Articles de la revista Agrocultura

Categories: ,

Pollastres La Kresta: de la teoria a la pràctica

Núria Aliana i Núria Riera Dues enginyeres agrícoles acabades de llicenciar i un pagès s’han llançat a posar en pràctica un projecte de producció ecològica de pollastres basat en els principis de l’agroecologia. Però allò que queda tan bonic sobre el paper, sovint és difícil de fer-ho realitat sense perdre de vista els criteris marcats en un primer moment. En aquest ...

Dificultats i avenços en el conreu ecològic d’arròs

Antonio Canício, geòleg i arrossaire. Fa nou anys SEO/BirdLife començava al Delta de l’Ebre el cultiu ecològic d’arròs amb l’objectiu de conjugar la pràctica agrícola amb la conservació de la fauna. Després de nou anys, molt pocs pagesos han seguit el seu exemple perquè, tot i que s’ha avançat, encara hi ha dificultats comercials, administratives i en el maneig agronòmic que ...

La fertilització del sòl

Andreu Vila i Núria Cuch La teoria de la trofobiosi relaciona patologies i plagues de les plantes amb el seu equilibri fisiològic. Si bé en números anteriors d’Agrocultura ja hem tractat d’alguns factors que afecten aquest equilibri, n’hi ha encara molts d’altres, i un dels més complexos i importants és la fertilització. En aquesta ocasió, els autors ens parlen de la ...

“L’Estat francès pretén controlar tota la transmissió del nostre patrimoni genètic”

Charles-André Descombes La justícia francesa ha sentenciat l’associació Kokopel•li —que treballa per mantenir i fomentar la biodiversitat agrícola— a pagar més de 17.000 euros de sanció per la venta de llavors de varietats autòctones no inscrites en el catàleg oficial. L’acusació la va fer tant la Direcció General governamental pertinent, com d’un parell d’agrupacions interprofessionals de productors de llavors finançades per ...

De secà: els horts d’en Faustino

Neus Vinyals Quan pensem amb els cultius hortícoles, la majoria els associem al l’aigua, amb sistemes de reg més o menys eficients pel que fa a l’aportació i estalvi del vital element. Els cultius d’en Faustino són l’excepció que confirma la regla: l’hort de secà no sols és possible sinó que és un bon exemple d’aprofitament sostenible dels recursos que hi ...

Produir llet ecològica a Galícia

Xan Pouliquen Quins són els principals aspectes a tenir en compte per a una gestió rendible i els punts claus per no caure ofegat en costos que no sempre pot atrapar un preu per litre més elevat.

Com començar en apicultura ecològica

Jaime Albert Rubio Article pensat i redactat per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en l’apicultura des de zero i fer-ne un maneig ecològic.

La mosca de l’oliva

Xavier Fontanet L’olivera és dels cultius amb les millors condicions inicials per a la conversió ecològica. L’agrosistema oliverar és pot interpretar com una mena de devesa del bosc mediterrani on, si es conserven els seus tradicionals reductes de vegetació (barrancs, marges, etc.), es pot trobar un equilibri entre l’explotació/inestabilitat i la conservació/estabilitat. Ja ho deia el clàssic Columela (S.I d.C.) “… ...

Races autòctones, la protecció d’un patrimoni col·lectiu

Pere-Miquel Parés Casanova El porc català o el conill del Penedès són races autòctones que s’havien criat a Catalunya però que a hores d’ara ja estan extingides. Com aquestes n’hi ha d’altres arreu que amb més o menys fortuna, i amb més o menys suport, van sobrevivint. Valorar-les i conservar-les no només és un deure moral, sinó que si s’estudien ens ...

Els vàters secs. Com són i com fer-se’n un.

Alba Gros. Amb la col·laboració d’en Ricard Guiu. El tractament que la nostra societat destina als excrements humans és, en general, lluny de qualsevol racionalitat: la utilització de l’aigua per impulsar-los a través de canonades fins a una planta depuradora que els tractarà abans d’abocar el líquid resultant al riu o al mar. El cost del tractament i l’ús d’un bé ...