Articles de la revista Agrocultura

Biomassa. Obtenir energia per produir i per viure

Ernest Tarradelles L’ús de la biomassa per a la producció d’energia no és res nou. L’aprofitament com a combustible de la llenya que recollim de la neteja del bosc junt amb la pastura dels animals són mètodes mil•lenaris d’aprofitament de la biomassa. Aquí expliquem un cas real utilitzat en una formatgeria. Biomassa. Obtenir energia per produir i per viure

Omplir el rebost per a tot l’any

Redacció Al final de l’estiu el tros ens dóna moltes fruites i hortalisses de temporada de què ens agradaria gaudir tot l’any. Les conserves són la sortida més habitual perquè el menjar no es faci malbé. Existeixen moltes tècnices i els resultats també són diferents. A Agrocultura us proposem un seguit de receptes per fer conserves i aprofitar millor tot allò ...

La xufa ecològica arriba des de València

Enric Navarro Valls La beguda més tradicional de l’estiu, l’orxata, ha estat la guanyadora del guardó “Premi producte ecològic de l’any” que Biocultura 2008 va atorgar durant la seva darrera edició. “Vita Xufa” és la primera orxata de producció ecològica del mercat, i la produeix l’empresa “Món Orxata”, de València. Ells mateixos ens expliquen com és el seu cultiu i quin ...

Farratge no ecològic. I el consumidor què?

Xènia Torras, d’Ecoconsum. Les situacions de sequera que ha viscut Catalunya en els darrers dos anys han provocat una escassetat de farratge ecològic que ha agreujat el dèficit que en pateix el sector de forma estructural. Des de l’autoritat de control competent, el Departament d’Agricultura, s’ha permès establir excepcions que permetin alimentar el bestiar amb farratge convencional sense perdre l’aval, situació ...

Maneig tradicional de l’hort a l’hivern

Marta Arce Vidal, enginyera agrònoma. Amb la col•laboració d’en Pep Tuson Valls. Quan arriba el fred, desprès d’una època de molta feina a l’hort, no l’hem de descuidar ja que encara ens queda feina pendent de l’estiu —emmagatzematge, maneig de les restes vegetals—, i n’arriba de nova per als nous cultius d’hivern, sembra, protecció del fred, hem d’anar preparant el tros ...

Vicent Martí, un llaurador especial

Pau Serrano i Magdaleno Vicent Martí, llaurador d’agricultura ecològica a l´horta de València i guardonat fa uns mesos per aquesta tasca, ens deixa compartir el seu dia a dia a la seua finca d’Alboraia, assetjada per la pressió immobiliària, projectes d’infrastructures i uns preus temptadors per la venda de les terres. L’original projecte de venda directa del producte fresc que cultiva ...

La Llei de llavors, plantes de viver i recursos fitogenètics

uan Manuel González i Juan José Soriano, de Red de Semillas “Resembrando e intercambiando”. La Red de Semillas ha fet nombroses propostes a la recent Llei sobre recursos genètics aprovada pel Govern espanyol. No totes han estat escoltades i els representants de la xarxa, d’àmbit estatal, mantenen els seus dubtes sobre la seva utilitat per garantir els drets dels pagesos i ...

Les piscines d’aigua natural

Carles Pérez i Gina Klamburg, biòlegs i tècnics d’aigües. Col•laboració d’Anna Bartolomé. Els éssers humans han conegut sempre el plaer de banyar-se a la natura. Amb gran enginy, els homes i les dones han portat l’aigua a prop de les seves llars per tal de poder gaudir del bany. Des de fa uns anys s’ha aconseguit crear piscines d’aigua natural, oferint ...

Els menjadors escolars ecològics comencen el curs

Alba Gros, periodista. Tant a Catalunya, com a les Balears i al País Valencià, comencen a haver-hi intents molt incipients d’introducció d’aliments ecològics en els menjadors escolars. A Andalusia s’ha engegat un programa ambiciós que veu en la restauració col•lectiva una forma d’impuls per augmentar el consum intern. Tothom té un ull posat a Itàlia, el país paradigma que ha pres ...

Una perspectiva històrica de la biodiversitat dels medis agrícoles

David Giralt, biòleg. L’agricultura és una activitat que, des del neolític, ha anat progressivament transformant el paisatge d’arreu del món i que, avui en dia, ocupa una superfície considerable del planeta. Després de milers d’anys d’assaig i error, els diferents pobles han anat perfilant el tipus d’agricultura més idònia per a cada regió i racó del món, donant com a resultat ...