.

Estrenem seccions a Agrocultura

El número d’hivern d’Agrocultura estrena una nova secció: Cultiu-Alimentació-Salut. Un espai per practicar una dieta en consonància amb el nostre entorn i amb l’aliment que la terra del nostre àmbit geogràfic pot donar-nos sense perdre-hi l’equilibri. En aquest número també estrenem noves fitxes del bloc d’Esporus.

Si ets soci/a de L’Era o subscriptor/a d’Agrocultura rebràs la revista a la teva adreça postal en breu.

Si la vols comprar en format paper pots fer-ho a través de la nostra botiga digital clicant aquí. Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.

portada_62

Anem d’estrena en aquest número d’hivern que us presentem. Parlar de tècniques de cultius, reflexionar sobre la pràctica de l’agroecologia, conèixer iniciatives que avancin per aquest camí que compartim és molt positiu; però trobàvem a faltar a la nostra Agrocultura un aspecte essencial: donar visibilitat i posar en valor la necessària qualitat d’un acte tan imprescindible com és alimentar-nos. Si treballem la terra, si criem animals i elaborem les matèries primeres és per nodrir-nos. Només la meitat de la població mundial té una alimentació prou equilibrada, suficient i de qualitat, tal com explica el llibre Cultivos promisorios para enfriar el clima y alimentar el mundo. L’altra meitat o bé passa gana, o bé pateix obesitat o té deficiència de micronutrients. Tenir accés a aliments cultivats amb criteris de producció agrària ecològica és un gran avantatge, però no significa que acabem formant part d’aquesta meitat de persones del globus terraqui que s’alimenta com cal.

Practicar una dieta saludable és imprescindible; una dieta adaptada als requeriments de cadascú, perquè tots som diferents. I a més ens cal practicar una dieta que estigui en consonància amb el nostre entorn, amb el que la terra del nostre àmbit geogràfic pot donar-nos mantenint al mateix temps la seva salut productiva. Probablement encara ningú en sap prou de conganiar els dos aspectes. D’una banda els nutricionistes i dietistes han d’abordar les necessitats del cos humà englobat com a part física, mental i emocional; i d’altra banda, enginyers agrònoms i tècnics agrícoles poden ocupar-se de la fertilitat del sòl i de la gestió holística dels cultius i dels ramats. Però les dues branques s’han de trobar necessàriament. Com a pagesos professionals o horticultors amaters ens calen més coneixements per poder entendre com n’és d’important aquesta cojuntura. Això és el que volem transmetre a través de la nova secció Cultiu – Alimentació – Salut. No és pas fàcil i procurarem fer-ho tan bé com sapiguem amb l’ajuda de la nostra nova col·laboradora Rosa Torras, que és del parer que “la nostra salut no depèn només de les calories, sinó de tota una complexitat que en gran part ve determinada de com ens relacionem i interactuem amb la natura, la cultura i la tradició”. Esperem que us agradi el format que li hem donat, més àgil i atractiu, disseny de l’Elena Sixto, sòcia de L’Era a qui sempre hem d’agrair la seva disponibilitat a ajudar-nos.
També és disseny de l’Elena el nou Bloc d’Esporus, pensat com una fitxa de varietats locals d’un cultiu per fomentar el seu coneixement i ús entre pagesos, aficionats i també a la cuina.
A la secció Amb el peu al tros, ens n’anem a casa l’Emili Aguilera, al Graner de Cornet, per conèixer com ha sabut trobar l’equilibri entre la gestió dels camps, l’aprofitament per a pastura del bosc i el seu ramat de vaques i vedells de carn. Justament després d’escriure l’article hem sabut de la seva dimissió com a responsable nacional del sector d’agricultura i ramaderia ecològica d’Unió de Pagesos, càrrec que exercia des de feia 10 anys. La posició del sindicat sobre el cultiu dels transgènics, al seu entendre no prou oposat als OGM, l’han portat a fer un pas al costat i apartar-se del capdavant.
Per qui sigui curiós de mena, tenim l’article sobre l’empelt d’aproximació: empeltar pistatxer sobre llentiscle o castanyer damunt d’alzina sembla que és possible, segons ens explica en Jaume Brustenga.
Recomanar-vos molt fermament l’article de Borja Camí sobre les dificultats de les plantes per a l’assimilació del calci, que pot donar lloc a fisiopaties com el cul cagat del tomàquet, el picat de l’enciam o el rovell de la capsa de la carxofera. Assessor en producció ecològica i prèviament tècnic d’una ADV, en Borja Camí sap transmetre els coneixements que ens calen per a una bona gestió de la salut dels cultius.
I per acabar, fer-vos atenció en la secció de permacultura, que aborda el disseny dels boscos comestibles; la secció de biojardineria per aprendre a utilitzar les gramínies en jardineria; i l’entrevista amb la incansable Vanesa Freixa, ànima de l’Escola de Pastors de Catalunya, una dona que toca de peus a terra, s’adona de la difícil realitat dels ramaders del nostre país, però no per això deixa de treballar perquè la nova pagesia que arriba faci més bona feina i tingui millor qualitat de vida.

Comparteix a les teves xarxes socialsShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on Twitter