coliflors i havent deixat espigar les millors plantes per a la producció de llavors, el primer que fem és triturar i incorporar al sòl les tiges, arrels i restes vegetals, romanalles d’aquestes darreres hortalisses. Prèviament, haurem planificat la col·locació de cada una de les ...