Text i imatges: Gemma Comella. Associació L’Era.
Per als ramaders que basen la seva producció en l’herba, l’estiu 2026 serà recordat durant uns anys. La sequera i les altes temperatures han assecat les pastures abans d’hora, i això els ha obligat a canviar les estratègies alimentàries habituals. Quines conseqüències pateix el bestiar quan pastura herba seca? Com podem compensar-les?
Ramat de vaques pasturant.
Aquest mes d’octubre, en Bruno Vasquetto (ramader especialista en ramaderia regenerativa a l’Argentina) i en Roger Rabés van ser a Mas la Sala per impartir un curs de ramaderia regenerativa. Allà, entre d’altres coses, van aprofundir en algunes estratègies per a seguir produint en les temporades més seques de l’any.
En el moment en què el farratge al camp se’ns asseca, baixa el seu contingut en proteïna i puja la cel·lulosa. Això porta directament a què l’animal tingui més problemes per digerir, en conseqüència redueixi la seva ingesta i, per tant, disminueixi el seu creixement diari.
El farratge sec té poc nitrogen, que és l’aliment dels bacteris ruminals. Com que els microbis del rumen no tenen prou nitrogen per créixer, treballen més a poc a poc i la digestió es torna molt lenta. Com que el sac de l’estómac està ple durant més temps, l’animal perd la gana (baixa el consum) i, en menjar menys, acaba perdent pes i condició corporal.
Podríem dir, doncs, que l’herba seca d’alguna manera para la fermentació. Seria com el que passa en un procés de compostatge en el qual cal ajustar la relació C (carboni)/ N (nitrogen), però en aquest cas, al rumen. Quan manca nitrogen, la fibra queda en espera, ja que no hi ha prou activitat bacteriana per a digerir-la.
Per a una vaca adulta reproductora, la proteïna bruta que ha de contenir el total de la dieta ha d’estar entre un 7% i un 8% (pes brut sobre la matèria seca del que mengen). Amb aquesta quantitat, el rumen pot mantenir bé la seva activitat microbiana, fer una bona digestió i, en conseqüència, fer una bona conversió dels nutrients de la dieta en guany de pes diari. En el cas d’animals reproductius, farà que es puguin mantenir les capacitats reproductives.
Cal avançar-nos a aquest fet i suplementar uns dies abans de tenir l’herba seca als camps. La suplementació ruminal es fa perquè l’animal no perdi condició corporal i per mantenir la seva capacitat reproductiva quan la pastura és seca.
Això no serveix per a aquells moments en què no hi ha pastura, ja que es tracta de cobrir una part de la dieta que es troba en dèficit, no pas d’alimentar en el seu global a l’animal. Aquest nitrogen es pot donar en forma directa o bé en forma de proteïna vegetal.
Proteïna disponible al camp:
Pes mitjà d’un animal x consum de matèria seca (MS)/dia:
450 kg/UBG(unitat de bestiar gros) x 3% = 13,5 kg MS/dia i UBG
Suposem que tenim un camp de festuca, i segons la taula, el seu % de proteïna bruta (PB) és de 6,5%:
13,5 x 6,5% (camp de festuca) = 0,88 kg PB/dia i UBG
Font: Feedipedia.
Necessitat de suplementació:
Si el que es vol és donar un 8% de PB a la dieta (per exemple) l’aportació seria:
13,5 x 8% = 1,08 kg PB/dia i UBG.
La bretxa teòrica és de 1,08 – 0,88 = 0,2 kg
Un tortó de gira-sol, per exemple, amb un contingut del 32% de PB podria servir per suplementar. Per calcular la quantitat orientativa que hem d’afegir a la dieta fem:
0,2 / 0,32 = 0,625 kg MS/dia
Important: no es pot oblidar l’aigua sempre que es dona suplementació proteica!!
Font: Feedipedia. Nota: els rangs sense citació individual són estimacions orientatives de composició, no garanties comercials.
Si suplementem el rumen amb nitrogen, cal també donar-li una part d’aliments energètics per tal que la microbiota pugui construir els aminoàcids, que és el que necessita l’animal per créixer i desenvolupar totes les seves funcions.
L’energia l’aportem amb cereals (ordi, blat de moro, civada, blat, espelta …), i puntualment es pot afegir una mica de melassa com a energia concentrada (aleshores cal mesurar bé les dosis). La polpa de remolatxa és també un molt bon complement energètic per als remugants si la tenim a l’abast.
Sempre que fem aquesta suplementació és fonamental fer el seguiment dels animals. Per exemple, si les femtes es tornen massa líquides és que segurament ens estem excedint en PB. Si són més aviat anellades, en canvi, potser no estem arribant a fer l’efecte desitjat. Fer el seguiment de la condició corporal dels animals també és important per veure l’efecte de la suplementació proteica.
La pastura multi espècie permanent, en alguns casos, pot evitar aquesta suplementació de nitrogen si hi ha espècies com l’alfals, la trepadella, el lotus, trèvols i altres lleguminoses barrejades amb les gramínies, sempre que aquestes es mantinguin verdes en l’època seca.
Imatge de estoc en peu o pastura diferida.
L’estoc en peu és també una estratègia molt interessant que es pot aplicar en èpoques seques en què l’herba del camp s’asseca abans que els animals l’hagin pogut aprofitar. En lloc de dallar i embalar aquesta herba que preveiem que s’eixugarà, el que fem és deixar que completi el seu cicle de vida al camp i dempeus. D’aquesta manera, durant l’estiu florirà, granarà i s’esllavorarà. Aquesta estructura de coberta del sòl el protegeix de les calors extremes i hi manté la vida. Així, amb les primeres pluges de finals d’agost, serà capaç de néixer i rebrotar herba.
Aquesta estratègia farà que hi hagi una estructura alta d’herba seca -per tant, amb dèficit de nitrogen en relació amb la quantitat de fibra- i, al mateix moment, que hi hagi un estrat inferior d’herba tendra que pot aportar part de la proteïna fresca a l’animal en moment de la ingesta. D’aquesta manera es podria dir que la dieta seria equilibrada, o més equilibrada. A la vegada, el trepig dels animals ajuda a sembrar les granes esllavorades de l’herba seca.
Com s’acostuma a dir: MENJAT, CAGAT I SEMBRAT!!
