Text: Gemma Comella. Associació L’Era.
En el moment de millorar els nostres sòls agrícoles, sovint ens demanem si hem d’optar per aplicar fems frescos o bé compost. Però en realitat la resposta no és què és millor, sinó quan i per a què convé cadascun. En aquest reportatge, l’autora ens presenta una comparativa útil del que ens aporten els dos materials. A més, coneixem de prop el compost de la planta de Manresa del Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, on aconsegueixen un compost apte per a la producció agrària ecològica.
Procés de descomposició de matèria orgànica a la planta de compostatge del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus | Imatge cedida pel CBGR.
Hi ha molts tipus de compost que podem aplicar per millorar la nostra terra. D’una banda, perquè es pot fer a partir de materials orgànics molt diversos (fems, FORM – fracció orgànica domèstica i industrial-, restes vegetals forestals, fangs de depuradora). D’altra banda, perquè el seu procés de compostatge o descomposició es pot fer de maneres diverses, i aquest procés es pot allargar més o menys donant diferents graus de maduresa al producte final.
Ni tots els composts ni tots els fems tenen les mateixes característiques
A grans trets diem que el compost és el producte resultant de la descomposició aeròbica de la matèria orgànica mitjançant el procés de compostatge, per després ser aplicat al sòl. Per aquesta raó, el cicle de la matèria orgànica és un dels exemples més evidents d’economia circular, on els residus que es generen, un cop tractats biològicament, esdevindran un recurs (compost) i seran retornats al sòl en forma de matèria orgànica i nutrients. Aquests nutrients permetran el desenvolupament de nous cultius per a l’alimentació. D’aquesta manera, es tanca el cicle de la matèria orgànica.
El compost pot ser fet de moltes maneres, doncs, i els fems també poden ser diferents en funció del material amb què estan barrejats (palla, encenalls, …) i de l’animal que els aporta. Tanmateix, a grans trets i de manera molt simplificada, les característiques d’aquests dos productes són:
Per tant, no hi ha receptes universals. Cal conèixer el producte, el sòl i el tipus de cultiu, així com la climatologia (pluja i temperatura) per saber com evolucionarà cadascun. I en funció del que tenim i el que necessitem pel cultiu, podrem decidir què ens convé més aplicar al camp.
A Catalunya hi ha gairebé 80 plantes de compostatge que s’ocupen del procés de descomposició de la fracció orgànica del residu municipal (FORM) que generen els domicilis, menjadors col·lectius i grans productors, com també la indústria agroalimentària. El 2024 es van recollir un total de 457.222 tones de fracció orgànica segons les darreres dades de l’Agència de Residus de Catalunya.
D’altra banda, a les plantes de compostatge també hi van a parar les restes de poda i de feines de jardineria de les brigades municipals, empreses de jardineria i particulars. És el que es coneix com a fracció vegetal (FV).
Les plantes de compostatge de Catalunya reben més de 450.000 tones de fracció orgànica cada any
Tota aquesta matèria orgànica ha de poder retornar d’alguna manera als camps, completant el cicle esmentat a l’inici. És per això que algunes plantes de compostatge ofereixen el compost acabat tant a la pagesia com a la ciutadania que en necessita per al seu jardí, per al seu hort o per a les torretes de casa.
A diferència de l’agricultura convencional, però, l’agricultura ecològica necessita un compost d’alta qualitat, sobretot sense metalls pesants, per poder-lo abocar als camps. No és fàcil trobar plantes de compostatge que el puguin oferir. Al centre de Catalunya, el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus porta desenes d’anys gestionant la fracció orgànica i la fracció vegetal amb l’objectiu d’oferir el millor compost possible. L’experiència i el saber fer els ha portat a aconseguir un compost que fins i tot es pot utilitzar en producció ecològica.
Procés de descomposició de matèria orgànica a la planta de compostatge del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus | Imatge cedida pel CBGR.
A la planta de compostatge del Consorci del Bages arriben cada any 20.000 tones de fracció orgànica i 5.000 tones de fracció vegetal. Cada una segueix processos de descomposició separats, però totes dues conformaran el compost final, que serà diferent segons la seva finalitat d’ús.
Només arribar, i després d’una inspecció visual, la fracció vegetal es tritura per aconseguir un material d’un màxim de 8 centímetres de gruix. A partir d’aquí començarà el procés de compostatge, amb voltejos i aportació d’aigua, si cal. El material final es crivellarà separant les fraccions superiors a dos centímetres. Aquestes fraccions s’utilitzen com a material vegetal estructurant de la fracció orgànica.
La fracció orgànica té un recorregut una mica més complex. Primer es fa una inspecció visual, s’acumula a la recepció i es barreja amb el material vegetal estructurant. A continuació es tritura amb l’objectiu d’obrir les bosses i fer una barreja homogènia. Aquí comença un procés de bioassecat d’unes quatre setmanes que en reduirà el volum i facilitarà el procés de garbellat rotatiu o trommelat. Aquest procés consisteix a crivellar els materials orgànics inferiors a 8 centímetres i destriar-los d’altres impropis que no corresponen a la fracció orgànica.
A partir d’aquí s’inicia la descomposició, aportant les condicions perquè els microorganismes facin la feina amb el mínim temps possible. La temperatura puja entre 55 i 70ºC per higienitzar el material. Al cap de quatre setmanes, el material entra en una fase de maduració, que s’allarga un mes. Després, encara passarà per una maquinària per extreure els impropis més petits, amb sistemes d’aspiració i una taula densimètrica que elimina plàstics, vidres, pedres, etc.
Quan les dues fraccions, la vegetal i l’orgànica, estan prou madures i quan la logística ho permet, s’ajunten en una sola pila.
Aquest és el compost que el Consorci serveix a finques agrícoles. El procés de descomposició acabarà a peu de finca o ja aplicat al camp. L’Alba Maench, tècnica responsable del procés, explica que es van adonar que “el professional necessita un compost amb una estructura més grollera per poder-lo aplicar amb el tractor”. Per això, un 5% de les fraccions d’aquest compost són d’entre 10 i 20 mm de diàmetre; el 95% restant és menor de 10 mil·límetres.
Tothom qui vol aquest compost el pot recollir a la mateixa planta de compostatge de Manresa. A tenir en compte que no es pot tenir apilat més de 20 dies, segons l’article 9 del Reial decret 1051/2022 per a la nutrició sostenible als sòls agraris. Aquesta limitació vol evitar els lixiviats que poden contaminar els aqüífers, però també està clar que aquest filtratge al subsol depèn del grau d’humitat del material, i no és el mateix una pila de compost que just arriba al 35% d’humitat, que una pila de fangs de depuradora, una pila de fems o una bassa de purins.
La producció ecològica necessita compost de classe A, el de més qualitat i menys metalls pesants
A les terres donades d’alta al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) no s’hi poden aplicar purins ni fems de ramaderia intensiva, però sí que es poden utilitzar fems de granges convencionals no intensives, com poden ser de gallines criades a l’aire lliure o de ramaderia extensiva. Aquests fems poden portar residus veterinaris i metalls pesants. Una bona alternativa, pot ser el compost d’una planta de compostatge. Ara bé, no es pot fer servir compost de qualsevol planta: ha de ser un compost de classe A.
CARACTERÍSTIQUES DEL COMPOST DE LA PLANTA DE COMPOSTATGE DE MANRESA
30-35% d’humitat
48-50% de matèria orgànica total (MOT), 35% de la qual, resistent (MOR).
Ens referim a matèria orgànica resistent a aquella part de MO més estabilitzada i difícil de descompondre, i prové sobretot de la fusta (lignina, que necessita més temps per degradar-se). És interessant perquè és la part que dona més estructura al sòl, més retenció d’aigua, més biomassa fúngica associada i segresta de carboni a més llarg termini.
En el sòl és interessant que no tota la MOT sigui fàcilment degradable, així el rebost és més durador, i l’alliberament de nutrients és progressiu, i no sobtat. De la mateixa manera, si tota la MOT és MOR, serà un compost poc actiu a l’inici, i requerirà més temps d’activitat microbiana (sobretot fúngica) per alliberar nutrients per les plantes.
En certa manera, es podria comparar amb un compost de carbonització microbiana (CM) en tant que una part de la matèria fresca es transforma en carboni estable gràcies a l’activitat microbiana, i no es mineralitzarà tan ràpidament.
El compost que es produeix en una planta de compostatge es classifica de classe A, B i C. L’únic compost que es pot fer servir en producció ecològica és el de classe A, que és molt restrictiu quant a quantitat de metalls pesants. És difícil aconseguir aquesta categoria perquè una planta de compostatge no selecciona el material que li arriba, només pot treballar per fer una bona tria d’impropis.
Al Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, com en altres plantes, han aconseguit produir aquest compost de classe A. Fan anàlisis mensuals per conèixer les característiques físiques, químiques i microbiològiques del compost resultant de tot el procés. Aquestes anàlisis són les que poden servir per mostrar al CCPAE i aconseguir el permís per a utilitzar-lo.
El repte per aconseguir aquest compost de qualitat és intens perquè en una planta de compostatge, “no triem ni la quantitat, ni l’horari que arriba, ni com és el material que arriba. Amb la matèria primera que tenim, intentem fer el millor compost possible”, explica Xavier Bosc, gerent del Consorci. De fet, la planta és un referent entre les que hi ha a Catalunya, tant per tècnics i estudiosos dels processos de compostatge, com per la mateixa Agència de Residus de Catalunya, que utilitza el compost manresà quan en necessita.
Un dels motius per aquesta posició referent és l’expertesa i la implicació de l’equip tècnic que hi treballa. “Nosaltres som els que detectem les dificultats, els que fem les proves de millora, les avaluem, traiem les conclusions i apliquem els canvis. Tenim control sobre tot el procés des de fa molts anys”, aclareix el Xavier Bosch.
Independentment de la qualitat i classe de compost, fa anys que el Consorci del Bages va decidir oferir dos tipus de materials diferents. L’Alba Maench, tècnica responsable del procés, explica que “en aquesta comarca vam detectar que hi havia molta demanda de particulars que necessitaven un compost més madur, més acabat i més fi per a una aplicació més fàcil”.
Per això ofereixen un tipus de compost per a horticultura, empreses de jardineria i domicilis amb partícules que no arriben als 10 mil·límetres. Aquest és el compost que tothom pot comprar en sacs a les deixalleries del consorci i que els professionals de l’horticultura també poden recollir més a l’engròs.
En surten uns 8.000 sacs de 50 litres/any als diferents punts de distribució. I tot i que no és una quantitat gens menor, “el volum gran és per l’aplicació a en agricultura”, aclareix el Xavier Bosch. I és que en total, les tones de compost que cada any surten d’aquesta planta són 2.500. Poder retornar aquesta matèria orgànica als camps és una manera lògica i raonable de tancar un cercle de nutrients que les nostres finques agrícoles no es poden deixar perdre.
