Articles de la revista Agrocultura

Konrad Schreiber porta a Catalunya un nou paradigma de recuperació dels sòls agrícoles

Malgrat que a Catalunya el seu nom encara és poc conegut entre els ambients dedicats a la producció ecològica, a França el moviment que ha generat s’ha escampat per tot el país. Per Redacció. La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/ O compra’l en ...

Regeneració del sòl amb compost ric en carboni

Hi ha moltes maneres de fer compost; aquí expliquem un experiment sobre regeneració del sòl realitzat durant gairebé tres anys en un hort ecològic, a partir de l’aplicació de compost ric en carboni fet a la pròpia finca i a partir de residus del territori. Per Ander Achotegui Castells. Fundació Emys La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels ...

Sobre el te de compost

Qui més qui menys ha sentit a parlar o fins i tot ha provat el te de compost, una proposta per millorar la fertilitat del sòl que cerca activar els microorganismes latents en el compost ja elaborat i passar-los a l’aigua a partir d’un procés d’aeració forçada. Una alternativa al compost? No sempre, perquè evidentment el mètode implica dedicació i destinar-hi ...

El polèmic biocarbó o biochar

El biocarbó, biochar en anglès, és un tipus de carbó vegetal que es tritura per al seu ús en agricultura. Fa quatre o cinc anys, en els àmbits de l’agricultura ecològica anglosaxona, hi va haver una eufòria pel producte, que semblava que ho havia de solucionar tot. Ara que els ànims s’han calmat, podríem mirar quin hauria de ser el seu ...

La vida microscòpica

Es parla del sòl com de l’última frontera en ciències naturals, perquè és allà on es concentra el percentatge més important de vida per descobrir. Es calcula, per exemple, que només coneixem menys d’un 1,5% dels bacteris que hi habiten. En aquest article ens proposem fer-ne cinc cèntims. Text i imatge de Teresa Soler És des de les acaballes del segle ...

El vermicompostatge

Els cucs de terra ens poden ajudar a convertir una pila de residu orgànic en descomposició en un material estable que ens serveixi per augmentar la fertilitat del sòl. El procés per aconseguir-ho necessita del control de la humitat, la temperatura i la quantitat de rebuig que anem afegint per sintonitzar amb la rapidesa dels cucs a fer el procés i ...

Compostador de balcó

Potser pensem que això de fer compost està reservat a les persones que disposen d’una parcel·la de terra on col·locar el compostador, però, de fet, només que tinguem un petit balcó ja podríem compostar la brossa que genera una família de dues o tres persones (sobretot si no fan l’àpat del migdia a casa). A l’Índia es comercialitzen uns compostadors de ...
alberginia

Don’t disturb gardening o l’agricultura del «no molestin»

Llaurar o no llaurar? Vet aquí un debat ben viu entre agricultors ecològics. Tant una com l’altra manera de tractar el sòl tenen els seus defensors raonables, que es basen en l’inapel·lable criteri del “a mi em funciona”. Els partidaris de llaurar diuen que així el conreu els és més pràctic. Els partidaris del no llaurar defensen el respecte a l’estructura ...

Microorganismes nadius als nostres cultius

De les tres M que hem de tenir presents al sòl -minerals, matèria orgànica i microbiologia- potser la que tenim més desatesa és la darrera. En aquest article veurem com podem “capturar” i multiplicar els microorganismes beneficiosos que tenim prop de casa i incorporar-los als nostres sòls. Autor: Baltasar Mir Artigues Fotos: Neus Vinyals En un gram de sòl sa hi ...
compost

Fer compost per a l’hort

Fer compost sembla una pràctica prou assequible per a tothom que tingui un espai exterior i vulgui millorar la salut del seu sòl. Però sempre hi ha petites dificultats que poden implicar que el procés no arribi a bon port o que comporti molèsties, com per exemple l’aparició de mosques i males olors. En aquest article, l’autora ens explica les qüestions ...