Text: Adrià Gratacós. Imatges: Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona.
Els mercats de pagès han demostrat ser una alternativa real al sistema industrial de producció i comercialització d’aliments. La venda directa aposta per crear i mantenir vincles ferms entre el camp i la ciutat i fomenta una pagesia agroecològica, diversificada i a petita escala que manté el territori viu.
Mercat de pagès.
La petita pagesia es troba en clar declivi a Catalunya. Durant l’última dècada, el país ha perdut prop de 7.000 petites i mitjanes finques agrícoles. Una tendència que encara és més acusada a la regió metropolitana de Barcelona, on en els últims 30 anys s’ha perdut gairebé la meitat de la superfície agrícola. En un context en què la petita pagesia es troba múltiples barreres per fer viables els seus projectes, desenes de projectes agraris han trobat en la venda directa i l’agroecologia una via per accedir al mercat, guanyar eficiència, apostar per la diversificació i tancar cercles de producció que milloren la qualitat de la terra.
La venda directa permet a aquella pagesia familiar que encara resisteix eliminar els intermediaris i esquivar el sedàs de la distribució, que es queda amb set de cada 10 euros dels aliments que comprem en els espais de comercialització tradicionals.
D’altra banda, aquesta petita pagesia ha trobat en l’agroecologia la forma d’estalviar-se la dependència de les multinacionals que dominen el mercat de les llavors. El resultat d’aquesta simbiosi es cristal·litza als mercats de pagès: uns espais on trobem petits productors i elaboradors del territori, que venen directament els seus productes frescos, artesans i que segueixen els preceptes de l’agroecologia i l’economia social i solidària.
L’existència d’espais de venda directa d’aliments agroecològics, de proximitat i de temporada són encara un petit oasi en un sistema alimentari global incapaç de dur a terme la seva activitat sense convertir-se en una amenaça pública per al planeta. La necessitat de “canviar els sistemes alimentaris” per assolir pràctiques més sostenibles és una petició que les Nacions Unides fa anys que reclamen als països d’arreu del món, però les grans multinacionals que dominen el negoci de l’alimentació han demostrat sobradament la seva incapacitat per respondre a la demanda.
Davant d’aquesta incapacitat de l’agroindústria global d’atendre els reptes alimentaris del planeta, les estructures comunitàries i descentralitzades sí que estan demostrant una gran capacitat per assegurar allò tan senzill i bàsic per al nostre desenvolupament: una alimentació saludable, justa, de qualitat i respectuosa amb el medi ambient. En el marc de les economies socials i solidàries, els mercats de pagès s’erigeixen en una alternativa real que alineen les formes de producció i comercialització alimentàries a allò que necessiten els consumidors i els pagesos del territori.
A Catalunya també trobem desenes de mercats de pagès que han demostrat la seva capacitat d’esdevenir un model just, sostenible i econòmicament viable. A la ciutat de Barcelona, actualment existeixen 10 mercats de pagès que, cada setmana, ofereixen aliments bons, sans, justos i locals a la ciutadania, millorant l’oferta alimentària dels barris i reivindicant un model alimentari viable per a la pagesia.
A més, els mercats de pagès creen vincles entre el món rural i el món urbà i promouen la venda d’aliments per part de la pagesia familiar i de petita escala, que esdevenen dos reptes clau de l’Estratègia Alimentària de Catalunya.
L'agroindústria no ha estat capaç de fer front als reptes alimentaris globals
Els mercats de pagès a la ciutat de Barcelona van néixer el 2014 amb la voluntat de donar resposta a dues necessitats socials: d’una banda, la necessitat de la petita pagesia de disposar d’espais de venda directa; d’altra banda, la necessitat de la ciutadania d’accedir a productes de proximitat i confiança.
El model d’èxit dels mercats de pagès a la ciutat de Barcelona ha estat possible gràcies al treball en xarxa entre productors del territori, agrupacions de productors i entitats socials que treballen per a la justícia alimentària. A més, en molts casos, el treball en xarxa també compta amb la participació del teixit associatiu dels barris i municipis, així com dels Ajuntaments.
Si bé els mercats de pagès han crescut a la capital catalana aquests últims anys, la falta de seguretat jurídica limita (i fins i tot ha posat en risc) la continuïtat d’aquest model. Actualment, els mercats de pagès es regulen sota normatives de comerç ambulant.
Aquest fet invisibilitza la seva funció alimentària i agroecològica i no els diferencia d’altres mercats on es comercialitzen altres béns; tampoc els reconeix com a espais de venda directa gestionats de forma col·lectiva i orientats a la sobirania alimentària i al dret a l’alimentació.
Els mercats de pagès han demostrat ser un model just, sostenible i viable
Aquesta falta de seguretat jurídica ha permès a l’actual govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona incrementar la seva hostilitat cap als mercats de pagès, fent explícita la seva manca de voluntat per establir un marc normatiu barceloní que defensi i permeti fomentar aquest model.
Paradoxalment, a l’altra banda de la Plaça Sant Jaume, el Departament d’Agricultura sí que ha demostrat tenir certa sensibilitat amb el model de venda directa dels mercats de pagès. Segons va informar el mateix Departament a l’estiu, el Govern de la Generalitat està treballant en l’elaboració d’un nou marc legislatiu que reconegui i protegeixi la singularitat d’aquests espais de comercialització.
Des de la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona celebrem la voluntat del Departament d’Agricultura de fomentar la venda directa i reivindiquem el nostre model col·lectiu, que ha fet que cada cap de setmana diverses places i carrers de Barcelona es converteixin en un espai de consum conscient, de vincle entre el món rural i el món urbà, de sensibilització i de generació de comunitat.
És l’hora de crear un model alimentari més just; és l’hora de defensar la petita pagesia agroecològica del país; és hora que les institucions facin un pas endavant. Cal blindar els mercats de pagès com a espais essencials per a la sobirania alimentària del país. Sense pagesia, no hi ha futur.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
