Els 12 punts de l’agricultura del sòl viu

La nostra associació col·labora amb l’entitat francesa La Vache Heureuse en la difusió del concepte d’agricultura bio-lògica del carboni o agricultura del sòl viu.

Però de què estem parlant? Podríem esquematitzar la idea en 12 qüestions clau a tenir en compte?

Aquest text que presentem és la traducció d’un text elaborat per aquesta i altres associacions franceses que treballen en la mateixa línia.

 

1. Els nostres sòls agonitzen

El 95% dels sòls agrícoles està potencialment en perill per pèrdues contínues d’humus i de biodiversitat, i en procés de compactació i erosió. En conseqüència, els rendiments baixen. Per compensar aquests fenòmens, els tractors cada vegada són més grossos (més pesats), i hi ha una necessitat més gran d’introduir insums al cicle del cultiu. Amb tot plegat, s’encareix la producció i el marge obtingut és cada cop menor.

L’agricultura majoritària practicada en els últims decennis, basada en el treball del sòl i l’entrada constant d’insums artificials, no pot corregir aquests errors agronòmics en què estem ficats. Cal qüestionar-se les idees rebudes i permetre que cadascú pugui disposar d’eines clares i fiables, que es puguin compartir entre la pagesia, i ens permetin reconstruir aquest sòl que ha de tornar a ser la llar dels organismes que constitueixen un sòl fèrtil.

2. La natura, el model

Acostar-nos al model que ens ofereix la natura és la manera més segura d’avançar en el camí de la reconstrucció dels sòls. El sòl és la llar de milers d’habitants que cal alimentar per tal que puguin ajudar en la producció i la bona salut dels nostres cultius. Les plantes en si mateixes són la principal font de nutrients del sòl. Així, alguns dels principis elementals que formen la columna vertebral del raonament agronòmic i agroecològic són:

• El sòl ha d’estar cobert permanentment pels vegetals.
• El rendiment dels vegetals ha de ser màxim (màxima producció de biomassa, màxima eficiència).
• La planta recicla: transforma els gasos de l’atmosfera en matèria orgànica gràcies a fotosíntesi, després aquesta matèria orgànica es degrada i emet gasos i elements minerals que tornen al sistema. Aquest cicle és infinit.
• La biodiversitat ha de ser màxima per al bon funcionament del sistema sòl-planta.

Resumidament, es podria dir que com més carboni arribi al sòl, més nitrogen es produirà i, per tant, major producció de massa vegetal.

3. Maximitzar la producció de biomassa

La planta és l’únic fixador de CO₂ capaç de descarbonitzar l’atmosfera de forma eficient i amb el mínim cost per a la societat. Com més alta és la seva producció, més alt és el seu rendiment amb el carboni. Transforma l’excés de CO₂ de l’aire en humus, deficitari en el sòl, i en productes de tota mena: aliments, energia, materials, molècules (química verda)…

Per tant, el treball de l’agricultora és maximitzar la producció d’aquesta biomassa i intentar obtenir el màxim rendiment de les plantes des del punt de vista del cicle del carboni. Els sistemes complexos que integren plans verticals i horitzontals (arbres i herbacis) són els que més optimitzen aquest cicle del carboni, de manera que s’intensifica la quantitat de fotosíntesi durant tot l’any.

4. Produir biodiversitat

Per l’agricultura, la biodiversitat és el conjunt d’organismes vius presents al camp i voltants, i les interaccions que entre ells s’estableixen. Cada organisme és susceptible de donar un servei a la pagesia, com per exemple, la pol·linització de cultius, el control de plagues o la fertilitat del sòl.

La biodiversitat no es protegeix!, es crea o es destrueix en funció de les pràctiques agrícoles que utilitzem. I el treball del sòl és el principal responsable de la destrucció dels hàbitats i dels habitants que conformen la biodiversitat.

La biodiversitat és la principal eina de què disposem per produir.  Per exemple, els cucs de terra que treballen la terra des de fa més de 500 milions d’anys, no podrien ser una alternativa a les eines que fem servir per treballar el sòl?

5. Les plantes construeixen i produeixen terra fèrtil

La terra fèrtil és el concepte bàsic d’una agricultura sostenible. Només les plantes, aliades amb la resta de biodiversitat, són capaces de construir i de produir una terra fèrtil. Així, en un cicle equilibrat de segrest, consum i reciclatge de carboni s’hi instal·la un veritable cicle de fertilitat i durabilitat orgànico-biològica per a l’agricultura i la societat.

Podem dir, doncs, que és la mateixa planta qui construeix la terra fèrtil sobre la qual prolifera perquè és capaç d’alimentar el nivell de matèria orgànica del sòl, que és la clau de la seva fertilitat, ja que condiciona els seus perfils químic, físic i biològic.

6. Harmonitzar el quartet clima – planta – sòl – agricultor/a

L’agricultor/a fa un maneig de les plantes i el sòl, i aquest maneig cal que sigui adaptat al clima local.

Cal tenir present que sempre hi ha plantes adaptades al clima local. Com més ben adaptades estiguin, major serà el seu rendiment de producció de biomassa. És feina nostra seleccionar aquestes espècies.

I com ja hem vist abans, la fertilitat del sòl també la podem gestionar des de les nostres pràctiques agronòmiques.

7. Un model en cicle autònom permanent

El model de la natura és: produir, consumir i reciclar. No es perd res, no es crea res, tot es transforma. D’aquesta manera no ens falta mai de res.

Ben mirat, amb el 0,04% de CO₂ que hi ha a l’atmosfera ho podem fer tot. Tenim el carboni suficient per a que la planta l’introdueixi al sistema, al sòl i, a partir d’aquí, ja ho tenim tot en marxa. El carboni entra a la planta, construeix les molècules de matèria orgànica viva que, una vegada morta, es descompondrà alliberant aquest carboni altre cop a l’atmosfera i al sòl en diferents proporcions. I mentre això passa, el nitrogen de l’aire és captat i introduït al sòl, però d’això ja en parlarem més endavant.

Ara hem de veure clar que la principal entrada del carboni al sistema és la planta, i que aquesta ens durà a la fertilitat del sòl

8. Aturar la pertorbació de l’ecosistema

La paradoxa és l’agricultura versus la natura. O bé fem agricultura en contra de la natura, com és habitual i que ens està portant al desastre, o bé fem agricultura ajudant-nos de la natura, amb la qual cosa incrementarem la fertilitat del sòl, motor de les nostres produccions.

El model convencional actual és:

• Sòl nu la major part de l’any
• Sòl treballat i destruït
• Sòl amb poca o gens d’activitat microbiològica
• Sòls i plantes alterades pels agroquímics aplicats

Finalment, el sistema sòl-planta es desequilibra tant que no pot continuar per si sol. Cal analitzar bé els errors conceptuals generalitzats i canviar cap a pràctiques agroecològiques. Cal preservar el sòl com a llar de la vida que allotja i nodrir-la.

9. Optimització dels cicles biogeoquímics

Sabem que a la natura tot està interconnectat, i mai sabem si és primer l’ou o la gallina. Per exemple, sense plantes no hi ha sòl, sense sòl no hi ha magatzem de carboni, sense magatzem de carboni no es retenen els nutrients, sense nutrients no hi ha plantes… i tornem al “sense plantes no hi ha sòl”. I així eternament.

Els cicles que intervenen en el creixement de les plantes també són interdependents:

• El cicle del carboni: CO₂ – matèria orgànica – humus – CO₂
• El cicle del nitrogen: quan la microbiota menja la matèria orgànica (el C) i construeix l’humus, capta nitrogen atmosfèric i el reté a l’humus, des d’on és disponible per a les plantes.
• El cicle de l’aigua: la precipitació, la humitat, la infiltració, l’evapotranspiració, la purificació… tot depèn de la coberta vegetal del sòl.
• El cicle dels minerals: els exsudats de les arrels, l’acidificació de la rizosfera, la producció d’àcids húmics, la formació de les argiles, la hidròlisi de la roca mare, l’extracció dels minerals, tot depèn de les plantes, els fongs i els bacteris.
• El cicle de la biodiversitat: hi ha d’haver aliment per a nodrir la biodiversitat, hi ha d’haver un sòl apte físicament i químicament per a allotjar la biodiversitat: hi ha d’haver plantes.

10. Un sistema en adaptació contínua

Sabem que el regne vegetal té un efecte mitigador del canvi climàtic. Entre altres coses, fa el següent:

• Evita l’erosió, facilita que l’aigua s’infiltri i redueix l’escolament superficial, així l’aigua es depura, s’omplen els freàtics i s’assegura l’aigua per al nostre ús.
• Fixa CO₂ atmosfèric, segresta carboni, es crea biomassa i materials per al nostre ús.
• Fixa CO₂ atmosfèric, segresta carboni, redueix els nivells de gasos d’efecte hivernacle de la Terra.
• Serveix de refugi de biodiversitat, tant en les seves parts aèries com en les subterrànies.
• Contribueix a la retenció de nutrients al sòl i els biodegrada si convé.
• Atenua les temperatures extremes del sòl, la qual cosa afavoreix la vida contínua dins seu.

11. Els agricultors com a motors del sòl viu i únics mestres de l’agricultura

Cal que la pagesia prengui part de la reconquesta de l’agronomia, la ciència agrícola perquè té l’experiència, l’expertesa i la saviesa necessàries.

Cal ajudar les persones pioneres en l’agricultura del sòl viu a progressar per a comprendre què fan i per tal de desenvolupar i difondre aquest coneixement dins i fora del sector.

12. El triple rendiment: econòmic, social i ambiental

A banda del rendiment econòmic, aquest enfocament de l’agricultura del sòl viu aporta uns beneficis socials i ambientals notables.

Amb la màxima producció de biomassa es pretén abastir les necessitats de tota la societat, de manera que es creen més llocs de treball per a la producció i gestió dels vegetals, transformació d’aquests, producció energètica, producció de biomaterials, etc.

I al seu torn, aquesta màxima producció de massa vegetal permet lluitar contra l’escalfament global i ajuda en la restauració del medi ambient.

Traducció a càrrec de M. Isabel Moncunill i Gemma Comella.