Articles de la revista Agrocultura

Categories: articles

La revista Agrocultura publica el núm. 100

Aquest estiu publiquem el número 100 d’Agrocultura, la revista dedicada a l'agroecologia, la producció agrària ecològica i la biodiversitat agrícola. Des de la primavera de l’any ‘99, la nostra capçalera ha fet un esforç per publicar articles, reportatges, entrevistes i informació que fossin efectives per ajudar el sector primari a avançar cap a pràctiques més sostenibles en tots els sentits: ambientalment, ...

Portada de la memòria d'activitats de l'associació L'Era 2024

Memòria d’activitats 2024: un any sembrant agroecologia, biodiversitat i futur

Un any més, presentem la nostra memòria d’activitats 2024, un recull exhaustiu de tot el que hem sembrat, regat i compartit amb la comunitat agroecològica. Aquest document reflecteix no només dades, projectes i iniciatives, sinó també la força col·lectiva d’un moviment compromès amb la terra, la biodiversitat agrària i les persones.

Calendari de les jornades de voluntariat de conservació de varietats locals d'Esporus

Participa a les jornades de voluntariat d’Esporus

El banc de llavors locals Esporus ha publicat el calendari de les jornades de voluntariat d’aquest estiu, tardor i inici d’hivern. Les activitats es faran cada quinze dies aproximadament i estan obertes a totes les persones interessades en aprendre i participar en la gestió de la biodiversitat cultivada.

La campanya “Ni greenwashing, ni verins camuflats” denuncia el mal ús del terme ‘agricultura regenerativa’

La campanya “Ni greenwashing, ni verins camuflats” denuncia la falsa agricultura regenerativa Text: Redacció. Una cinquantena d’entitats i iniciatives privades estan impulsant una campanya per denunciar l’ús abusiu i fraudulent del terme ‘agricultura regenerativa’. L’acció vol deixar clar que aquesta orientació productiva no utilitza ni herbicides ni altres agrotòxics. Imatge de Pomona Fruits, finca d’agricultura regenerativa i ecològica. Autor. Gerard Gaya ...

El potencial econòmic d’un sòl saludable

Quins són els beneficis econòmics de mantenir i promoure un sòl viu? Un estudi centrat a Alemanya els quantifica en 14 bilions d'euros. Els tres factors clau són la disminució de l'ús de fertilitzants i del reg, i l'augment de la captura de carboni.

El CCPAE ja té nova Junta Rectora, després d’unes eleccions molt poc participades

El CCPAE té nova Junta Rectora, després d’unes eleccions molt poc participades Text: Redacció. Junta Rectora del CCPAE. Cedida pel CCPAE. Rafael Ramon Martorell és el nou president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), escollit entre els membres de la nova Junta Rectora, constituïda a partir del resultat de les eleccions del 27 de maig. Martorell és viticultor ...

Cooperativa Falset-Marçà del Priorat. Festa de sòcies

El cooperativisme agrari històric i el moviment agroecològic creen noves sinergies

El cooperativisme agrari històric es veu obligat a reinventar-se davant l'evolució del consum i del primer sector. Al seu costat, iniciatives agroecològiques cerquen infraestructures i serveis per créixer i consolidar-se. Ja hi ha experiències de sinergies que cobreixen les necessitats de les dues parts.

Conserves lactofermentades d’hortalisses i fruits

Les conserves lactofermentades s'han fet servir des que en tenim record. Embotits, olives de taula per exemple, i recentment hem incorporat la xucrut i el kimtchi. Com es preparen? Verdures, vegetals silvestres, llegums, fruits, bolets, carn o peix poden processar-se mitjançant la lactofermentació.

Descobrint el potencial dels fruits silvestres

Els fruits silvestres forestals tenen un potencial alimentari que fins ara s'havia ignorat. Pinyes, aranyons, cireres d'arboç, aglans i grataculs són els que el projecte Plantes Oblidades ha escollit per explorat la seva potencialitat. N'han sortit productes com iogurts, bombons, quètxup, gelat i vinagreta, per dir-ne alguns exemples.

Producció de flor tallada ecològica i local. Vidalba. Imatge de Neus Solà

Rams de flors ecològiques i locals

La flor ecològica tallada intenta fer-se un lloc enmig d'un mercat inundat per flor importada de països tropicals amb els quals cada vegada és més difícil competir. L'impacte ambiental d'aquest cultiu local i eco pot ser de 10 vegades menor