Articles de la revista Agrocultura

Categories: ,

Nicolàs Olea: «La màxima exposició als compostos químics persistents no és l’alimentació, és la placenta de la mare»

Alba Gros Nicolàs Olea: «La màxima exposició als compostos químics persistents no és l’alimentació, és la placenta de la mare»

Virosis transmeses per llavor en el tomàquet

Borja Camí Marnet i Joan Casals Missió Les varietats tradicionals de tomàquet no són resistents als diferents virus que afecten a aquesta espècie, entre els quals destaquen el ToMV i PepMV, que es poden transmetre per llavor. Com que no hi ha tractaments curatius, l’estratègia de control passa per limitar els vectors que els poden transmetre, per exemple, fent una bona ...

Rosa Binimelis: “S’uniformitzen les dietes, es perjudica l’economia local i es perd coneixement”

Alba Gros La Rosa Binimelis té 32 anys, és llicenciada en ciències ambientals i té un doctorat d’economia ecològica sobre els impactes socioeconòmics dels transgènics a Catalunya i Argentina. El seu nom va córrer per tot el país arran del seu treball sobre la incompatible coexistència de cultius convencionals i ecològics amb cultius transgènics. Tothom la vincula al moviment antiOGM, però ...

Generar fertilitat en el secà: les aportacions de Darren Doherty.

Teresa Soler. En el número 45 d’Agrocultura proposàvem un mètode per generar suficient compost en zones amb disponibilitat d’aigua. Però, i l’agricultura de les comarques seques, està condemnada a importar aigua i fertilitat? La gestió holística de les finques és un sistema que s’emmiralla en els moviments dels ramats salvatges i que ja s’està aplicant des de fa desenes d’anys arreu ...

Els avantatges i el sistema de les plantacions a portell

Tomàs Llop És poc habitual veure en els nostres camps plantacions a portell de llenyosos o d’arboris, tot i que és un disseny que presenta molts avantatges. En aquest article l’autor explica per què és tan interessant i com podem aplicar-lo i gestionar-lo. Els avantatges i el sistema de les plantacions a portell

L’oli de palma al descobert

Olga Rodríguez Ja fa molts segles que els fruits de la palmera d’oli són emprats com a font de greix per les societats africanes d’on és originària. Actualment aquest arbre és conreat a gran escala amb un model de monocultiu intensiu per ser utilitzat tant per la indústria alimentària com per les de la cosmètica i la química. De fa uns ...

La cabra catalana, una raça ancestral

Santiago Álvarez Bartolomé i Gerard Batalla Tàsies El projecte Cultures Trobades de Slow Food Terres de Lleida ha permès localitzar el que es considera el darrer ramat de cabra catalana. Una raça robusta, d’àmplia extensió en els seus millors moments, però que a principis del segle XXI es considerava extingida. En aquest article, coneixerem quines són les seves principals característiques i ...

Plantes que purifiquen l’aire de casa

Cristina Babot L’aire que respirem a casa nostra conté tants contaminants o més que l’aire que respirem a l’exterior. Algunes plantes ens poden ajudar a mantenir-lo més pur perquè absorbeixen alguns components tòxics que es desprenen de mobles, catifes, plàstics o aparells electrònics, per exemple, i els converteixen sàviament en nutrients que les alimenten. Plantes que purifiquen l’aire de casa

Protocols i eines per a petits bancs de llavors locals

Neus Vinyals La gestió d’un banc de llavors de varietats locals no és senzilla. Per això és important disposar de pautes d’acció que ajudin a tirar endavant els diferents processos. En el darrer any, Esporus ha estat treballant en uns protocols que han de servir de guia per a les feines de prospecció, conservació, multiplicació i caracterització d’aquestes varietats locals.

Martí Verdés: «O fem bé la rotació o pleguem»

Alba Gros En l’engreix del bestiar, la soja i el blat de moro sembla que siguin ingredients bàsics que no puguin passar-se per alt. Però mica en mica, ramaders del país comencen a atrevir-se a deixar-los de banda i treure profit de cultius més nostrats i menys exigents, que poden donar igualment una alimentació saludable i profitosa.