En Josep Marrugat és productor de vinya amb 13 hectàrees, a l’Alt Penedès, i també quatre hectàrees d’oliveres. Fa 20 anys que va decidir no remenar la terra, només passa els discos. Ara és un exponent d’agricultura regenerativa. Parlem amb ell de la seva terra i també de la seva feina a Unió de Pagesos, on va ser responsable nacional del sector de la vinya i el vi fins al mes de febrer del 2025. Actualment, forma part de la Comissió permanent del sindicat i coordina tres àrees: política territorial, urbanisme i paisatge, i agricultura i ramaderia ecològica. Acaba de fer 60 anys i ara com ara no té ningú que el rellevi. A més, ja nota en carn pròpia la pressió urbanística, ja que ben aviat, una de les seves vinyes s’urbanitzarà.
Text i imatges: Alba Gros.
Josep Marrugat assegut a la seva arada de discos.
Explica’ns el recorregut de la teva finca.
Jo feia un maneig bastant tradicional: a l’hivern no es feia treball del sòl i a la primavera i estiu sí. Sempre amb la intervenció d’un ramat d’ovelles que entrava a pasturar; però ara s’ha jubilat el pastor… Una petita tragèdia que condiciona la gestió de les cobertes i l’aplicació de fems com a fertilitzant. No poden desaparèixer més ramats i pastors; ens en calen molts més.
Per què vas deixar de llaurar?
Doncs el 2004 vaig anar a la Fira de BioCultura, vaig comprar un llibre de Masanobu Fukuoka, on parlava de no llaurar i de fer la mínima intervenció a la terra. Em va convèncer i vaig llançar-me a la piscina: vaig gestionar les herbes amb la picadora i va anar prou bé. A partir d’aquí vaig deixar de llaurar, pràcticament. Ho faig amb els discos, que es claven molt poc i com que hi ha tanta herba, el treball és molt superficial. 10 anys després, el 2015 em vaig apuntar al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), i fins avui. I cada vegada més amb l’obsessió d’augmentar la matèria orgànica i l’activitat biològica del sòl amb la mínima intervenció. Això és com un mantra que he anat repetint sempre.
Com ha evolucionat la teva vinya?
La vinya ha anat relativament bé. Ha costat més que uns camps llaurats, evidentment, i sobretot quan he hagut de plantar una vinya nova. Sempre deixo un període bastant llarg de repòs, però, tot i això, costa d’instaurar el conreu i els primers anys es fan més llargs. Costa molt, és molt lent. Hi ha qui diu que al principi s’hauria de fer un control convencional i després anar cap a les cobertes vegetals… Jo he estat bastant radical i m’ha costat bastant.
Quin preu has pagat per poder fer aquest canvi de gestió?
Un preu car, però sobretot per la baixada de producció que hi ha. Perquè tu pots veure que tens un sòl que evoluciona molt bé, però això no significa que el conreu estigui evolucionant tan bé. És un procés més llarg del que en principi jo em pensava. Jo em pensava que amb 10 anys podria fer el canvi, i també han estat 10 anys complicats; al final van aparèixer uns anys de sequera molt determinants, i de 10 anys res: han estat 15 o 20 anys per donar-li el tomb. Això és molt de temps i és un projecte gairebé de vida.
Tu ho recomanaries?
Jo ho recomanaria, però que sàpiguen on es posen. Tenim un sòl que ha estat degradat, que ha estat explotat i potenciar-lo a un nivell més natural, que faci les seves funcions des de la microbiologia i des de la matèria orgànica, és complicat.
Ara, la Denominació d’Origen Penedès és 100 % ecològica. Tu ets vocal d’aquesta DO. Com ha anat?
Hi ha 4.000 hectàrees inscrites. No s’ha de confondre això amb les 25.000 hectàrees de cava que també hi ha al Penedès i formen una DO complementària. En vi va haver-hi un període de transició de tres anys per a la conversió en ecològic. És una aposta decidida per donar més valor i també per ser conscients de l’entorn d’on som i fer una agricultura respectuosa.
Bàsicament és un tema de mercat?
Bé, sí i no. Ha estat un tema de mercat perquè ho han demanat les cases comercials, però també per les directrius de la mateixa DO, i perquè s’ha incentivat pels ajuts. Tot plegat ha fet que anem cap aquí. El que passa és que… no hi ha un convenciment 100 %. O sigui, la gent no està del tot conscienciada i quan hi ha riscos de míldiu, per exemple, voldrien eines per poder actuar més contundentment, perquè no estan massa disposats a perdre alguna collita. En producció ecològica has de donar per entès que pot haver-hi anys, com enguany, que la cosa ha anat rodada, però pot haver-hi anys molt complicats, com el 2020. Amb el coure fas el que fas, perquè és un metall pesant i està limitat.
El nombre de productors ecològics va baixar el 2024 i el 2025. Quina anàlisi en fas?
Significa dues coses. D’una banda, que el producte no és prou apreciat perquè sigui viable comercialment i, d’altra banda, en l’aspecte productiu, a vegades costa de trobar el desllorigador del maneig, de com treballar amb les plagues i malalties i amb la casuística pròpia de la producció.
Tu ara ets un referent en agricultura regenerativa i fas producció agrària ecològica. Ara han sortit entitats o empreses que certifiquen aquesta agricultura regenerativa, però no totes demanen que aquella finca que certifiquen sigui també ecològica. Poden conviure les dues certificacions?
Jo penso que no. Tant de manera particular com des del sindicat tenim molt clar que la producció regenerativa comença per l’ecològica. I després podem parlar de cobertes espontànies, cobertes sembrades, maneig, llaurades mínimes o superficials o el que sigui. Però és indispensable que sigui una agricultura lliure de tòxics i que estigui certificada com a eco.
La Generalitat està preparant la certificació de la producció agrària sostenible. Com ho esteu portant des d’Unió de Pagesos?
Unió de Pagesos és molt gran i hi ha molts interessos. Jo puc parlar per boca del sector ecològic, que això ho veu molt malament, per la confusió que crea entre productors i consumidors. Costa molt d’explicar que un producte no és ecològic, però és sostenible, o que és sostenible, però no està inscrit al CCPAE i, per tant, no és ecològic. El nom no és honest. L’agricultura que és més sostenible, és l’agricultura ecològica.
De fet, hi ha qui opina que un producte certificat ecològic que ens arriba, per exemple, del Canadà, no és pas ecològic realment. Tu creus que al reglament de la producció agrària ecològica li toca avançar i tornar-se més exigent?
Sí que li cal, li cal. Però si fem una producció molt restringida, molt controlada i molt sana, però molt cara i molt escassa, farem una alimentació molt elitista. Uns podran menjar pollastres eco i els altres només els que pugen amb vuit setmanes, no? Vull dir que hauríem de poder estendre una manera de produir ecològic a una capa important de la gent, un consum normalitzat.
UP inclou els que fan producció ecològica i els que fan producció convencional. Com es poden defensar els interessos d’aquests dos grups, quan a vegades es confronten?
Sí [i riu]. Però és com la vida mateixa, no? I els consumidors poden ser els mateixos, fins i tot, perquè poden consumir d’una manera i de l’altra. Tenim clar que és més sa consumir ecològic, però bé, els altres aliments no són dolents
No estem en contra de tot; estem a favor d'una biodiversitat més propera al que és l'agroecosistema.
Un tema controvertit són els transgènics.
Nosaltres tenim consensuat que estem en contra dels transgènics. L’altre tema és si l’edició genètica és o no un transgènic, perquè no hi posen ADN d’un altre gènere, sinó que fan un encaix de boixets i canvien les posicions, segons expliquen. I aquí el debat que s’obre és si es considera que al canviar una part, canvia tot el conjunt o només canvia aquella part. Si a algú li canvien, per exemple, un os, pot ser que els moviments de tot el cos se’n ressentin, que adopti postures diferents de les que tenia abans, millors o pitjors, però diferents.
Els investigadors tenen molt clar que les noves tècniques genòmiques no creen organismes transgènics, que són molt segures i que s’ha d’agilitzar el seu ús, registrar, patentar i cultivar o procrear en el cas dels animals. Nosaltres pensem que això ha de ser més segur. Que es pugui investigar, sí, però que es pugui comercialitzar, no. Aquí també caldria dir que en la recerca pública moltes vegades s’afavoreixen empreses privades, que acaben patentant els productes finals i traient-ne beneficis. Si es fan servir diners públics, no s’han de privatitzar els guanys.
En teoria, aquestes noves tècniques genòmiques aportarien plantes més resistents a certes malalties i a la secada, per exemple. És llaminer, no?
Totes aquestes tècniques, el que fan és seleccionar molt un tipus de llavor o un tipus d’animal i després multiplicar-ho. D’aquesta manera s’empobreix la biodiversitat. No estem en contra de tot, estem a favor d’una biodiversitat més propera al que és l’agroecosistema. Hem d’estar molt amatents amb això. No sé si permetre-ho o no, però de moment, molt amatents.
Ets responsable de l’àrea de política territorial, urbanisme i paisatge. Cada vegada hi ha més àrees agràries que acaben amb instal·lacions de plaques fotovoltaiques.
Hi ha contenciosos sobre moltes instal·lacions fotovoltaiques perquè no s’han fet bé les compensacions. Aquestes compensacions depenen del que s’afecta i del que es compensa. Si un parc fotovoltaic afecta camps de cereal, després es compensa amb una superfície molt menor de fruites del regadiu, per exemple. El nostre interès és que es recuperin espais agraris a canvi de l’afectació que hi ha sobre el mateix espai agrari.
En camps de cereals deu sortir econòmicament a compte…
Sí, aquí hi ha una casuística que és molt determinant. Primer, que amb prou feines el 50 % de la terra que es treballa és de propietat. Llavors, quan arriba una proposta aliena a l’activitat agrària en una terra arrendada, la pagesia que la treballa no hi té res a fer, perquè la rendibilitat d’un camp fotovoltaic en relació amb un camp d’extensius és de 10 a 1, pràcticament, o de 15 a 1. De 100 euros que et pot donar un pagès per sembrar cereal, a 1.000 euros o 1.500 euros per hectàrea i any que et pot oferir una activitat energètica. Llavors, és clar, la competència sobre la terra és brutal, i sobre l’activitat agrària també.
Quan aquesta mateixa situació passa amb finques pròpies del mateix pagès, la situació canvia. Sembla mentida, però es viu i es veu diferent. També està passant en l’àmbit de les macrogranges. Quan aquestes macrogranges que s’estan instal·lant pel territori necessiten un pla de dejeccions, i per tant terra on abocar-les, poden oferir el doble d’un pagès tradicional, mitjà o petit, que tingui una granja més petita.
Per tant, hi ha competència a tres bandes: parcs fotovoltaics, purins i cultius. No seria lògic pensar que aquestes empreses d’energia puguin posar aquests parcs en altres llocs?
També estem fent feina en aquest sentit. El que passa és que, malauradament, la rendibilitat del sector és molt baixa. Estem mirant de preservar-ho tant sí com no, perquè quan et posen una instal·lació d’aquestes, la situació és molt definitiva. Es parla de l’agrivoltaica, però és complicat conrear i fer l’activitat de les plaques al mateix temps. I les plaques donen prou rendibilitat per menystenir la producció agrària, així de clar. Però, és clar, la producció agrària sosté la sobirania alimentària. Al govern li hauria d’interessar preservar la producció agrària i preservar la pagesia. O sigui, l’activitat agrària arrelada al territori i fora dels grans grups d’inversors i de les grans empreses. I aquest és el motiu de ser de la Unió de Pagesos: la defensa de la petita i mitjana pagesia tradicional.
"No és només un conflicte entre usos del terreny, també és un conflicte entre models de negoci"
Josep Marrugat en una de les parcel·les de vinya que porta.
Una altra de les pressions arriba per part de la indústria agroalimentària, que està pressionant per convertir zones de secà en zones de regadiu.
Aquest no és només un conflicte entre usos del terreny, també és un conflicte entre models de negoci. Aquí veiem que hi ha una pagesia tradicional amb unes superfícies, un tipus de maneig, sovint amb unes cooperatives al darrere, que s’han quedat una mica ancorades en el temps. I aquest model està en crisi, com ho ha estat el comerç tradicional davant les grans superfícies. En el nostre cas, a l’altre costat tenim l’agronegoci, que veu oportunitats i aspira a tenir finques molt grans. Si cal gent, ja la desplaçaran des de la ciutat: venen amb furgonetes organitzades per empreses de serveis, fan la feina i se’n tornen.
I és aquest el model que a vegades ha promogut o promou la transformació de secants en regadius. Acaparen la terra per produir el que sigui: pistatxos, fruita dolça, olivera, ametller en intensiu i els conreus amb més valor, desplaçant totalment la pagesia de sempre, la pagesia tradicional. Són finques immenses de centenars d’hectàrees. No és que sigui una agricultura majoritària, però va avançant en detriment de la de tota la vida.
Tal com ho pintem, sembla que la pagesia fos la víctima i no hi pogués fer res. Com es pot empoderar?
La manera d’empoderar-se és participar en el comerç. O sigui, la pagesia que pugui hauria d’arribar a tancar el cercle i fer el pas de la comercialització. Si no, són pell, i són pell també les cooperatives, perquè no aguanten aquesta embranzida de la gran indústria. Es queden sense producció.
Un altre front obert en el sector agrari és el relleu generacional.
Tot el tema del relleu és difícil. S’estan fent coses: hi ha ajuts al relleu, hi ha ajuts per a qui cedeixi l’explotació i també per a qui l’agafi… Però costa, eh? Ja és una tendència de fa molts anys. Recordo que quan em vaig incorporar, fa gairebé 37 anys, vaig anar a la cambra agrària a gestionar l’alta a la Seguretat Social (les cambres agràries podien fer aquesta gestió, en aquell moment). Em vaig trobar dos companys que tramitaven la jubilació sense problema, però quan va ser el meu torn, el de l’oficina ni es recordava com es feia una alta, de tan poques com en gestionava!
Revolta Pagesa està participat d’aquesta pagesia més petita, més lligada al territori. Com ho ha viscut UP? Creieu que els sindicats estan de capa caiguda?
Hi ha hagut unes eleccions i hi ha hagut uns resultats1. És una democràcia representativa. Però és cert que estem en una crisi de participació democràtica i social, on cada vegada té més preponderància l’acció i el pensament individual. Llavors, les feines per al col·lectiu pateixen.
En aquest context de poca participació i de qüestionament del funcionament i de moviments populistes, sorgeixen moviments, més aviat patrocinats per la ultradreta, que ho estan qüestionant tot. Tampoc no volen oferir una resposta i una solució, sinó que són més aviat moviments reaccionaris. Els sindicats, evidentment, ens ho hem de plantejar, ens hem de plantejar els motius de l’abstenció, dels vots nuls, i de la falta de participació que tenim.
Creus que la gent sap tot el que fa Unió de Pagesos?
No. Hem de ser capaços de valorar tota la feina que es fa, perquè hi ha 50.000 coses en què participem diàriament. La gent a vegades no és conscient de tot l’esforç que suposa això i de la necessitat d’estar connectat amb aquesta dinàmica. Si no treballem, doncs ens posaran els parcs solars, ens posaran plantes de biogàs, ens aprovaran els transgènics i diran que són ecològics… En definitiva, ens canviaran tota la manera de ser i de funcionar i només se n’adonaran els quatre espavilats que ho han dissenyat.
El que cal és anar picant pedra. Tenim la responsabilitat que som el sindicat majoritari i hem d’anar fent consensos interns i externs per no deixar ningú enrere: defensar el pagès més productivista i el que pensa que ha de ser el més respectuós i ecològic possible.
Una última pregunta: si tinguessis una vareta màgica o si fossis conseller d’Agricultura, tu què creus que necessita ara la producció agrària a Catalunya? I la producció agrària ecològica?
Necessita estar més valorada i ser més diversificada. O sigui, no podem estar especialitzats en uns conreus o una ramaderia que anem exportant i en fem tres vegades més del que necessitem, mentre que, per altra banda, hem d’importar productes bàsics. I no pas perquè no els puguem fer.
També necessita apropar més la producció i el consum i tenir més sobirania, aprofitant cada territori de Catalunya pels conreus que siguin més idonis per aquell lloc, fugint dels monocultius i de la cria de porcs. 🍀
