Els impactes del canvi climàtic són evidents per a la població en general amb l’augment de les temperatures, amb la freqüència de dies de temperatures extremes, els períodes de sequera i la distribució de pluges. Però si un sector l’està vivint de forma especialment cruenta és el sector primari. Les condicions canviants de la meteorologia obliguen la pagesia a posar en qüestió i adaptar les pràctiques i el calendari habitual de les feines al camp. Entre les seves mans tenen les dues cares de la moneda, perquè d’una banda és una activitat econòmica que –com totes- emet gasos d’efecte hivernacle que acceleren el canvi climàtic, i per l’altra és el sector que més possibilitats té de contribuir a la seva mitigació a través de noves pràctiques agronòmiques.

En aquest escenari complex d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, la gestió del sòl és un dels punts fonamentals a revisar. La terra –amb tota la seva complexitat biològica- i el món vegetal són dels principals magatzems on acumular el carboni que ara es troba en excés a l’atmosfera. Amb l’activitat agrària, i especialment amb l’oxigenació i alteració del sòl que produeixen les llaurades, aquest carboni retorna a l’atmosfera, s’altera la microbiologia i l’estructura de la terra, i acaba disminuint la matèria orgànica, base de la fertilitat. Des de fa anys, un nou corrent va prenent força entre els sectors més innovadors i més sensibilitzats en relació amb el canvi climàtic. Són els pagesos i pageses que estan provant maneres de revertir processos de compactació del sòl, pèrdua de fertilitat i erosió que algunes pràctiques agràries han ocasionat, entenent que la terra és la base productiva i un ecosistema viu, no només un substrat que rep insums i dona aliments.

Fer xarxa per enfortir-se, sentir més seguretat i arribar més lluny

Ara, l’associació L’Era fa una nova proposta per posar en contacte aquestes sensibilitats a partir del que ha anomenat Xarxa pagesa de l’agricultura del sòl viu: trobades per compartir experiències relacionades amb la no llaurada, la sembra directa en producció ecològica de cultius extensius, el foment de la biodiversitat global, la regeneració de sòls degradats i l’augment de la productivitat sota una perspectiva agroecològica, és a dir sostenible ambientalment, social i econòmica. Una manera més per “enfortir la pagesia”, tal com explica la Gemma Comella, sòcia i tècnica de L’Era implicada en l’organització de la Xarxa. La primera trobada va aplegar una cinquantena de persones a Sant Jaume Sesoliveres l’11 de juliol. Pràcticament totes eren pageses de diferents subsectors: de la viticultura, la ramaderia, d’extensius, de fructicultura i altres. La de Sant Jaume va ser l’inici d’un programa de trobades que es celebraran a diferents indrets de Catalunya amb la intenció de compartir experiències, neguits i perspectives al voltant de l’agricultura del sòl viu, l’agricultura del carboni, carbon farming o agricultura regenerativa.

La jornada va començar amb la intervenció de Tomàs Llop, pagès del poble, productor d’olivera, ametller i vinya. Ell va parlar del seu recorregut professional, dels resultats de la gestió de les cobertes verdes -sense llaurar- i va exposar les seves observacions de l’impacte de la sequera en les finques que porta directament i en les finques d’arreu on fa treballs a compte d’altres. Una de les seves conclusions és que la pagesia ha d’ “entendre, observar i actuar en el moment oportú” per potenciar la regeneració del sòl i la vitalitat de la terra: “Aquesta és la veritable agricultura de precisió”, va assegurar.

La seva intervenció va obrir la tertúlia entre les persones participants, amb la moderació de Neus Vinyals, tècnica de l’associació L’Era, que va esperonar l’assistència dient “Teniu l’expertesa i la saviesa d’estar sobre la terra. La nostra feina ha de ser recollir les vostres experiències i ajudar-vos a compartir-les i a rebre-les.”

Entre les idees que van sorgir, va quedar clar que no es poden cercar solucions magistrals i que no totes les tècniques serveixen per igual a tothom. El tipus de terra d’una finca, el tipus de producció, la ubicació, el tipus de gestió feta històricament, la maquinària que s’utilitza… són aspectes que poden modificar els resultats d’una mateixa intervenció.

“En qualsevol cas, l’observació de la persona que està al peu del tros és importantíssima. Creiem que ha d’haver-hi un canvi de model i necessitem experiències pageses que comencin a avaluar les modificacions i les proves que fan, comparant dades i tipus de gestions durant anys i compartint les observacions per inspirar a d’altres”, explica Neus Vinyals, tècnica de L’Era.

Les proves a camp, de la mà de la pagesia més compromesa, serien les primeres passes per poder proposar estudis més complexes en les pràctiques que es vegin més prometedores. En aquest sentit, la col·laboració de pagesos i pageses es veu vital. “Necessitem la implicació de la gent, necessitem un feedback per saber si estem estirant cap a la direcció correcta en els plantejaments tècnics que fem i per saber quins són els reptes més importants de cada un dels sectors”, diu en Josep Ramon Sainz de la Maza, tècnic assessor, soci de L’Era i un dels impulsors de la Xarxa.

Un butlletí digital mensual per compartir informació

Per poder donar cos i sentiment de pertinença a la nova Xarxa pagesa de l’agricultura del sòl viu, l’associació L’Era ha començat la publicació mensual d’un butlletí digital que rebran totes les persones que hi estiguin interessades. El primer número ja va enviar-se a finals del mes de juny i ha tingut molt bona acollida.

“L’objectiu és fer córrer la informació al voltant de l’agricultura del sòl viu o agricultura del carboni: resultats d’assajos, experiències de finques del país o d’àrees properes, vídeos, novetats editorials, etc. A Internet ja hi ha molta informació, però és difícil saber-ne la veracitat i destriar allò que és important del que no ho és; i al capdavall, les persones el que valoren més és la informació de col·legues i persones properes amb circumstàncies productives i socioeconòmiques més similars”, va detallar Gemma Comella, tècnica agroforestal, sòcia i col·laboradora de l’entitat.

La redacció del butlletí té la col·laboració de l’entitat francesa La Vache Heureuse, inspiradora de la Xarxa catalana. A més del butlletí, l’entitat es planteja obrir altres canals que facilitin l’intercanvi d’informació entre les persones interessades, però no ha decidit encara quin serà.

Tant les trobades com el butlletí són possibles gràcies a una ajuda econòmica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que acabarà el mes d’octubre. “Necessitem finançament per continuar”, explicava en Josep Ramon Sainz de la Maza durant la trobada de la Xarxa, “i necessitem ser un grup important de gent per poder demanar a l’Administració que ens faci cas”.

L’Era té ara el compromís de mantenir i fer créixer la Xarxa a partir d’altres trobades que ja estan previstes arreu del territori català. Les següents seran el 6, 7 i 8 de setembre en forma de jornada tècnica del Pla de transferència tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, és a dir que hi haurà una part formativa destacada. Es faran a Campllong, Vallbona de les Monges i Constantí. En totes elles participarà el tècnic francès Konrad Schreiber, especialista en agricultura del sòl viu. Els programes i la informació es poden consultar a través d’aquest mateix web. La resta de trobades es faran a Pujalt, al Parc Agrari del Baix Llobregat i a Manresa.

L’èxit participatiu de la primera jornada ha animat els tècnics de l’associació amb relació al futur de la Xarxa: “Hem comprovat que la gent té ganes de millorar la gestió que fa de la terra des d’una perspectiva de respecte i de comprensió de l’ecosistema del sòl; i també que té ganes de compartir el coneixement que té i aprendre de la resta”, testimonià la Neus Vinyals.

Aquest projecte té el finançament de: