Inici » L’arç groc: nou cultiu resilient i nutritiu als Pirineus

L’arç groc: nou cultiu resilient i nutritiu als Pirineus

En un racó de la Cerdanya, al Pirineu català, prats d’alta muntanya abandonats han recuperat vida gràcies a un cultiu insòlit al país: l’arç groc (Hippophae rhamnoides). Ric en compostos nutricèutics i amb resistència a condicions agro-climàtiques desfavorables, aquest fruiter obre la porta a diversificar l’agricultura pirinenca i a generar noves oportunitats econòmiques i d’innovació en el sector agrari. Els autors ens parlen de les seves necessitats agronòmiques i de la peculiar gestió de la collita.

Text: Joan Casals i Raimon Cortada. Amb la col·laboració d’Alba Gros
Imatges: Raimon Cortada.

Arç groc Hippophae rhamnoides

Fruits d’arç groc, encara a l’arbre.

De les més de 350.000 espècies vegetals descrites, aproximadament unes 7.000 són cultivades per diferents usos, incloent-hi alimentació, construcció, generació d’energia o medicina. A més a més, els humans utilitzem més de 25.000 espècies per usos ornamentals i paisatgístics.

De tota aquesta diversitat, les societats humanes hem domesticat completament per usos alimentaris 250 espècies, les quals formen la base de la nostra alimentació. És sabut, però, que només tres espècies (arròs, blat de moro i blat) aporten més del 50% de les calories que ingerim, indicatiu del coll d’ampolla que exerceixen els sistemes alimentaris actuals sobre la biodiversitat comestible.

Resta, doncs, tot un món vegetal per descobrir-ne el potencial agrícola, alimentari i nutricional. Incorporar, però, noves espècies cultivades a l’agricultura comporta reptes importants, essencialment la generació de coneixement agronòmic per fer-ne viable el seu cultiu i la creació d’estratègies de comercialització per fer arribar els productes a les persones consumidores.

A Catalunya, en els darrers anys, hem incorporat noves varietats exòtiques de cultius ja coneguts: el pak choi o la mizuna –que són subespècies de Brassica rapa, a la qual pertanyen els naps–; els wosuns o enciams espàrrecs pertanyents a l’enciam cultivat (Lactuca sativa); i el wasabi (Eutrema japonicum). Així i tot, la introducció de noves espècies és un fenomen rar i poc explorat, tot i el potencial que pot tenir per dinamitzar sistemes agrícoles.


L’ARRIBADA DE L’ARÇ GROC

A la Cerdanya, impulsat pel Raimon Cortada i l’Arturo Romero, s’està treballant per introduir el cultiu de l’arç groc (Hippophae rhamnoides), un arbre fruiter del qual no es coneixen experiències anteriors al territori. La seva particularitat és l’elevat contingut del fruit en compostos nutricèutics, principalment vitamines (C, E), carotens, compostos fenòlics i àcids grassos (omega-3, 6, 7, 9), que el fan un bon material per elaborar productes vinculats a la salut.

No és d’estranyar que aquest arbre vagi cridar l’atenció d’en Raimon, que està al capdavant d’uns laboratoris que n’han d’importar molta quantitat per processar-los aquí a Catalunya. De fet, es tracta d’una estratègia on tothom hi surt guanyant: ell cobreix part de la seva demanda amb un producte de qualitat pròxim, i la comarca guanya una iniciativa agrícola dinamitzadora del territori que es pot extrapolar a altres finques de la zona, contribuint a revertir el procés d’abandonament del sector primari.

El cultiu s’està realitzant en prats abandonats d’alta muntanya (1500 metres d’altitud), uns terrenys d’alt valor ecològic, però que presenten serioses limitacions agronòmiques. L’arç groc està aconseguint fer-hi reviure una agricultura que s’hi introdueix respectant-hi els valors naturals (…)

Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.

Pots comprar-lo en format digital a https://www.iquiosc.cat/publicacions/agrocultura/101

O bé en format paper a la nostra botiga en línia

Agroculturitza't!!

Si t'ha agradat aquest contingut, ajuda'ns a continuar publicant la revista