L’Era engega el projecte europeu Agroecopyr

Aconseguir que les pràctiques agrícoles no contribueixin a l’alliberament de CO2 a l’atmosfera passa, sobretot, per una gestió del sòl diferent. Algunes finques catalanes i franceses ja fa un temps que estan fent proves pilot. L’associació L’Era impulsa un projecte per fer xarxa entre la pagesia i el personal tècnic per avançar més ràpidament cap a un treball de la terra que incorpori més carboni del que n’extreu.

El projecte Agroecopyr posarà en contacte finques agràries de banda i banda dels Pirineus per compartir coneixements i avenços tecnològics en agroecologia i en agricultura bio-lògica de conservació (ABC). Aquest és el nou terme per referir-se a una agricultura que ha d’utilitzar els mètodes que s’estan aplicant en producció ecològica aprofitant els sistemes que ja fa temps que ha posat en marxa l’anomenada agricultura de conservació, que practica la sembra directa però amb l’ús d’herbicides.

Aplicar la sembra directa sense herbicides

“Se’ns han posat els pèls de punta quan hem descobert que la sembra directa de l’agricultura de conservació conserva millor el sòl malgrat utilitzar herbicides”, s’alarma la Neus Vinyals, la tècnica de l’associació L’Era, una de les entitats sòcies del projecte. Un dels reptes ara és aconseguir aplicar la sembra directa en producció ecològica, sense emprar biocides i aprofitant el coneixement que experiències d’arreu de Catalunya i de França van acumulant.

Els cultius de cobertura són una de les claus del procés. S’implanten com a intermediaris entre cultius principals, enriqueixen, mantenen el sòl cobert –com el seu nom indica– i han de permetre després poder sembrar-hi a sobre directament sense que resultin ser una competència del cultiu principal.

Les primeres experiències

Ja hi ha pagesos que estan fent pràctiques d’aquest estil i el projecte Agroecopyr vol posar-los en contacte i dinamitzar el traspàs de coneixement, no només a Catalunya, sinó també amb els veïns francesos, de bracet amb l’entitat sòcia Arbre et Paysage 66, dedicada a la promoció de l’agroecologia, l’agroforesteria i l’educació ambiental.

En concret, del juliol del 2022 al novembre del 2023, s’organitzaran dos cicles de dos dies de formació (en línia i presencialment) en territori català amb experts francesos en agroecologia, agroforesteria i ABC. També hi ha previstes visites des de Catalunya a finques agroforestals franceses i a l’inrevés. De tot plegat se n’editarà un audiovisual i es publicaran articles tècnics de referència.

La Comunitat de Treball dels Pirineus és la institució que subvenciona el projecte, que suma un total de gairebé 25.000 euros. Aquest és un ens governamental format pel govern de l’Estat espanyol, l’Estat francès i també l’andorrà, a més d’altres governs comunitaris com el català, l’aragonès o el navarrès.

El relleu del projecte GOSVE

Agroecopyr és el segon projecte col·laboratiu que l’associació L’Era tira endavant relacionat amb la protecció i millora del sòl. Des de finals del 2021, és un dels socis impulsors del Grup Operatiu Sòls Vius en Extensius (GOSVE), encapçalat pel Celler Cooperatiu de Salelles i que acaba la seva primera fase aquest mes de juny.

Durant aquest període, els tècnics i tècniques implicades han estat visitant pagesos que estan fent proves de sembra directa en producció agrària ecològica i intentant reduir el treball del sòl.

A partir d’aquesta informació s’han dissenyat una sèrie de proves pilot que, un cop dutes a terme, han de servir de referència perquè altres professionals s’animin a aplicar aquesta manera de treballar a les seves finques.

Les tècniques de cultiu simplificades

En concret l’objectiu és definir tècniques de cultiu simplificades (TCS) per a cultius extensius vàlides per a les diferents situacions edafoclimàtiques de Catalunya.

Ara, el grup ja té definit un menú de tècniques de millora a aplicar com són la rotació de conreus, la introducció de varietats de canya llarga que facin més biomassa i que cobreixin més el sòl, les associacions d’espècies, la sembra directa, l’ús de maquinària especialitzada, les separadores de llavors o l’agroforesteria.

Paral·lelament, s’han descrit els punts crítics que implica l’aplicació d’aquestes noves tècniques; per exemple la dificultat de la gestió de l’herba, la compactació o el cost que suposa haver de comprar maquinària específica. També s’ha definit com es faran les avaluacions de les proves pilot. Segons Neus Vinyals, “un dels aspectes a tenir en compte és el punt de partida de la terra i les seves característiques edafoclimàtiques perquè l’evolució pot ser molt diferent”.

Els Grups Operatius estan finançats pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. ✿