Mallorca: el Congrés Internacional de Ramaderia Regenerativa supera les expectatives
Font: APAEMA
Mallorca ha acollit entre els dies 20 i 21 de novembre el I Congrés Internacional de Ramaderia Regenerativa, amb la fita d’evidenciar que és un sistema clau per al futur i la viabilitat del primer sector en conjunt. L’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca n’ha estat la impulsora i organitzadora, en el marc del projecte Pasture+.
Una de les sessions del Congrés | Imatge d’APAEMA.
Els dies 20 i 21 de novembre, el campus de la Universitat de les Illes Balears ha estat l’escenari del I Congrés Internacional de Ramaderia Regenerativa, organitzat per APAEMA amb la col·laboració de la UIB i el projecte estatal PASTURE+. La bona rebuda i assistència ha superat les expectatives de la mateixa organització.
Amb el lema “Rendibilitat, societat i serveis ambientals”, el Congrés ha reunit el sector ramader, tècnic, investigador i representants institucionals per abordar els reptes i oportunitats d’un model ramader capaç de regenerar sòls, capturar carboni, millorar la biodiversitat i reforçar el teixit social i econòmic rural.
UNA NOVA MIRADA SOBRE LA RAMADERIA
La ramaderia regenerativa proposa un canvi profund en la manera de produir aliments d’origen animal, situant la salut del sòl, dels ecosistemes i la qualitat dels productes com a eix central.
Al llarg de dues jornades, el Congrés ha explorat experiències de gestió holística de pastures, maneig adaptatiu, comercialització amb valor afegit i avaluació dels serveis ecosistèmics que genera la ramaderia ben gestionada.
Millor coberta vegetal, sòls més resilients a la sequera, més benestar animal i capacitat de mantenir la producció en condicions climàtiques adverses
Entre les ponències més destacades, un missatge gravat de l’ecòleg Allan Savory, referent mundial en aquest àmbit. També s’hi han presentat projectes de recerca aplicada i experiències de ramaders i ramaderes que ja estan transformant els seus sistemes productius a les Illes i a la resta de l’Estat.
TRANSFORMACIONS REALS
Millor coberta vegetal, sòls més resilients a la sequera, més benestar animal i capacitat de mantenir la producció en condicions climàtiques adverses. Aquestes són les conclusions que va exposar Magdalena Adrover, veterinària d’APAEMA i responsable del projecte Pasture+, després de tres anys de seguiment en nombroses finques ramaderes de l’illa que practiquen maneig holístic.
Una de les visites organitzades durant el Congrés | Imatge d’APAEMA.
Els testimonis de ramaders de les Illes i també de la Península, que participaren en el Congrés, van donar solidesa a les aportacions de Magdalena Adrover. Ells mateixos explicaren com l’aplicació d’aquestes tècniques els ha suposat millores evidents en productivitat, salut del ramat, comportament animal i regeneració de pastures.
UN ESPAI DE TROBADA I VISIÓ COMPARTIDA
El congrés ha volgut fomentar el diàleg entre el món científic, el ramader i l’institucional, i crear una agenda comuna per avançar cap a un model agroalimentari més resilient i arrelat al territori.
A més de les conferències, l’esdeveniment ha ofert taules rodones temàtiques, espais de debat, visites tècniques i una mostra de productes ramaders regeneratius, amb l’objectiu de donar visibilitat a les pràctiques que conjuguen rendibilitat econòmica i beneficis ambientals.
Exemplars de vaquí en una visita del Congrés | Imatge d’APAEMA.
LA IMPLICACIÓ DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES NO ES CONCRETA
Des de l’organització insisteixen en el fet que la regenerativa no forma part d’una producció amb una marca que se suma a tantes altres, sinó tècniques per incorporar a la ramaderia en conjunt i donar-li un futur.
En aquest sentit, Magdalena Adrover s’ha lamentat que “És una llàstima que tots els polítics que intervingueren a la primera jornada insistiren que farien feina per a tot el sector ramader i no només per aquesta ramaderia amb tècniques regeneratives, mostrant que no ho veuen realment com una eina per a reconvertir i enfortir el sector en conjunt. ”
Així mateix, Adrover reclama que tot el coneixement que s’ha exposat en l’esdeveniment sigui objecte d’atenció. “[la classe política] han demanat que volen conèixer amb més concreció els resultats de viabilitat econòmica d’aquestes pràctiques i com es monitoren per poder concretar si se’ls dona suport. Hem muntat un congrés de dos dies en què s’ha donat moltes respostes a aquestes preguntes i, en canvi, en acabar les seves exposicions han partit sense quedar-se a escoltar allò que s’explicava sobre la qüestió.”