Text: Redacció.
La carpocapsa i l’apomyelois són les dues plagues principals del noguer. La seva afectació és prou acusada com per comprometre la viabilitat del sector. Un projecte demostratiu ha validat estratègies millors per fer-hi front.
L’impacte de la carpocapsa (Cydia pomonella) i l’apomyelois (Apomyelois deratoniae) afecta de manera important la producció de nous a Catalunya. El projecte «Estratègies de cultiu en noguer» ha posat sobre la taula nous coneixements per reduir l’ús de fitosanitaris.
Un dels resultats més rellevants ha estat la validació de la posició òptima de les trampes de seguiment. Els assajos han demostrat que tant la carpocapsa com l’apomyelois es capturen amb molta més freqüència en trampes situades al terç superior de la copa dels arbres.
Aquesta troballa és especialment important perquè, fins ara, moltes trampes es col·locaven habitualment a la part baixa dels arbres. Segons els investigadors, aquesta pràctica podia donar una imatge distorsionada de la presència real de les plagues i dificultar la presa de decisions sobre els tractaments.
Una altra de les línies principals de treball ha estat aprofundir en el coneixement de la biologia d’aquests dos lepidòpters que poden convertir-se en plaga, i la seva relació amb les condicions climàtiques. L’equip investigador ha recopilat i analitzat dades obtingudes entre els anys 2019 i 2025 per descriure les corbes de vol dels adults i conèixer millor quan es troben actives les poblacions en diferents cultius hostes, especialment noguer i garrofer.
Els resultats mostren que, a la demarcació de Tarragona, l’activitat de les dues plagues s’inicia habitualment a principis de maig i es pot allargar fins a finals de novembre. També s’ha observat que l’apomyelois presenta una elevada dependència de les condicions ambientals i dels cultius hostes disponibles, fet que dificulta la predicció del seu comportament i posa de manifest la necessitat de continuar investigant aquesta espècie.
Els estudis també han permès obtenir informació preliminar sobre la sensibilitat varietal als atacs d’aquests lepidòpters. Entre les varietats avaluades, Franquette va presentar el menor percentatge de fruits afectats, amb un 5,7%, mentre que la resta van registrar valors compresos entre el 20% i el 33%.
Tot i que els investigadors remarquen que cal continuar ampliant les observacions per confirmar aquestes tendències, els resultats apunten que la varietat podria ser un factor rellevant a l’hora de planificar noves plantacions i reduir la vulnerabilitat davant les plagues.
El projecte demostratiu ha estat encapçalat per l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries). A més dels treballs de camp, el projecte ha reunit empreses, productors, representants de l’administració i experts en sanitat vegetal per identificar mancances i valorar noves alternatives de control. Entre les opcions analitzades destaquen els sistemes de confusió sexual, els bioinsecticides i les estratègies de control biològic, amb l’objectiu de reduir la dependència de les solucions químiques convencionals.
En conjunt, els resultats obtinguts proporcionen noves eines per millorar el seguiment el control de les principals plagues del noguer i contribueixen a reforçar la competitivitat d’un sector que, segons els experts, presenta potencial de desenvolupament i una producció insuficient per cobrir la demanda actual de consum.
