Al Graner de Cornet, l’Emili Aguilera ha trobat l’entesa harmoniosa entre el paisatge boscós, el cultiu d’extensius i la cria i engreix de vedell en producció ecològica. El bosc serveix de complement de pastura, dels camps en treu farratge i ingredients per al pinso, i la venda directa en lots
El número d’hivern d’Agrocultura estrena una nova secció: Cultiu-Alimentació-Salut. Un espai per practicar una dieta en consonància amb el nostre entorn i amb l’aliment que la terra del nostre àmbit geogràfic pot donar-nos sense perdre-hi l’equilibri. En aquest número també estrenem noves fitxes del bloc d’Esporus. Comparteix a les teves
Els contractes d’arrendament de terres i els pactes de masoveria i parceria es regeixen per una llei específica que en regula les particularitats. En aquest article hi fem una mirada per entendre què hem de tenir en compte per arribar a un acord. Per Hernan Collado, d’Entre Iguals. Comparteix a
Erosió, compactació, empobriment i devaluació són els problemes principals dels sòls de Catalunya. Aprofitant que el 2015 és l’Any Internacional dels Sòls, en parlem amb en José R. Olarieta, doctor enginyer agrònom. Ens ho diu clar: “Un munt de terra no és un sòl, així com una pila de totxos
Parlem amb José Ramon Olarieta en motiu de l’Any Internacional del Sòl, aprenem de l’hort de l’Esteve Padullés, ens fixem en la carxofa, la llentia, els boscos comestibles, de les rompudes al bosc, dels contractes de conreu i encara més. Comparteix a les teves xarxes socials
Text: Redacció. Pots llegir al web d’Agrocultura tot l’article identitats_61 Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí. Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat Comparteix a les teves xarxes socials
Els criteris de disseny en les instal·lacions d’energies renovables ja no poden ser els mateixos de 30 anys enrere degut, per una banda, als canvis que s’han produït en la realitat de mercat i, per l’altra, a l’experiència acumulada en tots aquests anys de treball. En aquest article, l’autor fa
Després d’un estiu sec segur que ens replantegem si estem aprofitant al màxim la pluja a la nostra finca o al nostre jardí. A més de tenir un dipòsit o una bassa suficient per als nostres requeriments, és probable que puguem millorar l’aprofitament d’aigua pluvial al terreny mateix, aconseguint que
Tot i la seva riquesa en nutrients, la llentia, com la resta de les lleguminoses de gra, ha quedat marginada tant al camp com al plat. A Catalunya s’hi dediquen tan poques hectàrees que la dependència de l’exterior és pràcticament absoluta. Amb aquest article, l’autor ens explica les bases del
