Articles de la revista Agrocultura

Categories: ,

Els tres sementers: cuidar el sòl mitjançant la rotació

Martí Pons A l’illa de Menorca, el paisatge es configura per aprofitar al màxim la terra, cuidant-la i procurant el seu descans. La parcel•lació en tres zones, els sementers, ja es feia en temps antics, però ara, els agricultors ecològics tornen a situar aquesta forma d’entendre el camp com la veritable sortida a un dels problemes més greus de l’agricultura a ...

Gos de Muntanya

Joan Ferrer i Servent Amb la desaparació d’espècies predadores els pastors havien prescindit d’ells, però a l’actualitat els tornen a necessitar. Els gossos dels Pirineus són fidels guardians dels ramats i els protegeixen en tot moment. Tan sols s’ha de saber com educar-los perquè facin la seva feina adequadament. Gos de Muntanya dels Pirineus

Llavors «suïcides»: el crim del camp

Helen Groome Terminator no és tan sols el títol d’una pel•lícula. És el nom que es va donar a les llavors “amb data de caducitat predeterminada”. Les grans empreses van tenir la “genial idea” d’introduir modificacions genètiques en algunes varietats perquè els agricultors haguessin de dependre d’ells per sempre, ja que tan sols germinen si es fan servir els seus productes. ...

2008, l’any de la patata

Redacció L’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides (FAO) va declarar el 2008 l’any internacional de la patata. La diversitat genètica d’aquest tubercle, més important que la de qualsevol altra planta, ha permès que es guanyés a pols aquesta declaració. Però des de principis d’any una ombra es dibuixa sobre el seu futur: la modificació genètica. La lluita ...

La xufa ecològica arriba des de València

Enric Navarro Valls La beguda més tradicional de l’estiu, l’orxata, ha estat la guanyadora del guardó “Premi producte ecològic de l’any” que Biocultura 2008 va atorgar durant la seva darrera edició. “Vita Xufa” és la primera orxata de producció ecològica del mercat, i la produeix l’empresa “Món Orxata”, de València. Ells mateixos ens expliquen com és el seu cultiu i quin ...

Omplir el rebost per a tot l’any

Redacció Al final de l’estiu el tros ens dóna moltes fruites i hortalisses de temporada de què ens agradaria gaudir tot l’any. Les conserves són la sortida més habitual perquè el menjar no es faci malbé. Existeixen moltes tècnices i els resultats també són diferents. A Agrocultura us proposem un seguit de receptes per fer conserves i aprofitar millor tot allò ...

Biomassa. Obtenir energia per produir i per viure

Ernest Tarradelles L’ús de la biomassa per a la producció d’energia no és res nou. L’aprofitament com a combustible de la llenya que recollim de la neteja del bosc junt amb la pastura dels animals són mètodes mil•lenaris d’aprofitament de la biomassa. Aquí expliquem un cas real utilitzat en una formatgeria. Biomassa. Obtenir energia per produir i per viure

Maneig tradicional de l’hort a l’hivern

Marta Arce Vidal, enginyera agrònoma. Amb la col•laboració d’en Pep Tuson Valls. Quan arriba el fred, desprès d’una època de molta feina a l’hort, no l’hem de descuidar ja que encara ens queda feina pendent de l’estiu —emmagatzematge, maneig de les restes vegetals—, i n’arriba de nova per als nous cultius d’hivern, sembra, protecció del fred, hem d’anar preparant el tros ...

Farratge no ecològic. I el consumidor què?

Xènia Torras, d’Ecoconsum. Les situacions de sequera que ha viscut Catalunya en els darrers dos anys han provocat una escassetat de farratge ecològic que ha agreujat el dèficit que en pateix el sector de forma estructural. Des de l’autoritat de control competent, el Departament d’Agricultura, s’ha permès establir excepcions que permetin alimentar el bestiar amb farratge convencional sense perdre l’aval, situació ...

Vicent Martí, un llaurador especial

Pau Serrano i Magdaleno Vicent Martí, llaurador d’agricultura ecològica a l´horta de València i guardonat fa uns mesos per aquesta tasca, ens deixa compartir el seu dia a dia a la seua finca d’Alboraia, assetjada per la pressió immobiliària, projectes d’infrastructures i uns preus temptadors per la venda de les terres. L’original projecte de venda directa del producte fresc que cultiva ...