Articles de la revista Agrocultura

Categories: Agrocultura, Agrocultura núm. 100, Articles Agrocultura, Sector

L’Escola Agrària de Manresa i la producció ecològica: una història compartida de revolució i arrelament

La producció agrària ecològica ha tingut en l'Escola Agrària de Manresa, una escola de referència per a la formació del sector. En aquest article repassem els inicis i fem una ullada al que ens espera el futur

De què hem parlat al llarg de 100 números i 25 anys?

Des que va sortir el número 0 d'Agrocultura fins ara, molts temes vinculats a l'agroecologia han ocupat les pàgines d'aquesta capçalera. Destaquem aquí algunes frases que ens han cridat l'atenció

100 revistes per a l’agroecologia

Repassem les portades de la revista Agrocultura al llarg dels seus 25 anys

Les diferents perspectives de producció de l’agroecologia

Biodinàmica, permacultura, regenerativa... L'agroecologia es val de diferents perspectives productives per perseguir els seus objectius. En aquesta secció del número 100 de la revista Agrocultura, diferents autors i autores ens fan una pinzellada de l'orientació que estan utilitzant perquè ens sigui més fàcil distingir-les.

Cooperativa Falset-Marçà del Priorat. Festa de sòcies

El cooperativisme agrari històric i el moviment agroecològic creen noves sinergies

El cooperativisme agrari històric es veu obligat a reinventar-se davant l'evolució del consum i del primer sector. Al seu costat, iniciatives agroecològiques cerquen infraestructures i serveis per créixer i consolidar-se. Ja hi ha experiències de sinergies que cobreixen les necessitats de les dues parts.

Conserves lactofermentades d’hortalisses i fruits

Les conserves lactofermentades s'han fet servir des que en tenim record. Embotits, olives de taula per exemple, i recentment hem incorporat la xucrut i el kimtchi. Com es preparen? Verdures, vegetals silvestres, llegums, fruits, bolets, carn o peix poden processar-se mitjançant la lactofermentació.

Descobrint el potencial dels fruits silvestres

Els fruits silvestres forestals tenen un potencial alimentari que fins ara s'havia ignorat. Pinyes, aranyons, cireres d'arboç, aglans i grataculs són els que el projecte Plantes Oblidades ha escollit per explorat la seva potencialitat. N'han sortit productes com iogurts, bombons, quètxup, gelat i vinagreta, per dir-ne alguns exemples.

Producció de flor tallada ecològica i local. Vidalba. Imatge de Neus Solà

Rams de flors ecològiques i locals

La flor ecològica tallada intenta fer-se un lloc enmig d'un mercat inundat per flor importada de països tropicals amb els quals cada vegada és més difícil competir. L'impacte ambiental d'aquest cultiu local i eco pot ser de 10 vegades menor

Tallant la vegetació silvestre d'un marge

La gestió òptima dels marges dels cultius

Totes les finques ecològiques tenen marges que les separen d’altres finques, infraestructures i també entre parcel·les. Són conegudes i demostrades les funcions ecosistèmiques que compleixen. Ara bé, no sempre sabem com podem gestionar un marge de la millor manera possible perquè aquestes funcions arribin al seu màxim.

RESOL: retorn dels nutrients al sòl durant la pastura

Bona part dels nutrients que ingereix el bestiar boví en la pastura retornen al sòl en l’orina i les femtes. D’aquesta manera, la fertilització de la terra compta amb un paràmetre intrínsec relacionat amb el seu ús ramader.