Articles de la revista Agrocultura

Categories: Articles Agrocultura, ELABORATS, Opinió

Les interioritats de la flexibilització de les normes d’higiene per a l’elaboració d’aliments d’origen animal

Durant anys, els petits obradors i els artesans alimentaris han estat reclamant la flexibilització de les mesures d’higiene que se’ls exigien. El reglament europeu deixava marge als diferents estats per adaptar-lo a conveniència, però aquest emmotllament no va arribar a l’Estat espanyol fins a finals de l’any 2020. En aquest article, l’autora ens explica quines aspiracions del sector s’han vist acomplertes ...

La nova PAC ens deixa igual… o pitjor

La reforma de la PAC no ha satisfet al sector de la producció ecològica, malgrat els titulars que han donat els mitjans de comunicació generals que la venen com un gran avenç en matèria de sostenibilitat. L’autora, que està al capdavant de la matèria dins la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, ens explica quines decepcions ens deixa la nova proposta. Text: Aina ...

L’agroindústria i la desprotecció de la vida

L’emergència de la covid-19 ha portat la història i la marginalitat dels temporers de la fruita des de Lleida fins a les cases de tot Catalunya. A través del documental “El cost de la fruita” i reportatges en mitjans s’ha fet extensiva una situació vergonyosa que es viu en la producció fructícola. La plataforma «Fruita amb Justícia Social» fa anys que ...

Edició genètica: transgènics, segona part

La nova edició genètica ha agafat el relleu als organismes modificats genèticament que ens van sortir al pas els anys noranta. No és que ja no estiguin a l’ordre del dia i no ocupin camps de casa nostra i d’altres països, sinó que la indústria sembla que està buscant nous camins per tornar a jugar a ser Déu. En aquest article, ...

Els fruiters i nosaltres

La captivadora i productiva relació cultural entre els arbres de fruita i la societat es remunta a milers d’anys. Giuseppe Barbera, professor de la Universitat de Palerm, ens ho confirma en el seu llibre, Tuttifrutti. Barbera1 afirma que aquesta història va començar fa uns deu mil anys, a les fèrtils valls del Tigris i l’Èufrates, quan l’ésser humà esdevingué sedentari i, ...

El No a l’os. La reintroducció de l’os al Pirineu com a símbol de conflicte territorial

La reintroducció de l’os als Pirineus ha derivat en un conflicte que s’estén a la banda catalana i també a la francesa d’aquesta serralada. La població local veu, en el programa de recuperació d’aquest mamífer en el seu entorn, una actuació imposada que no ha escoltat prou els seus punts de vista. La tensió va esclatar en conflicte manifest l’estiu passat, ...

El monstre de la burocràcia

La burocràcia en el sector primari s’emporta temps, diners i energies de pagesos i pageses. El grup de Ramaderes de Catalunya ha denunciat la situació a partir d’un exemple concret: els passos a seguir per legalitzar una granja que vol fer venda directa.

En aquest món, viure senzillament, costa car

Després de deu anys al capdavant de l’Escola de Pastors, Vanesa Freixa reflexiona en aquest article sobre la situació, encara difícil, de la nova pagesia per tirar endavant projectes plens de valors i coherència amb la sostenibilitat. Són iniciatives de petit format, impulsades per persones que sovint venen de fora del sector i que es fan lloc amb un tarannà diferent, ...

L’agroecologia és feminista?

El present article és una aproximació als vincles de l’agroecologia amb el feminisme, concretament amb l’economia feminista, en un moment en què l’agroecologia s’està redefinint com a disciplina. Parteixo de reflexions teòriques, com a dona vinculada a l’acadèmia, i de vivències pràctiques, com a dona defensora de la sobirania alimentària, l’agroecologia i el feminisme. Vivències en què percebo les contradiccions pràctiques ...

El poder i la intel·ligència de les plantes com a bioinspiració de la política

El nou títol de Stefano Mancuso, El futuro es vegetal, ens permet endinsar-nos en les capacitats del món vegetal poc o gens reconegudes, com per exemple la seva intel·ligència, les seves estratègies de supervivència a través d’una estructura descentralitzada o la seva sensibilitat.