Els primers dies de desembre, l’associació Arbre et Paysage 66 va organitzar a Elna els Rencontres de l’Agroécologie, amb conferències i debats sobre l’escassetat de pluviometria, i possibles mesures relacionades amb la gestió del territori i l’agricultura.

Arbre, vil·la i paisatge

En la seva xerrada, Frédéric Segur va parlar de la importància de l’arbrat en ciutats i pobles com a element que depassa la funció estètica aportant múltiples serveis ecosistèmics: creació d’ombra, refrigeració per evapotranspiració, depuració de l’aire i infiltració i depuració de les aigües de pluja. L’arbre actua com a refrigerant del clima.

Avui dia, es reconeix que les ciutats són “illots de calor”, on l’excés de la presència de material no orgànic (quitrà i ciment bàsicament) reté molta escalfor de dia i l’allibera de nit. La solució més lògica i natural és treballar amb l’aigua i la vegetació, és a dir, amb l’evapotranspiració i l’ombra que ens ofereix l’arbrat i en general la vegetació a les ciutats.

Segons va explicar Frédéric Segur, com que els serveis ecosistèmics que ens aporten els arbres són proporcionals a la seva superfície foliar, i no pas al nombre d’arbres que puguem tenir, el més important és poder garantir que els arbres puguin créixer bé allà on els plantem. L’expert va referenciar un estudi americà segons el qual, les ciutats que tenen entre un 30 i 40% de la superfície amb coberta arbòria, són ciutats resilients als extrems climàtics.

Per abordar el tema en poblacions que vulguin resoldre aquest problema, les passes a seguir són:

1- conèixer què hi ha,

2- adoptar mesures per a protegir-ho,

3- plantar en bones condicions,

4- realitzar una gestió de perennització de la vegetació,

5- posar en valor l’arbrat mitjançant la pedagogia i poder exportar la idea a altres ciutats.

El ponent també va fer èmfasi en l’interès a permeabilitzar les poblacions perquè les zones verdes tenen la virtut d’evitar, en gran part, les inundacions a les ciutats i pobles.

Vegetació perenne i pluviometria

Cédric Cabrol va aportar durant la seva conferència la idea de la proporcionalitat directa entre vegetació perenne i pluviometria. La vegetació perenne, que està formada pels arbres, matolls i prats permanents, ens aporta, com a mínim, els següents beneficis:

– amb les seves parts radiculars implica activitat biològica als sòls i, per tant, major emmagatzematge d’aigua al mateix sòl,

– una menor albedo, que és la reflexió de la radiació solar, la qual cosa fa que no augmenti tant la temperatura ambient,

– una evapotranspiració que permet el transport de l’aigua amb l’ajuda dels corrents de l’aire.

El ponent va explicar que si fem desaparèixer la vegetació perenne en superfícies de grans dimensions, perdem aquests efectes, que finalment són els que contribueixen al bon funcionament del cicle de l’aigua, és a dir, els que fan ploure. Si alguna part de la natura desapareix, els equilibris que la sustenten també desapareixen. La vegetació és el principal factor de formació de nombrosos sistemes i processos terrestres, entre ells, el cicle de l’aigua.

Cédric Cabrol va presentar una animació de les imatges del satèl·lit on es veu la circulació de les tempestes al sud de França i nord de Catalunya durant sis mesos d’enguany, en les quals es veu que aquestes no arriben gairebé mai al Rosselló, comparativament amb la resta de territori. Aquest expert en agroclimatologia ho justifica per la reducció de la superfície de cobertes vegetals permanents a l’oest i al nord del Rosselló, i també en l’escalfament que produeix la ciutat de Perpinyà a l’est com a punt calent que atura les pertorbacions que provenen del mar. La seva recomanació: agroforesteria d’urgència aconseguint 40 arbres/hectàrea

Un sòl cobert contínuament

Konrad Schreiber va parlar de la importància de mantenir el sòl cobert el 100% del temps. Quan el sòl queda despullat de vegetació o de qualsevol coberta, pateix de forma directa les conseqüències de la insolació, la qual cosa porta a l’aridificació o desertització. La radiació solar, si no és absorbida per les plantes, és la pitjor enemiga del sòl i de la seva biologia. Quan incideix directament sobre el sòl es desencadena una reacció oxidant anomenada ‘reacció de Fenton’, pel nom del seu descobridor. En aquest procés, l’acció de compostos metàl·lics –com ara el ferro- provoca la descomposició del peròxid d’hidrogen (H₂O₂), que comporta la formació de radicals hidroxils (OH). Aquests radicals hidroxils són altament reactius (oxidatius) i afavoreixen fàcilment el trencament de compostos orgànics, de manera que degraden els nostres sòls. Per tant, és necessari que sempre hi hagi una interfície entre la terra i el sol: la vegetació.

Segons Schreiber, algunes pràctiques agrícoles poden afavorir la pluja:

– Cultivar plantes de cicles d’estiu sempre que sigui possible, ja que aquestes segueixen un cicle més proper a la natura que no pas els cultius d’hivern, que deixen el sòl nu molts mesos de l’any. De fet, el millor seria poder fer doble cultiu a les nostres terres. Els cultius d’hivern tots sols, fabriquen la canícula.

– No treballar el sòl, o fer-ho el mínim possible. Ara bé, cal fer aquest trànsit de pràctiques amb molt coneixement, ja que no és fàcil i pot comprometre la producció els primers anys si no es fa acompanyat de certes pràctiques i aportacions, i sobretot si no hi ha bona pluviometria. Per exemple, sabem que el magnesi ajuda a fer créixer les plantes sense massa aigua. Sabem que els aminoàcids són la forma de nitrogen que menys aigua i menys energia costa a les plantes. I sabem que el silici endureix les parets cel·lulars de les plantes, la qual cosa les ajuda a resistir millor la sequera també.

– Estructurar el paisatge de forma resilient, amb elements que ens hi ajuden, com els arbres i les tanques vegetals. Practicar una agricultura bioclimàtica, com per exemple el “bocage”, que seria un  mosaic de camps no massa extensos, delimitats per tanques vegetals i arbres entre ells. 

Com cultivar la pluja?

A la tarda, la jornada va dedicar-se a una dinàmica de debat entre l’assistència, amb el títol “Com cultivar la pluja?”. Hi van intervenir productors, representants d’organitzacions associatives de caràcter ambiental, polítics locals, personal de l’administració, ciutadans, naturalistes, formadors, etc…

Una de les conclusions més interessants és que les accions a emprendre han de partir de les dues realitats socials que hi ha als territoris: la societat urbana i la rural. Cal sensibilitzar les ciutats i les vil·les, reverdint-les, permeabilitzant-les i explicant el perquè; i també sensibilitzar el món rural i la pagesia pel seu impacte directe sobre una part important del territori.