Articles de la revista Agrocultura

Aigua i carboni: dos cicles indissociables

Text: Gemma Comella. Fa 2500 anys, Plató ja establia un lligam entre les pertorbacions del cicle de l’aigua, la pèrdua de sòl i de la seva fertilitat i la desforestació. Així mateix, Cristòfol Colom, al segle XV, constatà que la destrucció de la coberta forestal de Madeira per a la producció de canya de sucre va comportar una alteració dels règims ...

Experiències d’agricultura sobre sòl viu: Martí Verdés Majà

Text de Gemma Comella. Aquest article forma part del contingut dels Butlletins de l’Agricultura del Sòl Viu En Martí Verdés és fill de pagès i té una finca agrícola familiar de cereals, farratges i llegums de consum humà a Gàver (a Estaràs – Segarra). Cria un ramat de vaques de carn, alimentades amb el que cultiva a la finca, sense soja ...

El prat natural com a model de l’agricultura bio-lògica

Text original i gràfics de Le Vache Heureuse. Traducció i adaptació d’Isabel Moncunill i Gemma Comella. Amb imatges de Erwin Lichtenegger, Lore Kutschera i Heidi Natura. Acostar-nos al model que ens ofereix la natura, fixar-nos en els seus cicles naturals, ens permetrà avançar en el camí de l’autofertilitat dels sòls i en la gestió de les herbes, dos problemes del nostre ...

Konrad Schreiber: “La sostenibilitat no és el creixement ni el decreixement, sinó un cicle que funciona eternament, el cicle de la vida”

En Konrad Schreiber és un dels principals referents francesos de l’agricultura del carboni. El mes de desembre, l’associació L’Era i les escoles agràries de Manresa i Amposta es van aliar per portar-lo en tres jornades que van generar molta expectació i van tenir molta assistència. Les pràctiques que difon es basen en l’observació detallada i minuciosa de la simbiosi de les ...

L’horticultura que vol deixar de llaurar

Practicar una agricultura realment sostenible, que ajudi a mitigar el canvi climàtic i que no sigui una font més d’emissió de gasos d’efecte hivernacle és un desafiament que alguns pagesos estan afrontant. Ho fan a cost propi, posant les seves terres a prova, deixant-hi hores i assumint despeses que no sempre retornen amb una bona producció. En aquest número, hem estat ...

Konrad Schreiber relega el compost a simple fertilitzant

En Konrad Schreiber, enginyer agrònom, és la cara visible associada al moviment Sòl Viu que està agregant cada vegada més pagesos i pageses a França. Les idees que transmet sobre la comprensió del sòl no deixen indiferent ningú i obren perspectives noves –o potser complementàries– a tota la teoria i la pràctica que fins ara sustentaven l’agricultura ecològica.

Konrad Schreiber porta a Catalunya un nou paradigma de recuperació dels sòls agrícoles

Malgrat que a Catalunya el seu nom encara és poc conegut entre els ambients dedicats a la producció ecològica, a França el moviment que ha generat s’ha escampat per tot el país. Per Redacció. La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/ O compra’l en ...

Regeneració del sòl amb compost ric en carboni

Hi ha moltes maneres de fer compost; aquí expliquem un experiment sobre regeneració del sòl realitzat durant gairebé tres anys en un hort ecològic, a partir de l’aplicació de compost ric en carboni fet a la pròpia finca i a partir de residus del territori. Per Ander Achotegui Castells. Fundació Emys La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels ...

Sobre el te de compost

Qui més qui menys ha sentit a parlar o fins i tot ha provat el te de compost, una proposta per millorar la fertilitat del sòl que cerca activar els microorganismes latents en el compost ja elaborat i passar-los a l’aigua a partir d’un procés d’aeració forçada. Una alternativa al compost? No sempre, perquè evidentment el mètode implica dedicació i destinar-hi ...

El polèmic biocarbó o biochar

El biocarbó, biochar en anglès, és un tipus de carbó vegetal que es tritura per al seu ús en agricultura. Fa quatre o cinc anys, en els àmbits de l’agricultura ecològica anglosaxona, hi va haver una eufòria pel producte, que semblava que ho havia de solucionar tot. Ara que els ànims s’han calmat, podríem mirar quin hauria de ser el seu ...