Rompudes i gestió forestal

L’erosió, la pèrdua exagerada de sòl fèrtil, ha estat un flagell de totes les civilitzacions, des de la mesopotàmica a la maia, passant per la grega i la romana. Però en les últimes dècades, més que mirar d’estabilitzar els sòls, el que hem fet és eliminar marges, esborrar rases (i tornar-les a esborrar cada vegada que plou massa), engrandir camps i, darrerament, autoritzar rompudes.

Text: Florinda Plans1. Imatge: Juan Sánchez Amorós.

Una rompuda no és res més que la tala i “neteja” d’un bosc per convertir-lo en camp de cultiu. A
la Catalunya central se’n diu boïga. En els últims anys sembla que s’ha despertat l’interès per tornar
a guanyar hectàrees de cultiu al bosc. Segons com es miri, els números canten poc. Del 2009
al 2013, a Catalunya, s’han autoritzat rompudes per un total de 3.106 hectàrees, que no és pas
més d’un 2,5 per mil de la superfície forestal total. Podríem pensar que això és una minúcia, però hi
ha una tendència clara: durant aquests 5 anys les hectàrees rompudes s’han multiplicat per 2,9 (o
si ho voleu, han augmentat un 190%). Si aquest ritme de creixement es manté, en menys de 35
anys haurem liquidat, a base de rompudes, tots els boscos de Catalunya (són les sorpreses de les
funcions exponencials).

Pots llegir aquí tot l’article: analisi_61

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí.

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.