Text: Redacció.
La Xarxa de Menjadors Escolars Ecològics s’ha fet sentir fort en el seu primer Congrés. La convocatòria ha reunit prop de 300 professionals per debatre sobre el futur d’aquest servei que s’ofereix en els centres educatius. El reclam de l’entitat és clar: vol que el 2030 el 30% dels menjadors escolars de Catalunya comptin amb la certificació ecològica.
Primera taula del Congrés de Menjadors Escolars Ecològics | Imatge de Jordi Gatell / Cordegat.
La Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC) ha celebrat aquest dijous el seu primer congrés, sota el lema “Cap a uns menjadors escolars ecològics, de proximitat i saludables” que ha reunit prop de 300 professionals del sector al Col·legi de Metges de Barcelona. La trobada ha servit per presentar un manifest sectorial amb dotze demandes per transformar el model de menjador escolar a Catalunya.
Investigadors, representants d’escoles i associacions de famílies d’alumnes i professionals del sector alimentari han participat en aquest Congrés, que ha comptat amb tres blocs i la presentació del manifest sobre el futur dels menjadors escolars. Els blocs han tractat la salut infantil, alimentació i contaminants ambientals, el sistema alimentari, producció ecològica i territori i els menjadors escolars, compra pública i models de gestió, a través de ponències de professionals del sector reconeguts com el Nicolás Olea, Gonzalo Palomo Guijarro i Regina Monsalve Mayans.
XAMEC i la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) demanen al manifest sectorial que, el 2030, almenys tres de cada deu centres educatius catalans amb servei de menjador disposin d’un menjador ecològic certificat. Per al 2035, proposen arribar com a mínim a la meitat. Una de les demandes més immediates que es presenten al manifest afecta els pròxims concursos públics.
La proposta és que els plecs exigeixin compromisos verificables de compra d’aliments ecològics i que les empreses optin al contracte amb un mateix preu de partida. Així, oferir una rebaixa no donaria punts i es podria valorar què servirà cada empresa, amb quin personal i en quines condicions.
“Amb aquest congrés fem incidència política. Hem preparat un manifest i un memoràndum. Volem que les administracions ens escoltin i que les pròximes licitacions 2027-2028 es canviï de model, per això és molt important el que vindrà després del Congrés”, diu Alejandro Guzmán, portaveu de XAMEC, l’entitat organitzadora.
El manifest aprovat durant el Congrés defensa uns menjadors escolars, de proximitat i saludables. Elaborat per XAMEC i la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), defensa una transició cap a menjadors escolars basats en una alimentació ecològica i de qualitat, curosa amb la salut dels infants i que sostingui la pagesia arrelada al territori.
La iniciativa defensa que els menjadors escolars són molt més que un espai on dinar: són una eina de salut pública, educació i equitat, i també una oportunitat per impulsar la pagesia ecològica, l’economia local i la protecció del medi ambient. Per fer-ho possible, reclama un compromís ferm de les administracions, amb recursos econòmics suficients, condicions laborals dignes i una aposta decidida pels aliments frescos, de temporada i de producció ecològica certificada.
Compta amb dotze demandes que se centren en el futur dels menjadors escolars:
El manifest també proposa posar en marxa un programa de transició agroecològica escolar a partir del curs 2027-2028, crear ajuts públics específics per als menjadors ecològics certificats i establir mecanismes de coordinació, participació i control que garanteixin el compliment dels compromisos.
L’objectiu és que els diners públics destinats a alimentar els infants contribueixin també a construir un sistema alimentari més just, sostenible i connectat amb el territori.
La jornada va començar amb una primera taula dedicada a la salut infantil, alimentació i contaminants ambientals, moderada per Montse Escutia, presidenta de l’Associació Vida Sana. Va comptar amb el referent en salut ambiental i disruptors endocrins, Nicolás Olea, que investiga l’exposició a substàncies que poden interferir en el sistema hormonal, María Dolores Raigón, que estudia com influeix el sistema de cultiu en la composició nutricional dels aliments, Ferran Campillo, pediatre ambiental, Koldo Hernández, activista d’Ecologistes en Acció i Rosa García Segura, directora general de la fundació Rezero.
La moderadora d’aquesta taula, Montse Escutia, va dir: “Tota l’alimentació dels infants hauria de ser lliure de residus de pesticides, hauria de tenir la màxima qualitat i hauria de contribuir a tenir una producció d’agricultors i agricultores al territori per garantir la producció ecològica i de proximitat que pugui arribar a tots els menjadors escolars”.
Seguidament, Marc Talavera va moderar el segon bloc, centrat en el sistema alimentari, producció ecològica i territori. Josep Mestres, secretari del Consell Rector d’Hortec SCCL i soci cofundador d’APACAT, va destacar la importància de l’enllaç entre escoles i les productores: “És important posar en valor la necessitat que hi ha de compra per part de les escoles de producte ecològic. Tant per la salut dels infants com per la promoció d’aliments de qualitat, proximitat i ecològics que tenim al territori”.
Aquest bloc també va comptar amb la presència de Gonzalo Palomo Guijarro, president de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), la investigadora Marta G. Rivera-Ferre, Piero Carucci, responsable de l’àrea d’educació i dinamització local de CERAI, i Javier Guzmán, de Justícia Alimentària.
El darrer bloc va abordar els reptes operatius dels menjadors escolars: licitacions, criteris de puntuació, qualitat alimentària, segells de garantia, gestió real del servei i capacitat de transformació de la compra pública. Moderat per Auxi Vecina Jiménez, i amb la presència de grans professionals del sector, va permetre parlar sobre els menjadors escolars, la compra pública i models de gestió.
Regina Monsalve Maians, presidenta d’Intereco, va tractar el sistema de garantia de productes: “Des d’Intereco, no només certifiquem consum, productors, l’elaboració de productes, etc. També certifiquem i garantitzem la cadena completa. És a dir, com arriba als comerços, o el més important, com arriba als menjadors escolars”. El bloc va comptar, també, amb la participació de Paola Hernández, Ximena Lazo Vitoria, Joan Maria Ribas i Katrin Kößler.
La Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya és una xarxa de menjadors escolars que té la funció d’agrupar i coordinar diferents entitats i productors, distribuïdors i empreses de restauració col·lectiva del sector agroecològic. La seva missió és impulsar i consolidar un model de menjador escolar basat en l’agroecologia.
L’entitat, nascuda l’any 2016, aposta per un model alimentari agroecològic als menjadors escolars, entenent aquests espais com una eina de transformació social, educativa, ambiental i política. En el seu dia a dia, treballa per visibilitzar que aquest model és possible i per sensibilitzar el conjunt de la societat sobre la necessitat d’avançar cap a una alimentació saludable, sostenible i justa.
Un dels darrers projectes de l’entitat és la consolidació i el desplegament del segell Ecolocal, la primera certificació oficial per a menjadors escolars, restaurants i col·lectivitats que acredita la presència d’aliments ecològics i de proximitat. Inclou la definició dels criteris d’adhesió, els mecanismes d’auditoria i la seva incorporació a les licitacions públiques.
