Articles de la revista Agrocultura

Editorial #90: El carboni és la solució, no pas el problema

Quan tingueu la revista entre les mans, previsiblement ja s’haurà aixecat la prohibició de cremar restes vegetals que s’havia inclòs en la Llei de residus i sòls contaminats aprovada el 2022. El sector agrari va rebre amb indignació la proposta i tots els grups polítics van estar d’acord a suprimir aquesta obligatorietat de la Llei. Està clar que el sector no ...

Konrad Schreiber: “La sostenibilitat no és el creixement ni el decreixement, sinó un cicle que funciona eternament, el cicle de la vida”

En Konrad Schreiber és un dels principals referents francesos de l’agricultura del carboni. El mes de desembre, l’associació L’Era i les escoles agràries de Manresa i Amposta es van aliar per portar-lo en tres jornades que van generar molta expectació i van tenir molta assistència. Les pràctiques que difon es basen en l’observació detallada i minuciosa de la simbiosi de les ...

El control del talpó en fructicultura ecològica

L’impacte del talpó en finques de fructicultura ecològica i convencional pot ser molt important. Per mantenir les poblacions d’aquest rosegador a ratlla, l’estratègia més utilitzada és la disposició de trampes mecàniques en els caus i el seu trasllat diari per anar capturant exemplars. Ara bé, l’ús de bandes florides i també la inundació puntual s’han demostrat com a mètodes més efectius. ...

Les AMAP, un pas més enllà dels grups de consum

Les AMAP franceses, i també altres fórmules per l’estil en altres països, són organitzacions que van més enllà de la relació mercantilista que es pot establir entre un nucli pagès productiu i un nucli consumidor. A les AMAP, els valors de la solidaritat i del compromís són els eixos sobre els quals gira la relació entre uns i altres. A partir ...

Ha arribat el moment de les biotrituradores

És viable i útil comprar una trituradora? De quina mida i potència? Amb ganivetes o martells? O és millor llogar-la? La trituració de les restes vegetals està guanyant adeptes amb la conscienciació sobre el canvi climàtic. Cada vegada que veiem una fumerola a l’hivern, s’està volatilitzant matèria orgànica i el carboni que les plantes havien acumulat en els seus teixits retorna ...

Maria Grau Sogas, 30 anys d’horta de secà al Penedès

A Pacs del Penedès, la Maria Grau Sogas fa 30 anys que cultiva tomàquets i altres hortalisses sense reg, en secà. Va recollir el testimoni del seu pare, també pagès, que ja feia tomacons, però ella va decidir provar d’ampliar l’aposta amb tomàquets d’amanir, meló i carbassa a l’estiu, i bleda, espinac i ceba de Figueres a la tardor-hivern. Malgrat els ...

Joan Casals: “Hem caigut en la ‘macdonalització’ alimentària”

La Fundació Miquel Agustí (FMA) treballa des de fa més de deu anys en la millora de les varietats tradicionals sota la fórmula de partenariat entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament de Sabadell. La seva gènesi és un grup d’aquesta universitat que, en els anys noranta, es dedicava a la millora de blat de moro: “Perquè abans hi havia ...

Les nyàmeres

La nyàmera és un planta del mateix gènere que el gira-sol originària d’Amèrica del Nord. Va ser introduïda a Europa al segle XVII (es diu que l’any 1613 ja es coneixia a París) per aprofitar-ne els seus tubèrculs comestibles, però que actualment es troba a la llista de les 34 espècies invasores més perilloses, per competir amb la vegetació natural i ...

Els collars de localització o amb GPS

Els collars de localització o collars GPS permeten als ramaders i ramaderes respirar una mica més tranquils quan tenen el bestiar pasturant. A través d’una plataforma digital poden conèixer la temperatura superficial de l’animal, on es troba i quin grau d’activitat té per atendre afectacions de salut i localitzar-lo fàcilment si ha marxat de l’espai delimitat.

Les alternatives al coure van agafant perfil en producció ecològica

Mentre en alguns països del centre i nord d’Europa el coure ja està prohibit o molt acotat, als països mediterranis ens resistim a deixar-lo de banda, condicionats per les altes temperatures i humitats. En aquest article en repassem algunes vicissituds i també algunes alternatives que ja comencen a prendre forma. Text: Miquel Serra – Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca