Articles de la revista Agrocultura

Le Biau Germe: producció i comercialització mancomunada de varietats locals

Fa 40 anys, l’impuls de Silvia Schmidt va posar la llavor del que ara és Le Biau Germe, una iniciativa de producció i comercialització de llavor en què feines, recursos i responsabilitats estan mancomunades entre 13 finques al voltant de Montpezat (Llenguadoc-Rosselló), on hi ha la seu. No són una empresa tradicional, ni una cooperativa, sinó un “grup d’interès econòmic”, una ...

Reconfigurar el sistema agroalimentari europeu en l’horitzó 2050

En un món sacsejat pels incontrolables efectes de l’activitat humana, especialment el canvi climàtic i les múltiples contaminacions en el medi ambient, és hora que es plantegin maneres de reorientar-la cap a models més sostenibles. És el que fa en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia un equip de nou investigadores i investigadors de quatre universitats europees (a París, Madrid, Göteborg ...

Òrgans subterranis comestibles

Moltes arrels han estat aliment per als humans des de molt antic, atès que contenen proteïnes, vitamines, sals minerals, fibra i glúcids (generalment midó o inulina -a les asteràcies i a vegades sucres simples). Per Lluís Borrell. Col·lectiu Eixarcolant. Cal fer la collita de les arrels en el període de repòs de les plantes. En aquell moment seran més grosses i ...

Editorial #89 Escrutem la nostra interioritat

Torna a estar aquí la tardor. Podríem dir aquella frase tan sentida: “com passa el temps!”. Ara que, també podríem dir “que ràpid passem pel temps”. Són dues maneres de veure una mateixa realitat. És el temps que passa? O som nosaltres, els nostres afers, la nostra quotidianitat la que passa pel temps? Pel dia i per a la nit, per ...

Agroecologia i espiritualitat

En Ton Armengol, professor de l’Escola Agrària de Manresa, ens dona una pinzellada de com la meravella de la natura i de la vida ens transcendeix, ens facilita la connexió amb la resta dels éssers vius i ens acosta a la consciència del nostre paper més humil en aquest món Text i imatges de Ton Armengol En un context social en ...

Eduardo Aguilera: “Per fer la transició agroecològica necessitem canviar també la dieta”

Eduardo Aguilera és investigador del Centro de Estudios e Investigación para la Gestión de Riesgos Agrarios y Medioambientales (CEIGRAM) de la Universitat Politècnica de Madrid. Juntament amb Marta G. Rivera han presentat un informe que avalua les capacitats de diferents escenaris productius per alimentar la població de l’Estat espanyol reduint al màxim l’impacte ambiental. Entre aquests, un escenari en què tota ...

El Delta de l’Ebre es vol inundar d’arròs eco

El cultiu de l’arròs, amb les inundacions i els períodes de drenatge, ha donat al Delta la fesomia que té ara, però també ha resultat una amenaça quant a degradació del sòl i els fitosanitaris químics utilitzats. Des de fa algunes temporades, el sector arrossaire ha començat a entendre que han d’optar per un cultiu més sostenible i, entre ells, la ...

L’einateca agroecològica

Treballar en xarxa, teixir suports mutus, dissenyar i aplicar eines que puguin facilitar la feina són alguns dels exemples del que ofereix l’Einateca agroecològica, una iniciativa concretada a través d’una pàgina web i d’uns espais de trobada que està enllaçant el que ja es coneix com a xarxes alimentàries locals. En aquest article les entitats impulsores ens expliquen per a què ...

Les petites produccions d’ou eco denuncien la seva fràgil situació

Les empreses familiars d’ou ecològic catalanes estan posant el crit d’alerta sobre la seva fragilitat i el perill que es vegin obligades a tancar. Segons un comunicat que ha divulgat la nova associació Famílies de l’Ou Ecològic de Catalunya, l’encariment del pinso (calculen entre un 35-40% el darrer any), de l’energia i altres matèries primeres com per exemple el cartró i ...

Afrontar un incendi forestal

Quan encara no havíem entrat oficialment a l’estiu, Catalunya ja havia cremat per les quatre bandes al mateix temps. Les temperatures extremadament elevades per l’època de l’any, la sequera acumulada en algunes comarques i una gestió forestal que encara té molt a desenvolupar, fan del país un polvorí verd. Entremig de les grans masses boscoses, urbanitzacions, masies i masos esquitxen la ...