Articles de la revista Agrocultura

Categories: ,

La papallona de la col

Xavi Fontanet i Roig, bióleg i enginyer técnic agrícola Ataquen exclusivament a la família botànica de les crucíferes, especial- ment les cols i coliflors, però també es poden trobar en colza, nap i créixens. Poden sobreviure sobre les crucíferes silvestres (ex: ravenissa blanca, bossa de pastor, etc.)

Menorca estrena el seu banc de llavors autòctones

Alba Gros, periodista. Amb la col•laboració de Judith Aïsa, enginyera agrònoma. Aquest hivern Menorca ha estrenat el seu Banc de Préstec de Llavors de varietats agrícoles locals. El tomàtic de cirereta, el meló d’olor o les faves quarentines són algunes d’elles. Amb aquesta iniciativa, tothom qui vulgui podrà demanar llavor per sembrar, sempre i quan en torni una certa quantitat i ...

Can Masdeu, una experiència d’ocupació rurbana

Alba Gros Can Masdeu —als peus de Collserola, a la ciutat de Barcelona— és ben a prop de la ciutat, però ideològicament també és molt a prop de camp. És una experiència d’ocupació d’un antic hospital abandonat que té components de neoruralisme, antiglobalització, activisme social, vida en comunitat i un poti poti que el fa ser un referent per altres experiències ...

Pollastres La Kresta: de la teoria a la pràctica

Núria Aliana i Núria Riera Dues enginyeres agrícoles acabades de llicenciar i un pagès s’han llançat a posar en pràctica un projecte de producció ecològica de pollastres basat en els principis de l’agroecologia. Però allò que queda tan bonic sobre el paper, sovint és difícil de fer-ho realitat sense perdre de vista els criteris marcats en un primer moment. En aquest ...

Dificultats i avenços en el conreu ecològic d’arròs

Antonio Canício, geòleg i arrossaire. Fa nou anys SEO/BirdLife començava al Delta de l’Ebre el cultiu ecològic d’arròs amb l’objectiu de conjugar la pràctica agrícola amb la conservació de la fauna. Després de nou anys, molt pocs pagesos han seguit el seu exemple perquè, tot i que s’ha avançat, encara hi ha dificultats comercials, administratives i en el maneig agronòmic que ...

La fertilització del sòl

Andreu Vila i Núria Cuch La teoria de la trofobiosi relaciona patologies i plagues de les plantes amb el seu equilibri fisiològic. Si bé en números anteriors d’Agrocultura ja hem tractat d’alguns factors que afecten aquest equilibri, n’hi ha encara molts d’altres, i un dels més complexos i importants és la fertilització. En aquesta ocasió, els autors ens parlen de la ...

Depuració natural d’aigües residuals

Carles Pérez i Gina Klamburg Depurar les aigües residuals de casa nostra és possible a través d’un sistema aquàtic de llacunatge que requereix poc manteniment, no gasta energia i ens pot donar moltes satisfaccions. Algunes d’elles: poder regar l’hort i el jardí o veure com augmenta la biodiversitat de la fauna i la flora del nostre entorn. Aquest tipus de depuració ...

«L’Estat francès pretén controlar tota la transmissió del nostre patrimoni genètic»

Charles-André Descombes La justícia francesa ha sentenciat l’associació Kokopel•li —que treballa per mantenir i fomentar la biodiversitat agrícola— a pagar més de 17.000 euros de sanció per la venta de llavors de varietats autòctones no inscrites en el catàleg oficial. L’acusació la va fer tant la Direcció General governamental pertinent, com d’un parell d’agrupacions interprofessionals de productors de llavors finançades per ...

Com començar en apicultura ecològica

Jaime Albert Rubio Article pensat i redactat per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en l’apicultura des de zero i fer-ne un maneig ecològic.

De secà: els horts d’en Faustino

Neus Vinyals Quan pensem amb els cultius hortícoles, la majoria els associem al l’aigua, amb sistemes de reg més o menys eficients pel que fa a l’aportació i estalvi del vital element. Els cultius d’en Faustino són l’excepció que confirma la regla: l’hort de secà no sols és possible sinó que és un bon exemple d’aprofitament sostenible dels recursos que hi ...