Text: Gemma Comella. Associació L’Era – Esfera. A partir de la Newsletter La Vache Heureuse Dream Team ABC nº 98, maig 2025.
Els bacteris fixadors lliures de nitrogen capten aquest element de l’atmosfera i l’incorporen al sòl. Aquesta funció és possible gràcies a la feina inicial dels fongs del gènere Fusarium, que podríem considerar la primera baula de la xarxa tròfica del sòl. En aquest article expliquem de manera breu i senzilla com funciona. Tot comença al jaç: aquella part de matèria vegetal morta que deixem a la superfície del camp i que alhora és tan present en els sistemes naturals, com ara el bosc.
D’entrada, parlar de fusariosi fa una mica de por, perquè tenim entès aquest fong com a patogen. Ara bé, cal saber que sense els fongs del gènere Fusarium cap planta podria trobar nitrogen al sòl. Ens expliquem:
Aquest fong microscòpic és conegut per generar micotoxines tòxiques en la conservació del farratge i del gra. Aquesta faceta tan nociva ja està ben estudiada i és ben coneguda. Ara bé, dins el gènere Fusarium hi ha moltíssimes soques diferents, i moltes d’aquestes són essencials per al bon funcionament del sistema sòl-planta. Podem dir que després de la palla (jaç) constitueixen la primera baula de la cadena tròfica del sòl perquè s’ocupen de la degradació d’aquest jaç.
Seguint el fil de la xarxa tròfica, veiem que els Fusarium són menjats pels llimacs, per exemple, però també per molts bacteris fixadors lliures de nitrogen, els més famosos dels quals són els azotobàcters.
Així, aquests bacteris específics, que existeixen perquè s’alimenten dels Fusarium, capten el nitrogen de l’aire i el converteixen en proteïnes. I això els converteix en la segona baula de cadena alimentària.
Al seu torn, hi ha altres organismes que s’alimentaran d’aquests bacteris rics en nitrogen: cucs de terra (sobretot!), nematodes i altres fongs, i d’aquesta manera seguirà la xarxa tròfica del sòl.
La degradació del jaç gràcies a fongs del gènere Fusarium permet captar el nitrogen atmosfèric (N2) per la via dels bacteris fixadors lliures d’aquest element.
Així és com en aquestes primeres baules de la cadena es dona el fenomen clau per a la introducció gratuïta de nitrogen al sòl! Fenomen induït per la presència de jaç a la superfície del camp.
No tenim resposta “oficial” a aquesta qüestió, ja que no es troba als llibres d’agronomia. Ara bé, intentarem posar-hi llum a partir de la ràtio C/N de la palla, de l’humus i de la palla en procés de degradació per Fusarium i bacteris fixadors lliures de N (com hem explicat més amunt). (Els valors són aproximats i arrodonits per a fer el càlcul més fàcilment comprensible.)
Es coneix que la relació C/N de l’humus es troba entorn de 12, que és la meitat dels 24-25 que té la “sopa” (palla degradada) .
I si avancem en el procés biològic que es va succeint al sòl apareixeran els cucs de terra. Segons Marcel Bouché en el seu llibre “Des vers de terre et des Homes”, una tona de cucs de terra al sòl menjant-se aquesta “sopa” fruit de l’acció dels Fusarium i els bacteris fixadors lliures de N, poden arribar a alliberar fins a 600 UN.
Balanç de nitrogen en el trànsit intestinal i metabòlic dels cucs de terra.
Font: Bouche, M. (2018)
És per això que podem dir que quan el sòl menja carboni, produeix nitrogen. Per aquest motiu és tan important deixar restes vegetals al sòl en superfície sempre que ens sigui possible. Ja sigui la palla del cereal, de la colza, de les herbes espontànies quan no tenim el camp ocupat amb el cultiu, etc.
En el nostre clima mediterrani hem estat constatant que aquest procés és molt efectiu amb humitat al sòl i que, en canvi, en períodes llargs de sequera, quan no hi ha saó al sòl, la degradació de la palla no és un procés ràpid. Fins i tot en sequera extrema es pot donar una fossilització del jaç, de manera que la palla protegeix el sòl i té efectes beneficiosos pel sòl durant el temps sec, però no aconsegueix activar la vida al sòl fins que no arriba una pluja.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
