SALVA EL SÒL EUROPEU AMB LA TEVA FIRMA

Cada minut que passa el nostre sòl es contamina, es compacta, s’enverina i en definitiva queda malmès i hipoteca el futur de la nostra agricultura i alimentació. Una iniciativa ciutadana europea està recollint signatures per forçar una legislació protectora. Signa la petició!

Un any per recollir un milió de signatures. Aquest
és l’objectiu de les més de 300 entitats que s’han
agrupat sota el paraigua People4Soil, una Iniciativa
Ciutadana Europea que té com a finalitat reclamar
a la Unió Europea una legislació que protegeixi el
sòl i el reconegui com a recurs imprescindible per
a la supervivència humana. L’objectiu final és fixar
principis i normes a respectar pels estats membres
per tal que aquesta protecció no quedi només sobre
el paper.
A l’Estat Espanyol, entitats com la Sociedad
Española de Agricultura Ecológica i l’associació
L’Era, Espai de Recursos Agroecològics, s’ocupen
–entre d’altres– de fer conèixer el procés i aconseguir
signatures que omplin el sac del conjunt
europeu.
Pressió urbanística, especulació, erosió, compactació,
pèrdua de matèria orgànica, salinització
i contaminació són alguns dels reptes que afronta
un recurs tan important i tan poc valorat com és el
sòl. Actualment es calcula que a Europa 200.000
quilòmetres quadrats (la meitat de Gran Bretanya)
està ocupada urbanísticament i cada dia s’hi sumen
tres quilòmetres quadrats més. Construccions i infraestructures
trepitgen les àrees més fèrtils i al sud
del continent l’agricultura intensiva ha conduït a
la pèrdua de matèria orgànica. A Catalunya, per
exemple, els nivells mitjans se situen a l’1%, fet
que disminueix la capacitat de retenció d’aigua i
agreuja les conseqüències de les sequeres estacionals.
En paral·lel, 500 milions de ciutadans europeus
depenen de la productivitat dels sòls fora d’Europa,
dependència que provoca pressió sobre els
ecosistemes i sobre la població indígena.
A través de la campanya, els impulsors volen
evidenciar que la salut dels sòls europeus és garantia
de biodiversitat i de seguretat alimentària.
A més, una bona gestió dels sòls agrícoles està demostrat
que contribueix a la mitigació del canvi
climàtic perquè poden retenir carboni i és imprescindible
tenir-los en compte per afrontar les conseqüències
de l’escalfament global del planeta.
Però si bé la legislació europea ha estat capdavantera
en polítiques ambientals, sobretot referents
a l’aigua i la contaminació de l’aire, presenta
un buit legal pel que fa a la protecció dels
sòls. Després de vuit anys de tràmits i del bloqueig
d’una minoria d’estats membres, el 2014 la
Comissió Europea va retirar una directiva marc
per a la protecció del sòl. Les polítiques existents
actualment en altres sectors administratius no
són suficients per garantir un nivell adequat de
protecció dels sòls europeus. És per aquest motiu
que la campanya es concreta en les següents
peticions:
– el reconeixement de la importància del sòl per
a la conservació de la biodiversitat i la seguretat
alimentària;
– la implementació d’un sistema de seguiment de
l’ús del sòl;
– la translació en l’àmbit legal d’un programa vinculant
per reduir la urbanització de més terres en
un termini curt;
– la prevenció de l’ocupació i l’acaparament de terres
junt amb la promoció de l’accés a la terra per
part de les comunitats i la pagesia local;
– l’aplicació de polítiques compromeses per capgirar
la pèrdua de matèria orgànica en el sòl i per
reduir els fertilitzants i els pesticides de síntesi;
– l’avaluació dels impactes dels canvis d’ús dels
sòls en el balanç hídric i l’obligació d’implementar
mesures compensatòries per a cada intervenció
que afecti la permeabilitat dels sòls;
– l’aplicació d’un programa per a la restauració de
sòls contaminats que vagi acompanyat de mesures
fiscals i financeres, sempre sota el principi de “qui
contamina paga” i l’aplicació de mesures preventives
per part dels promotors davant d’activitats que
comportin un risc elevat de pol·lució.
Un ampli perfil d’entitats tiren endavant la campanya
People4Soil, des de societats científiques,
organitzacions cíviques, associacions no governamentals
i ecologistes, agrupacions de pagesos i
pageses i associacions d’agricultura ecològica.