L’associació L’Era inicia les trobades de la Xarxa pagesa per a l’agricultura del sòl viu

Els impactes del canvi climàtic són evidents per a la població en general amb l’augment de les temperatures, amb la freqüència de dies de temperatures extremes, els períodes de sequera i la distribució de pluges. Però si un sector l’està vivint de forma especialment cruenta és el sector primari. Les condicions canviants de la meteorologia obliguen la pagesia a posar en qüestió i adaptar les pràctiques i el calendari habitual de les feines al camp. Entre les seves mans tenen les dues cares de la moneda, perquè d’una banda és una activitat econòmica que –com totes- emet gasos d’efecte hivernacle que acceleren el canvi climàtic, i per l’altra és el sector que més possibilitats té de contribuir a la seva mitigació a través de noves pràctiques agronòmiques.

En aquest escenari complex d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, la gestió del sòl és un dels punts fonamentals a revisar. La terra –amb tota la seva complexitat biològica- i el món vegetal són dels principals magatzems on acumular el carboni que ara es troba en excés a l’atmosfera. Amb l’activitat agrària, i especialment amb l’oxigenació i alteració del sòl que produeixen les llaurades, aquest carboni retorna a l’atmosfera, s’altera la microbiologia i l’estructura de la terra, i acaba disminuint la matèria orgànica, base de la fertilitat. Des de fa anys, un nou corrent va prenent força entre els sectors més innovadors i més sensibilitzats en relació amb el canvi climàtic. Són els pagesos i pageses que estan provant maneres de revertir processos de compactació del sòl, pèrdua de fertilitat i erosió que algunes pràctiques agràries han ocasionat, entenent que la terra és la base productiva i un ecosistema viu, no només un substrat que rep insums i dona aliments.

Fer xarxa per enfortir-se, sentir més seguretat i arribar més lluny

Ara, l’associació L’Era fa una nova proposta per posar en contacte aquestes sensibilitats a partir del que ha anomenat Xarxa pagesa de l’agricultura del sòl viu: trobades per compartir experiències relacionades amb la no llaurada, la sembra directa en producció ecològica de cultius extensius, el foment de la biodiversitat global, la regeneració de sòls degradats i l’augment de la productivitat sota una perspectiva agroecològica, és a dir sostenible ambientalment, social i econòmica. Una manera més per “enfortir la pagesia”, tal com explica la Gemma Comella, sòcia i tècnica de L’Era implicada en l’organització de la Xarxa. La primera trobada va aplegar una cinquantena de persones a Sant Jaume Sesoliveres l’11 de juliol. Pràcticament totes eren pageses de diferents subsectors: de la viticultura, la ramaderia, d’extensius, de fructicultura i altres. La de Sant Jaume va ser l’inici d’un programa de trobades que es celebraran a diferents indrets de Catalunya amb la intenció de compartir experiències, neguits i perspectives al voltant de l’agricultura del sòl viu, l’agricultura del carboni, carbon farming o agricultura regenerativa.

La jornada va començar amb la intervenció de Tomàs Llop, pagès del poble, productor d’olivera, ametller i vinya. Ell va parlar del seu recorregut professional, dels resultats de la gestió de les cobertes verdes -sense llaurar- i va exposar les seves observacions de l’impacte de la sequera en les finques que porta directament i en les finques d’arreu on fa treballs a compte d’altres. Una de les seves conclusions és que la pagesia ha d’ “entendre, observar i actuar en el moment oportú” per potenciar la regeneració del sòl i la vitalitat de la terra: “Aquesta és la veritable agricultura de precisió”, va assegurar.

La seva intervenció va obrir la tertúlia entre les persones participants, amb la moderació de Neus Vinyals, tècnica de l’associació L’Era, que va esperonar l’assistència dient “Teniu l’expertesa i la saviesa d’estar sobre la terra. La nostra feina ha de ser recollir les vostres experiències i ajudar-vos a compartir-les i a rebre-les.”

Entre les idees que van sorgir, va quedar clar que no es poden cercar solucions magistrals i que no totes les tècniques serveixen per igual a tothom. El tipus de terra d’una finca, el tipus de producció, la ubicació, el tipus de gestió feta històricament, la maquinària que s’utilitza… són aspectes que poden modificar els resultats d’una mateixa intervenció.

“En qualsevol cas, l’observació de la persona que està al peu del tros és importantíssima. Creiem que ha d’haver-hi un canvi de model i necessitem experiències pageses que comencin a avaluar les modificacions i les proves que fan, comparant dades i tipus de gestions durant anys i compartint les observacions per inspirar a d’altres”, explica Neus Vinyals, tècnica de L’Era.

Les proves a camp, de la mà de la pagesia més compromesa, serien les primeres passes per poder proposar estudis més complexes en les pràctiques que es vegin més prometedores. En aquest sentit, la col·laboració de pagesos i pageses es veu vital. “Necessitem la implicació de la gent, necessitem un feedback per saber si estem estirant cap a la direcció correcta en els plantejaments tècnics que fem i per saber quins són els reptes més importants de cada un dels sectors”, diu en Josep Ramon Sainz de la Maza, tècnic assessor, soci de L’Era i un dels impulsors de la Xarxa.

Un butlletí digital mensual per compartir informació

Per poder donar cos i sentiment de pertinença a la nova Xarxa pagesa de l’agricultura del sòl viu, l’associació L’Era ha començat la publicació mensual d’un butlletí digital que rebran totes les persones que hi estiguin interessades. El primer número ja va enviar-se a finals del mes de juny i ha tingut molt bona acollida.

“L’objectiu és fer córrer la informació al voltant de l’agricultura del sòl viu o agricultura del carboni: resultats d’assajos, experiències de finques del país o d’àrees properes, vídeos, novetats editorials, etc. A Internet ja hi ha molta informació, però és difícil saber-ne la veracitat i destriar allò que és important del que no ho és; i al capdavall, les persones el que valoren més és la informació de col·legues i persones properes amb circumstàncies productives i socioeconòmiques més similars”, va detallar Gemma Comella, tècnica agroforestal, sòcia i col·laboradora de l’entitat.

La redacció del butlletí té la col·laboració de l’entitat francesa La Vache Heureuse, inspiradora de la Xarxa catalana. A més del butlletí, l’entitat es planteja obrir altres canals que facilitin l’intercanvi d’informació entre les persones interessades, però no ha decidit encara quin serà.

Tant les trobades com el butlletí són possibles gràcies a una ajuda econòmica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que acabarà el mes d’octubre. “Necessitem finançament per continuar”, explicava en Josep Ramon Sainz de la Maza durant la trobada de la Xarxa, “i necessitem ser un grup important de gent per poder demanar a l’Administració que ens faci cas”.

L’Era té ara el compromís de mantenir i fer créixer la Xarxa a partir d’altres trobades que ja estan previstes arreu del territori català. Les següents seran el 6, 7 i 8 de setembre en forma de jornada tècnica del Pla de transferència tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, és a dir que hi haurà una part formativa destacada. Es faran a Campllong, Vallbona de les Monges i Constantí. En totes elles participarà el tècnic francès Konrad Schreiber, especialista en agricultura del sòl viu. Els programes i la informació es poden consultar a través d’aquest mateix web. La resta de trobades es faran a Pujalt, al Parc Agrari del Baix Llobregat i a Manresa.

L’èxit participatiu de la primera jornada ha animat els tècnics de l’associació amb relació al futur de la Xarxa: “Hem comprovat que la gent té ganes de millorar la gestió que fa de la terra des d’una perspectiva de respecte i de comprensió de l’ecosistema del sòl; i també que té ganes de compartir el coneixement que té i aprendre de la resta”, testimonià la Neus Vinyals.

Aquest projecte té el finançament de:

Los impactos del cambio climático son evidentes para la población en general con el aumento de las temperaturas, con la frecuencia de días de temperaturas extremas, los periodos de sequía y la distribución de lluvias. Pero si un sector lo está viviendo de forma especialmente cruenta es el sector primario. Las condiciones cambiantes de la meteorología obligan el campesinado a poner en cuestión y adaptar las prácticas y el calendario habitual de los trabajos en el campo. Entre sus manos tienen las dos caras de la moneda, porque por un lado es una actividad económica que –como todas- emite gases de efecto invernadero que aceleran el cambio climático, y por la otra es el sector que más posibilitados tiene de contribuir a su mitigación a través de nuevas prácticas agronómicas.

En este escenario complejo de adaptación y mitigación del cambio climático, la gestión del suelo es uno de los puntos fundamentales a revisar. La tierra –con toda su complejidad biológica- y el mundo vegetal son los principales almacenes donde acumular el carbono que ahora se encuentra en exceso en la atmósfera. Con la actividad agraria, y especialmente con la oxigenación y alteración del suelo que producen las labradas, este carbono vuelve a la atmósfera, altera la microbiología y la estructura de la tierra, y acaba disminuyendo la materia orgánica, base de la fertilidad. Desde hace años, una nueva corriente va tomando bastante entre los sectores más innovadores y más sensibilizados en relación con el cambio climático. Son los campesinos y campesinas que están probando maneras de revertir procesos de compactación del suelo, pérdida de fertilidad y erosión que algunas prácticas agrarias han ocasionado, entendiendo que la tierra es la base productiva y un ecosistema vivo, no solo un sustrato que recibe insumos y da alimentos.

Hacer red para fortalecerse, sentir más seguridad y llegar más lejos

Ahora, la asociación L’Era hace una nueva propuesta para poner en contacto estas sensibilidades a partir de lo que ha denominado Red campesina de la agricultura del suelo vivo: encuentros para compartir experiencias relacionadas con la no labrada, la siembra directa en producción ecológica de cultivos extensivos, el fomento de la biodiversidad global, la regeneración de suelos degradados y el aumento de la productividad bajo una perspectiva agroecológica, es decir, sostenible ambientalmente, social y económica. Una manera más para “fortalecer el campesinado”, tal como explica Gemma Comella, socia y técnica de La Era implicada en la organización de la Red. El primer encuentro reunió unas cincuenta personas en Sant Jaume Sesoliveres el 11 de julio. Prácticamente todas eran campesinas de diferentes subsectores: de la viticultura, la ganadería, de extensivos, de fructicultura y otros. La de Sant Jaume fue el inicio de un programa de encuentros que se celebrarán en diferentes lugares de Cataluña con la intención de compartir experiencias, desazones y perspectivas alrededor de la agricultura del suelo vivo, la agricultura del carbono, carbon farming o agricultura regenerativa.

La jornada empezó con la intervención de Tomàs Llop, campesino del pueblo, productor de olivo, almendro y viña. Él habló de su recorrido profesional, de los resultados de la gestión de las cubiertas verdes -sin labrar- y expuso sus observaciones del impacto de la sequía en las fincas que lleva directamente y en las fincas de todas partes donde hace trabajos. Una de sus conclusiones es que el campesinado tiene que “entender, observar y actuar en el momento oportuno” para potenciar la regeneración del suelo y la vitalidad de la tierra: “Esta es la verdadera agricultura de precisión”, aseguró.

Su intervención abrió la tertulia entre las personas participantes, con la moderación de Neus Vinyals, técnica de la asociación L’Era, que espoleó la asistencia diciendo “Tenéis la pericia y la sabiduría de estar sobre la tierra. Nuestro trabajo tiene que ser recoger vuestras experiencias y ayudaros a compartirlas y a recibirlas.”

Entre las ideas que surgieron, quedó claro que no se pueden buscar soluciones magistrales y que no todas las técnicas sirven por igual en todo el mundo. El tipo de tierra de una finca, el tipo de producción, la ubicación, el tipo de gestión hecha históricamente, la maquinaria que se utiliza… son aspectos que pueden modificar los resultados de una misma intervención.

“En cualquier caso, la observación de la persona que está al pie del trozo es importantísima. Creemos que tiene que haber un cambio de modelo y necesitamos experiencias campesinas que empiecen a evaluar las modificaciones y las pruebas que hacen, comparando datos y tipos de gestiones durante años y compartiendo las observaciones para inspirar a otros”
Neus Vinyals, técnica de L’Era.

Serían los primeros pasos para poder centrar estudios más comprometidos en las prácticas que se vean más prometedoras.

“Necesitamos la implicación de la gente, necesitamos un feedback para saber si estamos tirando hacia la dirección correcta en los planteamientos técnicos y para saber cuáles son los retos más importantes de cada uno de los sectores”
Josep Ramon Sainz de la Maza, técnic asesor, socio de L’Era y uno dels impulsores de la Red.

Un boletín digital mensual para compartir información

Para poder dar cuerpo y sentimiento de pertenencia en la nueva Red campesina de la agricultura del suelo vivo, la asociación L’Era ha empezado la publicación mensual de un boletín digital que recibirán todas las personas que estén interesadas. El primer número ya se envió a finales del mes de junio y ha tenido muy buena acogida.

“El objetivo es hacer correr la información alrededor de la agricultura del suelo vivo o agricultura del carbono: resultados de ensayos, experiencias de fincas del país o de áreas próximas, videos, novedades editoriales, etc. En Internet ya hay mucha información, pero es difícil saber la veracidad y discernir aquello que es importante del que no lo es; y al final, las personas el que valoran más es la información de colegas y personas próximas con circunstancias productivas y socioeconómicas más similares”
Gemma Comella

La redacción del boletín tiene la colaboración de la entidad francesa La Vache Heureuse, inspiradora de la Red catalana. Además del boletín, la entidad se plantea abrir otros canales que faciliten el intercambio de información entre las personas interesadas, pero no ha decidido todavía cuál será.

Tanto los encuentros como el boletín son posibles gracias a una ayuda económica del Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural que acabará el mes de octubre. “Necesitamos financiación para continuar”, explicaba Josep Ramon Sainz de la Maza durante el encuentro de la Red, “y necesitamos ser un grupo importante de gente para poder pedir a la Administración que nos haga caso”.

L’Era tiene ahora el compromiso de mantener y hacer crecer la Red a partir de otros encuentros que ya están previstos en todo el territorio catalán. Las siguientes serán el 6, 7 y 8 de septiembre en forma de jornada técnica del Plan de transferencia tecnológica del Departamento de Acción Climática, es decir que habrá una parte formativa destacada. Se harán en Campllong, Vallbona de les Monges y Constantí. En todas ellas participará el técnico francés Konrad Scheiber, especialista en agricultura del suelo vivo. El resto de encuentros se harán en Pujalt, en el Parque Agrario del Baix Llobregat y en Manresa.

El éxito participativo de la primera jornada ha animado los técnicos de la asociación con relación al futuro de la Red:

“Hemos comprobado que la gente tiene ganas de mejorar la gestión que hace de la tierra desde una perspectiva de respeto y de comprensión del ecosistema del suelo; y también que tiene ganas de compartir el conocimiento que tiene y aprender del resto”
Neus Vinyals.