Articles de la revista Agrocultura

Categories: Articles Agrocultura, Sanitat vegetal

La mosca de l’oliva

Xavier Fontanet L’olivera és dels cultius amb les millors condicions inicials per a la conversió ecològica. L’agrosistema oliverar és pot interpretar com una mena de devesa del bosc mediterrani on, si es conserven els seus tradicionals reductes de vegetació (barrancs, marges, etc.), es pot trobar un equilibri entre l’explotació/inestabilitat i la conservació/estabilitat. Ja ho deia el clàssic Columela (S.I d.C.) “… ...

Els vàters secs. Com són i com fer-se’n un.

Alba Gros. Amb la col·laboració d’en Ricard Guiu. El tractament que la nostra societat destina als excrements humans és, en general, lluny de qualsevol racionalitat: la utilització de l’aigua per impulsar-los a través de canonades fins a una planta depuradora que els tractarà abans d’abocar el líquid resultant al riu o al mar. El cost del tractament i l’ús d’un bé ...

Blats, farines i pa

Jaume Brustenga; Jordi Majà Actualment en el mercat podem trobar pans molt diferents. Fins i tot el pa d’un mateix forner pot variar, sobretot si treballa d’una forma artesana. Hi ha molts factors que influeixen en el resultat de tot el procés d’elaboració del pa: la varietat o varietats de blat que s’han utilitzat, el lloc on s’ha conreat, les condicions ...

Races autòctones, la protecció d’un patrimoni col·lectiu

Pere-Miquel Parés Casanova El porc català o el conill del Penedès són races autòctones que s’havien criat a Catalunya però que a hores d’ara ja estan extingides. Com aquestes n’hi ha d’altres arreu que amb més o menys fortuna, i amb més o menys suport, van sobrevivint. Valorar-les i conservar-les no només és un deure moral, sinó que si s’estudien ens ...

Cistelles de verdura. L’experiència de la Kosturica.

Adrià Garriga El sistema de caixes o cistelles de verdures és un dels canals de comercialització que s’estan implantant com a venda directa. A Can Marquès, una finca ecològica d’horta, La Kosturica l’utilitza des de fa cinc anys amb un concepte d’agroecologia d’estil molt propi i interrelacionat amb el consumidor. Aquest article és el resultat d’una conversa amb la gent que ...

“Al govern no li interessa l’agricultura de Mallorca”

Redacció Biel Torrens (Ruberts, 1967), jove pagès que encara creu en el camp, és l’actual secretari d’Unió de Pagesos de les Illes. Molt crític amb l’actitud del govern davant el continu declivi de l’agricultura mallorquina, combina les assemblees del sindicat amb la seva finca ecològica d’estruços, altre bestiar i cultius diversos. Malgrat el seu posat tímid i discret, manté una postura ...

Extractes vegetals del nim per al control de l’escarabat de la patata

Xavier Pérez El nim té fama d’arbre prodigiós. A l’Índia se l’ha utilitzat històricament per a la medicina, la veterinària i com a insecticida en els cultius i els magatzems. En aquest article l’autor en repassa les principals característiques i ens dóna els resultats d’una experiència comparativa entre l’azadiractina —una de les matèries actives del nim— i la rotenona pel control ...

Gallecs s’obre a la producció ecològica

Redacció Gallecs és un espai afable de la comarca del Vallès Oriental. Camps, boscos i rieres dibuixen un relleu suau, humanitzat, que s’escampa entre sis poblacions que l’encerclen. El seu caràcter de zona periurbana, el fet que sigui de titularitat pública i l’interès per mantenir-hi l’activitat agrària, el fan una experiència singular on la producció ecològica ha començat a fer-se un ...

Es Viver, reproducció de plantes autòctones a l’illa de Menorca

Martí Pons La gent del GOB de Menorca va engegar, ja fa 10 anys, un projecte per a subministrar planta autòctona als jardiners de l’illa i així buscar alternatives a l’entrada de plantes exòtiques per a l’enjardinament. Les llavors es van a buscar directament a la naturalesa i es reprodueixen en el viver. D’aquesta manera, a més d’estalviar aigua i fitosanitaris, ...

Producció de bestiar lligada a la terra

Pep Tuson Valls La terra alimentarà els animals que, al mateix temps donaran el seu fem per alimentar la terra. Aquest hauria de ser un punt clau d’una producció ecològica que combini agricultura i ramaderia. Malgrat això, el Reglament no ho estableix com un condicionant i té en compte només la capacitat del sòl per absorbir les dejeccions del bestiar, però ...