Articles de la revista Agrocultura

Categories: Agrocultura núm. 74, Articles Agrocultura, Fertilitat del sòl

Sobre el te de compost

Qui més qui menys ha sentit a parlar o fins i tot ha provat el te de compost, una proposta per millorar la fertilitat del sòl que cerca activar els microorganismes latents en el compost ja elaborat i passar-los a l’aigua a partir d’un procés d’aeració forçada. Una alternativa al compost? No sempre, perquè evidentment el mètode implica dedicació i destinar-hi ...

El margall, el morró i l’ortiga

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten en els camps, els seus rodals o en els horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant. Text i imatges: Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant ...

Josep Oliveras, pinsaire ecològic: “Un pinso de remugant pot ser un 40% més car”

El 2018, la cooperativa de Salelles ha fet 15 anys des que va començar a elaborar pinso ecològic. Els primers temps amb una producció molt petita, mentre que ara la producció eco ja supera amb escreix la convencional. El seu pinso arriba arreu de Catalunya i també al País Valencià, Illes Balears i Cerdanya rossellonesa, i fins i tot a Osca, ...

Varietats locals: una oportunitat per a la diversificació a l’horta

Durant dècades, les varietats locals hortícoles han viscut l’ostracisme d’un sistema agroalimentari que les va arraconar per no complir amb els estàndards productius que imposava. La fama que les persegueix és que són poc productives, però en aquest article l’autor ens explica com va aconseguir que tornessin a donar el seu màxim. Text i Imatges: Jordi Puig – L’Espigall Pots llegir ...

El cigró

Si ens posem molt perepunyetes amb les varietats locals i tirem enrere, enrere, enrere en el temps, descobrirem que a les nostres terres es menjava blat, ordi, cigrons, guixes i llenties. La resta d’espècies dels nostres horts, amb les seves varietats, són més nouvingudes, així que els nostres estimats cigrons són un cultiu adaptat i lligat a la cultura catalana des ...

Avenços en el control del porc senglar

Les destrosses dels porcs senglars ja no es limiten a camps i horts del món rural; la incidència d’aquesta fauna salvatge està arribant cada vegada més a prop de zones urbanes i, a més, la seva densitat s’ha incrementat notablement. Amb aquest escenari, és imprescindible establir estratègies de control que no xoquin amb els principis defensats des d’entitats animalistes. Text i ...

Carnisseries ecològiques

Continua llegint l’article en format pdf: identitats_74 Consulta tot el sumari del número aquí Pots comprar el número 74 d’Agrocultura en format paper clicant aquí I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí

Visitem una granja de porc ecològic de cicle tancat

Encara hi ha poques granges de porc ecològic, comparant-ne el nombre amb la producció convencional. Una de les primeres a instal·lar-se va ser la del Martín i la Marta, a Olius, a la Catalunya Central. Aprofitant una visita organitzada per Arran de Terra, hem anat a conèixer més en detall com s’organitza una empresa d’aquest tipus. Text i imatge: Alba Gros ...

Presentada una nova avaluació dels indicadors de sobirania alimentària de Catalunya

En el marc de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, Arran de Terra i Entrepobles van presentar el passat mes d’octubre l’informe Arran de Terra II, indicadors de sobirania alimentària a Catalunya, un treball col·lectiu que reprèn el primer estudi d’aquest tipus elaborat l’any 2010 i l’actualitza aportant una diagnosi més ajustada al present. En concret, la recerca ha avaluat 39 ...

En aquest món, viure senzillament, costa car

Després de deu anys al capdavant de l’Escola de Pastors, Vanesa Freixa reflexiona en aquest article sobre la situació, encara difícil, de la nova pagesia per tirar endavant projectes plens de valors i coherència amb la sostenibilitat. Són iniciatives de petit format, impulsades per persones que sovint venen de fora del sector i que es fan lloc amb un tarannà diferent, ...