.

Nova edició de la revista Agrocultura

El número 76 d’Agrocultura ens porta articles sobre la tracció animal moderna, intercropping en horta ecològica, la prevenció sanitària en ovelles i cabres, la fauna auxiliar en vinya, les mongetes d’origen africà i l’oposició a l’os al Pirineu, entre altres.  Consulta tot el sumari a la pàgina web d’agrocultura  


Si ja esteu subscrits, podeu fullejar-la a l’iquiosc.cat.

I qui no hi estigui subscrit, pot comprar el número en format digital o bé en format paper a la nostra botigueta.


Aquí us deixem l’editorial d’aquest número:

Un estiu que es preveu llarg

Just començar l’estiu hem tornat a sentir la tristor grisa, enfumada dels
incendis rurals. Les imatges servides per la televisió ens han posat la
pell de gallina, hi haurà a qui li han fet saltar les llàgrimes o gairebé,
algú altre hi haurà afegit algun renec i haurà buscat algun boc expiatori
per crucificar, i segurament també trobaríem aquells qui, asseguts al
sofà, ja s’han immunitzat de les desgràcies que consideren alienes.

Però el cert és que la situació del territori no pot ser aliena a ningú.
Tant fa si vius a ciutat o si vius en una masia aïllada, si ets de la
comarca que s’ha cremat o si n’ets d’una de ben allunyada. L’entorn
rural és d’on ha de procedir la nostra alimentació, que ha de ser de
qualitat i que ha de ser culturalment vinculant. Aquesta és una de
les seves funcions, que la pagesia s’ocupa de mantenir encara que
representi només l’1% de la població activa de Catalunya.

I si els camps de conreu alimenten les nostres panxes, els nostres boscos
alimenten els nostres pulmons. I tant uns com els altres són una font
de biodiversitat que ens fa més plena la vida i ens ofereix recursos que
nosaltres, tan maldestres i tan desconnectades, no sabem aprofitar prou.
L’estiu es preveu llarg, arribaran altres incendis, cremaran altres terres
i tot i així, és difícil que encetem un diàleg de país per decidir quin
paisatge, i amb ell quin futur, deixem a les properes generacions.

La situació del territori no pot ser aliena a ningú

El que està clar és que el país no se sent escoltat per igual. Si la gent
de l’Ebre se senten abandonats per la centralitat barcelonina on es
decideixen les qüestions de país, també als Pirineus pateixen d’un
mal similar. Ens en parla la Vanesa Freixa en l’article d’opinió, on
mostra com el conflicte relacionat amb la reintroducció de l’os és
un reflex de la incomprensió entre el poder públic i les poblacions
locals. El recomanem fermament. I si esteu disposats a afrontar
més banys de realitat, llegiu l’entrevista a Antonio Turiel; millor
que ho feu al costat d’una bona orxata o granissat perquè us pujarà
la temperatura amb l’emergència energètica de què ens parla.

En aquest número també presentem un parell d’articles al voltant de
dues finques d’horta ecològica completament oposades. D’una banda
la del Miquel Àngel Angelats, a Aldover: petita, amb comercialització
directa, en combinació amb olivera i cítrics: “Ha de rodar tot, han de sonar
tots els músics de l’orquestra”. D’altra banda la de Verdcampfruits, una finca
amb 80 hectàrees en producció eco que està vivint una transformació
cap a un sistema multifuncional, on les abelles i els pol·linitzadors
s’estan posant en el centre de la gestió i que està en permanent
innovació: “Tenir el segell de producció ecològica és necessari, però no vol dir
que siguis sostenible, hem d’anar més enllà”. Sentir aquesta frase en una de
les empreses més grans del sector, et dona punts per l’optimisme.

No val a perdre’s tampoc l’aportació que ens fa en Pol Dunyó
sobre la tracció animal en el context actual. Per què treballem
amb tracció animal? Quins avantatges té? Com ho hem de fer?
com podem procurar perquè la relació amb el cavall sigui el més
positiva possible? Un article que ens evidencia que hi ha sistemes
del segle passat que no només no estan desfassats, sinó que són
plenament vàlids i útils quan s’actualitzen convenientment.

Comparteix a les teves xarxes socialsShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter